De desert nuclear a laboratori evolutiu: Respostes dels organismes vius a la radiació ionitzant a Txernòbil

Autors/ores

  • German Orizaola Unitat Mixta d’Investigació en Biodiversitat-UMIB (Universitat d’Oviedo – CSIC – Principat d’Astúries, Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.10.15682

Paraules clau:

ecologia, evolució, adaptació, mutació, radioactivitat, Txernòbil

Resum

L’accident ocorregut en 1986 a la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna) va causar el major alliberament de material radioactiu degut a l’activitat humana. Les previsions inicials van considerar que la zona afectada per la contaminació radioactiva quedaria desproveïda de vida durant mil·lennis. Tres dècades després, la biodiversitat de la zona s’ha recuperat completament i a Txernòbil viuen tots els grans mamífers de l’est d’Europa i més de 200 espècies d’ocells. Els mecanismes que permeten als organismes viure en aquesta zona són encara objecte d’estudi i controvèrsia. En l’actualitat no hi ha consens científic sobre l’impacte a mitjà o llarg termini de la radiació sobre la naturalesa de la zona. La investigació a Txernòbil és bàsica per a entendre els efectes de la contaminació radioactiva sobre la biodiversitat, a més de constituir un laboratori natural excel·lent per a l’estudi de processos ecoevolutius en resposta a l’activitat humana.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

German Orizaola, Unitat Mixta d’Investigació en Biodiversitat-UMIB (Universitat d’Oviedo – CSIC – Principat d’Astúries, Espanya).

Doctor en Biologia, treballa com a investigador Ramón y Cajal en l’Àrea de Zoologia de la Universitat d’Oviedo i en la Unitat Mixta d’Investigació en Biodiversitat-UMIB (Universitat d’Oviedo – CSIC – Principat d’Astúries, Espanya). Dirigeix el grup d’investigació en Ecologia Evolutiva en Ambients Extrems de la Universitat d’Oviedo (Espanya). Les seues investigacions se centren actualment en el camp de la radioecologia, amb els amfibis com a principal model d’estudi.

Referències

Beresford, N. A., Scott, M., & Copplestone, D. (2019). Field effects studies in Chernobyl’s Exclusion Zone: Lessons to be learnt. Journal of Environmental Radioactivity, in press (corrected proof available online). doi: 10.1016/j.jenvrad.2019.01.005

Bonisoli-Alquati, A., Ostermiller, S., Beasley, D. A. E., Welch, S. M., Møller, A. P., & Mousseau, T. A. (2018). Faster development covaries with higher DNA damage in grasshoppers (Chorthippus albomarginatus) from Chernobyl. Physiological and Biochemical Zoology, 91(2), 776–787. doi: 10.1086/696005

Deryabina, T. G., Kuchmel, S. V., Nagorskaya, L. L., Hinton, T. G., Beasley, J. C., Lerebours, A., & Smith, J. T. (2015). Long-term census data reveal abundant wildlife populations at Chernobyl. Current Biology, 25(19), 824–826. doi: 10.1016/j.cub.2015.08.017

Galván, I., Bonisoli-Alquati, A., Jenkinson, S., Ghanem, G., Wakamatsu, K., Mousseau, T. A., & Møller, A. P. (2014). Chronic exposure to low-dose radiation at Chernobyl favours adaptation to oxidative stress in birds. Functional Ecology, 28(6), 1387–1403. doi: 10.1111/1365-2435.12283

Mousseau, T. A., & Møller, A. P. (2014). Genetic and ecological studies of animals in Chernobyl and Fukushima. Journal of Heredity, 105(5), 704–709. doi: 10.1093/jhered/esu040

Møller, A. P., & Mousseau, T. A. (2006). Biological consequences of Chernobyl: 20 years on. Trends in Ecology and Evolution, 21(4), 200–207. doi: 10.1016/j.tree.2006.01.008

Møller, A. P., & Mousseau, T. A. (2016). Are organisms adapting to ionizing radiation at Chernobyl? Trends in Ecology and Evolution, 31(4), 281–289. doi: 10.1016/j.tree.2016.01.005

Murphy, J. F., Nagorskaya, L. L., & Smith, J. T. (2011). Abundance and diversity of aquatic macroinvertebrate communities in lakes exposed to Chernobyl-derived ionising radiation. Journal of Environmental Radioactivity, 102(7), 688–694. doi: 10.1016/j.jenvrad.2011.04.007

Smith, J. (2007). Is Chernobyl radiation really causing negative individual and population-level effects on barn swallows? Biology Letters, 4(1), 63–64. doi: 10.1098/rsbl.2007.0430

UNSCEAR. (1996). Effects of radiation on the environment. Sources and effects of ionizing radiation (UNSCEAR 1996 Report to the General Assembly, with Scientific Annexes). New York: United Nations Scientific Committee on the Effects of Atomic Radiation. 

Yablokov, A. V., Nesterenko, V. B., & Nesterenko, A. V. (2009). Consequences of the Chernobyl catastrophe for the environment. Annals of the New York Academy of Sciences, 1181(1), 221–286. doi: 10.1111/j.1749-6632.2009.04830.x

Descàrregues

Publicades

2020-01-08

Com citar

Orizaola, G. (2020). De desert nuclear a laboratori evolutiu: Respostes dels organismes vius a la radiació ionitzant a Txernòbil. Metode Science Studies Jornal, (10), 193–199. https://doi.org/10.7203/metode.10.15682
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2991
  • PDF
    1038

Número

Shades of science (2020)

Secció

Formes infinites. Escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.