Formes infinites. Escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat

Resum

Amb aquestes paraules tan elegants conclou la primera edició de L’origen de les espècies, un poètic final en què Darwin presenta la selecció natural com la gènesi principal de la diversitat biològica. El concepte de biodiversitat és un terme tan carregat políticament i emocionalment en la societat contemporània com ambigu és el seu significat tècnic (de fet, en el monogràfic Elogi de la vida de Mètode s’explora en tota la seua riquesa). No obstant això, rescatant l’essència de les paraules de Darwin, podem entendre la diversitat biològica com el conjunt d’intricats detalls en el disseny de totes aquestes «formes infinites» que constitueixen la vida en la Terra. 160 anys de desenvolupament en biologia evolutiva han demostrat que l’evolució és clau per a entendre la biodiversitat. Més encara, de la mateixa manera que un castor transforma el seu hàbitat quan construeix una presa, modelant dramàticament l’esdevenir de tots els organismes que l’habiten, avui sabem que la diversitat retroalimenta l’evolució. Per a entendre la vida hem de comprendre, per tant, aquest ball dinàmic que, al llarg del temps, es produeix entre evolució i biodiversitat.