Superant els nostres gens: El subversiu missatge posthumanista de 'Gattaca'

Autors/ores

  • Emily Klein Universitat de Washington a Seattle (EUA).
  • Leah Ceccarelli Universitat de Washington a Seattle (EUA).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.12.20673

Paraules clau:

bioètica, genètica, retòrica, crítica de cinema, ciència-ficció

Resum

Se sol esmentar la pel·lícula Gattaca en els debats públics sobre els perills socials de l’edició genètica humana. En l’imaginari públic, el missatge és clar: el seu futur distòpic és un avís dels perills que comporta l’acceptació social del perfeccionisme i la discriminació genètics. Aquest article defensa que si realitzem aquest tipus de lectures, se’ns escapa un missatge més profund. Més que donar una lliçó de bioètica en contra de l’ús de la genètica per a crear millors nadons, el que la pel·lícula defensa en realitat, al nostre parer, és que aquesta intromissió genètica difícilment pot tenir èxit, però que crear un individu posthumà superior mitjançant enginyeria genètica és possible i desitjable.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Emily Klein, Universitat de Washington a Seattle (EUA).

Estudiant del Departament de Biologia de la Universitat de Washington a Seattle (EUA). Va crear una primera versió d’aquest article en el seu primer any del Programa Interdisciplinari d’Honor que va presentar en el Simposi d’Investigació d’Estudiants de Grau de la Universitat de Washington. Actualment, Klein es prepara per a convertir-se en investigadora en genètica i proteòmica.

Leah Ceccarelli, Universitat de Washington a Seattle (EUA).

Professora del Departament de Comunicació de la Universitat de Washington a Seattle (EUA) i membre del comitè científic de Metode SSJ. És l’autora de dos llibres acadèmics premiats: Shaping science with rethoric (University of Chicago Press, 2001) i On the frontier of science (Michigan State University Press, 2013). També ha publicat dotzenes d’articles sobre la retòrica de la ciència.

Referències

Agar, N. (2005). Liberal eugenics: In defense of human enhancement. Blackwell.

Elshtain, J. B. (2004). The body and the question for control. In H. W. Baillie & T. K. Casey (Eds.), Is human nature obsolete?: Genetics, bioengineering, and the future of the human condition (pp. 155–175). MIT Press.

Evans, J. (2018, 27 November). The road to enhancement, via human gene editing, is paved with good intentions. The Conversation. Retrieved from https://theconversation.com/the-road-to-enhancement-via-human-gene-editing-is-paved-with-good-intentions-107677

Green, R. M. (2007). Babies by design: The ethics of genetic choice. Yale University Press.

Isaacson, W. (2021). The code breaker: Jennifer Douda, gene editing, and the future of the human race. Simon & Schuster.

Lynch, J. (2019). Bioethics and Brave New World: Science fiction and public articulation of bioethics. Rhetoric of Health and Medicine, 2(1), 33–59. https://doi.org/10.5744/rhm.2019.1002

Maslin, J. A. (1997, October 24). Film Review. The next bigotry: Privilege by genetic perfection. The New York Times, E18.

Niccol, A. (Director). (1997). Gattaca [Motion picture]. Columbia Pictures.

Von Burg, R. (2010). Cinematic genetics: GATTACA, Essentially Yours, and the rhetoric of genetic determinism. Southern Communication Journal, 75(1), 1–16. https://doi.org/10.1080/10417940902896839

Descàrregues

Publicades

2022-02-02

Com citar

Klein, E., & Ceccarelli, L. (2022). Superant els nostres gens: El subversiu missatge posthumanista de ’Gattaca’. Metode Science Studies Jornal, (12), 183–188. https://doi.org/10.7203/metode.12.20673
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    3208
  • PDF
    1645

Número

The future of science (2022)

Secció

Transhumanisme. Més enllà del cos

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

<< < 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.