Traduir a l’edat mitjana: el repte d’editar la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en català

Autores/as

  • Marinela Garcia Sempere Universitat d'Alacant

DOI:

https://doi.org/10.7203/MCLM.10.25893

Palabras clave:

Legenda aurea, Catalan translation, edition, manuscript E (ms. N-III-5, Madrid, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial)

Resumen

The Catalan translation of the Legenda Aurea by Jacobus de Voragine has been considered by Meyer and by Coromines
as a version very close to its Latin model. However, a review of the preserved manuscripts allows us to note remarkable
differences from the Latin model as well as among the Catalan manuscripts. In this work we take as a basis the manuscript
E (ms. N-III-5, Madrid, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) to analyse structural, editorial
and textual changes in the Catalan compilation: structural changes, such as those related to the arrangement of chapters;
editorial changes, such as the deletion of extensive fragments in some chapters or the replacement of the version of a
chapter with another one other than that by Voragine; and textual changes, such as the variants that characterize the two
branches into which the translation evolves. These changes allow us to characterize the formation and the evolution of this
compilation. We take as a point of reference manuscript E, representative of one of the two branches of the translation,
in contrast with P (ms. Espagnol 44, Paris, Bibliothèque nationale de France), representative of the other. In E there
are important internal differences in the wording of each chapter and differences with respect to the other preserved
manuscripts. In some chapters, the wording of E is very different from that of P, with a less literal version of the Latin text,
a wording that will serve as a model for the later print tradition. Editing this compilation based on manuscript E involves
taking into account the rest of the preserved manuscript evidence, as well as the Latin text, in addition to considering the
chapters added in this manuscript.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Marinela Garcia Sempere, Universitat d'Alacant

Marinela Garcia Sempere és catedràtica de Filologia Catalana del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant des de l'any 2019, on exerceix com a professora titular des de l'any 2000. Ensenya literatura catalana i ha format part de l'equip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al 2009. Actualment és directora del Departament. Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califòrnia en Berkeley (1992) i en la Université París-Sorbonne (2007). Ha estat professora visitant durant el curs 2009-2010 en l'University College Dublin i en les universitats de Durham i Northumbria at Newcastle durant el curs 2016-2017. El seu àmbit d'investigació principal és la literatura catalana de l'edat mitjana, com també la dels primers anys de l'edat moderna. Els seus primers treballs de recerca s'han centrat en autors com Ausiàs March, Anselm Turmeda, Bernat Fenollar i Isabel de Villena. Ha publicat el 2002 un volum amb les obres religioses de Bernat Fenollar, també ha editat diversos tractats de falconeria, com els publicats el 1999 o el 2013. En els treballs més recents ha editat diversos textos, centrats en la literatura de tema religiós, en revistes com Catalan Review , Revista de Filología Románica,   Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies . També ha estat coeditora del volum V ides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda (2012), que recull treballs relacionats amb l'hagiografia. Ha dirigit diversos projectes d'investigació i quatre tesis doctorals, l'última llegida el 2018. Des de l'any 2005 dirigeix el grup d'investigació de la Universitat d'Alacant "Explanat: recerques de llengua i literatura catalanes", La recerca actual, fincançada per un projecte d'investigació, està centrada fonamentalment en l'estudi de textos hagiogràfics.

Citas

Aragüés Aldaz, José. 2005. ‘Para el estudio del Flos sanctorum renacentista. La conformación de un género’, in Homenaje a Henri Guerreiro. La hagiografía entre historia y literatura en la España de la Edad Media y del Siglo de Oro, ed. by Marc Vitse (Madrid: Iberoamericana-Vervuert), pp. 97-147 https://doi.org/10.31819/9783865279446-008

 

Aragüés, José. 2016. ‘La Leyenda de los santos: orígenes medievales e itinerario renacentista’, Memorabilia, 18: 133-87 https://ojs.uv.es/index.php/memorabilia/article/view/9249/8712

 

Avenoza, Gemma; Garcia Sempere, Marinela. 2012. ‘Santos y santas en la tradición escrita catalana medieval’, in De lo humano y lo divino en la literatura medieval: santos, ángeles y demonios, ed. by Juan Salvador Paredes Núñez (Granada: Universidad de Granada), pp. 47-60 https://www.cervantesvirtual.com/obra/santos-y-santas-en-la-tradicion-escrita-catalana-medieval/

 

Batlle, Columba Maria 1962. ‘L'antiga versió catalana de la Vita Pauli Monachi del ms. Montserrat 810’, Analecta Montserratensia, 9: 297-324

 

Brunel, Geneviève. 1976. ‘Vida de sant Francesc: Versions en langue d'oc et en catalan de la Legenda aurea’, Revue d'Histoire des Textes, 6: 219-65 https://doi.org/10.3406/rht.1978.1150

 

Bautista, Francisco. 2014. ‘Bernardo de Brihuega y la colección hagiográfica del ms. BNE 10252’, Zeitschrift für romanische Philologie, 130.1: 71-104 https://doi.org/10.1515/zrp-2014-0004

 

Càmara, Hèctor. 2013. El ‘Flos sanctorum’ romançat: edició crítica dels incunables catalans de la ‘Legenda aureade Jacobus de Voragine, unpublished doctoral thesis, Universitat d’Alacant http://hdl.handle.net/10045/74851

 

Fábrega Grau, Ángel. 1953. Pasionario Hispánico, 2 vols (Madrid: Instituto P. Enrique Flórez; Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques)

 

