La memòria escrita en els ossos: Del 'funus' a l'osteobiografia de Valentia
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.10.13595Paraules clau:
arqueologia funerària, paleopatologia, paleodieta, isòtops, ValentiaResum
A partir de l’anàlisi arqueològica i bioantropològica de la necròpoli romana del carrer de Quart de València, el cementeri més antic conegut de la ciutat datat entre els segles II aC i III dC, s’aborden des d’un prisma interdisciplinari diverses problemàtiques desconegudes fins fa molt poc temps. Aspectes relatius als costums funeraris, l’estratificació social, la paleodemografia, la qualitat de vida i l’impacte de les malalties, l’alimentació i l’economia de subsistència, així com la mobilitat poblacional a través de l’arqueoquímica isotòpica, han contribuït a enriquir el coneixement del panorama de la ciutat històrica. Ciència i memòria conflueixen a Valentia a través de la cultura i costums documentats en el ritual funerari (funus valentiae).
Descàrregues
Referències
García-Prósper, E. (2016). Los ritos funerarios de la necrópolis romana de la calle Quart de Valencia (siglos II a. C-III d. C). Valencia: Universitat de València, Departament de Prehistòria i Arqueologia.
García-Prósper, E., & Polo-Cerdá, M. (2016). Los primeros pobladores de Valentia. Un proyecto transversal de ritual funerario y bioantropología. Arqueología Somos Todos, 5, 18–20.
García-Prósper, E., Polo-Cerdá, M., & Guérin, P. (2003). Rituales funerarios ibéricos en la necrópolis fundacional de Valentia. Anales de Arqueología Cordobesa, 13-14, 279–310.
García-Prósper, E., Polo-Cerdá, M., Romero, A., & Iborra, P. (2010). Rituales alimentarios y economía de subsistencia en las tumbas de cámara de la necrópolis romana de la calle Quart de Valentia (ss. II a. C - III d. C). Saguntum extra, 9, 233–242.
Macdonell, W. R. (1913). On the expectation of life in Ancient Rome, and in the provinces of Hispania and Lusitania, and Africa. Biometrika, 9(3-4), 366–380. doi: 10.2307/2331898
Pena, M. J. (2002). Problemas históricos en torno a la fundación de Valentia. In J. L. Jiménez, & A. Ribera (Coords.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania (pp. 267–278). Valencia: Ayuntamiento de Valencia.
Polo-Cerdá, M. (2017). Paleobiología humana de la fundación romana de Valencia. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Polo-Cerdá, M., & García-Prósper, E. (2002). Ritual, violencia y enfermedad. Los enterramientos en decúbito prono de la necrópolis fundacional de Valentia. Saguntum (Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia), 34, 137–148. doi: 10.7203/SAGVNTVM..1902
Polo-Cerdá, M., García-Prósper, E., Guérin, P., & Villalaín, J. D. (2004). La fundación de Valentia y sus primeros pobladores. Primeras evidencias osteoarqueológicas de tuberculosis en Hispania. Zona Arqueológica (Miscelánea en homenaje a Emiliano Aguirre), 4(3), 292–305.
Ribera, A. (1998). La fundació de València. La ciutat a l’època romanorepublicana (segles II-I A. de C.). Valencia: Edicions Alfons el Magnànim.
Ribera, A. (2009). La fundación de Valentia: Un apéndice de Italia y Campania en la Hispania del siglo II a. C. Oebalus. Studi sulla Campania nell’Antichità, 4, 41–77.
Ribera, A., & Jiménez, J. L. (2014). La imagen urbana de Valentia. In M. Olcina (Ed.), Ciudades romanas valencianas (pp. 143–165). Alicante: MARQ.
Thillaud, P. L., & Charon P. (1994). Lésions ostéo-archéologiques. Recueil et identification. Sceaux: Kronos B. Y. éditions.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1159
-
PDF 734
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.