La memòria escrita en els ossos: Del 'funus' a l'osteobiografia de Valentia

Autors/ores

  • Elisa García-Prósper Grup Paleolab® (Espanya).
  • Manuel Polo-Cerdá Grup Paleolab® (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.10.13595

Paraules clau:

arqueologia funerària, paleopatologia, paleodieta, isòtops, Valentia

Resum

A partir de l’anàlisi arqueològica i bioantropològica de la necròpoli romana del carrer de Quart de València, el cementeri més antic conegut de la ciutat datat entre els segles II aC i III dC, s’aborden des d’un prisma interdisciplinari diverses problemàtiques desconegudes fins fa molt poc temps. Aspectes relatius als costums funeraris, l’estratificació social, la paleodemografia, la qualitat de vida i l’impacte de les malalties, l’alimentació i l’economia de subsistència, així com la mobilitat poblacional a través de l’arqueoquímica isotòpica, han contribuït a enriquir el coneixement del panorama de la ciutat històrica. Ciència i memòria conflueixen a Valentia a través de la cultura i costums documentats en el ritual funerari (funus valentiae).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Elisa García-Prósper, Grup Paleolab® (Espanya).

Doctora en Arquelogia per la Universitat de València, especialista universitària en atropologia forense per la Universitat Complutense de Madrid i investigadora del Grup Paleolab ® , equip multidisciplinari dedicat a l'estudi bioantropològic de restes humanes arquològiques, l'antropologia forense dels drets humans i la difusió i divulgació científica (Espanya).

Manuel Polo-Cerdá, Grup Paleolab® (Espanya).

Doctor en Medicina per la Universitat d'Alacant, especialista universitari en Antropologia Forense per la Universitat Complutense de Madrid, investigador associat del grup Paleolab ® , metge i antropòleg forense adscrit a la Unitat d'Antropologia i Odontologia Forense de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València. Professor contractat doctor de la Universitat Catòlica de València en el Grau de Criminologia (Espanya).

Referències

García-Prósper, E. (2016). Los ritos funerarios de la necrópolis romana de la calle Quart de Valencia (siglos II a. C-III d. C). Valencia: Universitat de València, Departament de Prehistòria i Arqueologia. 

García-Prósper, E., & Polo-Cerdá, M. (2016). Los primeros pobladores de Valentia. Un proyecto transversal de ritual funerario y bioantropología. Arqueología Somos Todos, 5, 18–20.

García-Prósper, E., Polo-Cerdá, M., & Guérin, P. (2003). Rituales funerarios ibéricos en la necrópolis fundacional de Valentia. Anales de Arqueología Cordobesa, 13-14, 279–310.

García-Prósper, E., Polo-Cerdá, M., Romero, A., & Iborra, P. (2010). Rituales alimentarios y economía de subsistencia en las tumbas de cámara de la necrópolis romana de la calle Quart de Valentia (ss. II a. C - III d. C). Saguntum extra, 9, 233–242. 

Macdonell, W. R. (1913). On the expectation of life in Ancient Rome, and in the provinces of Hispania and Lusitania, and Africa. Biometrika, 9(3-4), 366–380. doi: 10.2307/2331898 

Pena, M. J. (2002). Problemas históricos en torno a la fundación de Valentia. In J. L. Jiménez, & A. Ribera (Coords.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania (pp. 267–278). Valencia: Ayuntamiento de Valencia. 

Polo-Cerdá, M. (2017). Paleobiología humana de la fundación romana de Valencia. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. 

Polo-Cerdá, M., & García-Prósper, E. (2002). Ritual, violencia y enfermedad. Los enterramientos en decúbito prono de la necrópolis fundacional de Valentia. Saguntum (Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia), 34, 137–148. doi: 10.7203/SAGVNTVM..1902 

Polo-Cerdá, M., García-Prósper, E., Guérin, P., & Villalaín, J. D. (2004). La fundación de Valentia y sus primeros pobladores. Primeras evidencias osteoarqueológicas de tuberculosis en Hispania. Zona Arqueológica (Miscelánea en homenaje a Emiliano Aguirre), 4(3), 292–305. 

Ribera, A. (1998). La fundació de València. La ciutat a l’època romanorepublicana (segles II-I A. de C.). Valencia: Edicions Alfons el Magnànim. 

Ribera, A. (2009). La fundación de Valentia: Un apéndice de Italia y Campania en la Hispania del siglo II a. C. Oebalus. Studi sulla Campania nell’Antichità, 4, 41–77. 

Ribera, A., & Jiménez, J. L. (2014). La imagen urbana de Valentia. In M. Olcina (Ed.), Ciudades romanas valencianas (pp. 143–165). Alicante: MARQ. 

Thillaud, P. L., & Charon P. (1994). Lésions ostéo-archéologiques. Recueil et identification. Sceaux: Kronos B. Y. éditions.

Descàrregues

Publicades

2020-01-08

Com citar

García-Prósper, E., & Polo-Cerdá, M. (2020). La memòria escrita en els ossos: Del ’funus’ a l’osteobiografia de Valentia. Metode Science Studies Jornal, (10), 77–89. https://doi.org/10.7203/metode.10.13595
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1159
  • PDF
    734

Número

Shades of science (2020)

Secció

La memòria dels ossos. La ciència al servei de la història

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles més llegits del mateix autor/a