Fleith, Barbara. 1991. Studien zur Überlieferungsgeschichte der lateinischen ‘Legenda aurea’ (Bruxelles: Société des Bollandistes)

 

Garcia Sempere, Marinela; Mas Miralles, Antoni; Perujo, Joan Maria. 2022. Flos sanctorum o Vides dels sants Pares: ‘Legenda aurea’ en català, vols i-1 i i-2 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat)

 

Garcia Sempere, Marinela. (2023). ‘El manuscrit d’El Escorial (N-iii-5) i els incunables de la traducció catalana de la Legenda aurea o Flos sanctorum romançat’, in Les vides de sants en la tradició romànica i en la cultura medieval i moderna: noves perspectives, ed. by María de los Ángeles Herrero (Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), pp. 13-32

 

Gesiot, Jacopo. 2018. ‘La Legenda aurea in catalano e la sua tradizione manoscrita. Un’ipotesi riconstrutiva’, Medioevo Romanzo, 42.2: 400-32 https://go.uv.es/LA0q8L5

 

Kniazzeh, Charlotte S. M.; Neugaard, Edward J (ed.). 1977. Vides de sants rosselloneses (Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana) https://www.larramendi.es/es/consulta/registro.do?id=29495

 

Maggioni, Giovanni Paolo. 1995. Ricerche sulla composizione e sulla transmissione della Legenda aurea’ (Firenze: Sismel)

 

Maggioni, Giovanni Paolo (ed.).1998. Iacopo da Varazze Legenda aurea, 2 vols, (Firenze: Sismel-Edizione del Galluzzo)

 

Maggioni, Giovanni Paolo (ed.). 2007. Iacopo da Varazze Legenda aurea (Firenze: Edizioni del Galluzzo; Milano: Biblioteca Ambrosiana)

 

Maggioni, Giovanni Paolo. 2012. ‘Riletture e rescriture agiografiche del xiii secolo: i leggendari abbrreviati’, in Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, ed. by Marinela Garcia Sempere and Mª Àngels Llorca Tonda (Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), pp. 11-34

 

Maggioni, Giovanni Paolo. (ed.) 2013. Jean de Mailly, Abbreviatio in gestis et miraculis sanctorum: supplementum hagiographicum (Firenze: Sismel-Edizioni del Galluzzo)

 

Maggioni, Giovanni Paolo. 2019. ‘La tabula capitulorum nei primi manoscritti della Legenda aurea: anomalie utili per la ricostruzione filologica della tradizione’, in Diagnostica testuale: le Tabulae capitulorum’, ed. by Lucía Castaldi and Valeria Mattaloni (Firenze: Edizioni del Galluzzo), pp. 107-18

 

Martín, José Carlos. 2015. ‘Las Legende sanctorum et festiuitatum aliarum de Juan Gil de Zamora (o. Min.): metodología de una edición crítica’, in Métodos y técnicas en Ciencias Eclesiásticas: fuentes, historiografía e investigación, ed. by Miguel Anxol Pena González and Inmaculada Delgado Jara (Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca), pp. 139-64 https://go.uv.es/SSHSVY2

 

Puche López, María del Carmen. 2018. ‘La leyenda de Judas Iscariote en la tradición catalana de la Legenda aurea y su modelo latino: algunas reflexiones’, Cultura Neolatina, 78.3-4: 211-38 http://hdl.handle.net/10045/89351

 

Puche López, María del Carmen. 2019. ‘La leyenda de Pilatos en la Legenda aurea de Iacobus de Voragine: estructura narrativa y exemplum a contrario’, Hagiographica, 26: 221-59 http://hdl.handle.net/10045/98607

 

Puche López, María del Carmen. 2020. ‘Margarita de Antioquía en la Legenda aurea de Jacobo de la Vorágine: texto latino y tradición catalana’, eHumanista/IVITRA, 17.1: 213-31 http://hdl.handle.net/10045/107737

 

Puche López, María del Carmen. 2021. ‘Legenda aurea latina, elementos apócrifos y tradición catalana’, Magnificat. Cultura i Literatura Medievals, 8: 201-27 https://doi.org/10.7203/MCLM.8.16751

 

Rebull, Nolasc (ed.). 1976. Jaume de Voràgine Llegenda àuria (Olot: Aubert Impr.)

 

Riesco Chueca, Pilar (ed.). 1995. Pasionario hispánico (Sevilla: Universidad de Sevilla)

 

Villamil Fernández, Francisco (ed.). 1991. Rodrigo de Cerrato Vitas sanctorum: estudio y edición, unpublished doctoral thesis, Universidad de Santiago de Compostela

 

Zinelli, Fabio. 2009. ‘La Légende dorée catalano-occitane: étude et éditions d’un nouveau fragment de la version occitane A’, in L’Occitan, une langue du travail et de la vie quotidienne du xiie au xxie siècle. Les traductions et les termes techniques en langue d’oc: actes du colloque de Llemotges, ed. by Jean-Loup Lemaître and Françoise Vielliard (Ussel: Musée du Pays d’Ussel-Centre Trobar), pp. 263-350

Publicado

2023-12-06

Cómo citar

Garcia Sempere, M. (2023). Traduir a l’edat mitjana: el repte d’editar la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en català. Magnificat Cultura I Literatura Medievals, 10, 255–277. https://doi.org/10.7203/MCLM.10.25893
Metrics
Vistas/Descargas
  • Resumen
    472
  • PDF
    351

Número

Sección

Monograph

Métrica

Artículos similares

1 2 3 4 5 6 7 8 > >> 

También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.