Intensificació de la ramaderia en temps de canvi climàtic: Reptes del pasturatge domèstic en les zones àrides de la Patagònia argentina

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.21553

Paraules clau:

estepa patagònica, diversitat funcional, crosta biològica del sòl, ramaderia ovina, desertificació

Resum

El pasturatge amb bestiar modifica els ecosistemes àrids i fins i tot arriba a degradar-los, cosa que atempta contra la sostenibilitat de la mateixa activitat ramadera. Resulta clau conèixer els efectes del pasturatge sobre la vegetació i el sòl per a poder dissenyar estratègies que eviten la desertificació, potser el problema més greu que encaren els ecosistemes àrids. En aquest article, avaluem els canvis en els trets funcionals de la comunitat vegetal i la crosta biològica del sòl induïts per la intensificació del pasturatge en ecosistemes patagònics. Aquesta descripció, juntament amb els canvis en la diversitat, composició i funcionament ecosistèmic, ajuda a comprendre els mecanismes pels quals la intensificació del pasturatge oví podria degradar els ecosistemes àrids.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Laura Yahdjian, CONICET (Argentina).

Ecòloga especialista en el funcionament d’ecosistemes dominats per herbàcies. Té experiència en el disseny i realització d’experiments de sequera, nutrients i pasturatge en pastures i estepes àrides. És investigadora independent del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina en l’Institut d’Investigacions Fisiològiques i Ecològiques Vinculades a l’Agricultura (IFEVA) i professora adjunta de la Facultat d’Agronomia de la Universitat de Buenos Aires (UBA) (Argentina), on imparteix classes d’ecologia i biodiversitat. Dirigeix un programa de Mestratge en Recursos Naturals Renovables Terrestres a l’Escola per a Graduats de la Facultat d’Agronomia de la Universitat de Buenos Aires (EPG-FAUBA).

Lucas J. Carboni, Facultat d’Agronomia de la Universitat de Buenos Aires (Argentina).

Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Buenos Aires. Actualment està realitzant un doctorat a l’Escola per a Graduats de la Facultat d’Agronomia de la Universitat de Buenos Aires (EPG-FAUBA) amb una beca doctoral de la UBA i treballa en l’Institut d’Investigacions Fisiològiques i Ecològiques Vinculades a l’Agricultura (IFEVA) (Argentina). A més, és ajudant de primera en el Departament de Mètodes Quantitatius i Sistemes d’Informació de la Facultat d’Agronomia de la UBA.

Sergio Velasco Ayuso, CONICET (Argentina).

Investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina en el Centre d’Investigacions de la Mar i l’Atmosfera (CIM), CONICET i UBA. Just abans va estar treballant com a investigador postdoctoral en l’Institut d’Investigacions Fisiològiques i Ecològiques Vinculades a l’Agricultura (IFEVA). És especialista en la crosta biològica del sòl i en les comunitats microbianes en general. Va obtenir el seu doctorat en Ciències Biològiques en la Universitat Autònoma de Madrid (Espanya).

Gaston R. Oñatibia, CONICET (Argentina).

Investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina en l’Institut d’Investigacions Fisiològiques i Ecològiques Vinculades a l’Agricultura (IFEVA) i docent d’ecologia en la Facultat d’Agronomia de la Universitat de Buenos Aires (UBA). Va obtenir els seus títols d’enginyer agrònom, màster en Recursos Naturals i doctor en Ciències Agropecuàries en la Universitat de Buenos Aires. Durant els últims deu anys ha treballat en ecologia del maneig del pasturatge domèstic i de la interacció planta-herbívor. Actualment, estudia com responen els ecosistemes àrids als canvis en el clima i en l’ús de la terra.

Referències

Austin, A. T., & Sala, O. E. (2002). Carbon and nitrogen dynamics across a natural precipitation gradient in Patagonia, Argentina. Journal of Vegetation Science, 13(3), 351–360. https://doi.org/10.1111/j.1654-1103.2002.tb02059.x

Carboni, L. (2019). La intensificación del pastoreo produce efectos diferenciales en la cobertura y composición vegetal en un gradiente regional de aridez. [Undergraduate dissertation in Environmental Sciences, Faculty of Agronomy, University of Buenos Aires]. Argentina.

Censo Nacional Agropecuario. (2018). Resultados preliminares, ganadería. Instituto Nacional de Estadística y Censos – INDEC.

Cesa, A., & Paruelo, J. M. (2011). Changes in vegetation structure induced by domestic grazing in Patagonia (Southern Argentina). Journal of Arid Environments, 75(11), 1129–1135. https://doi.org/10.1016/j.jaridenv.2011.04.003

Flombaum, P., Yahdjian, L., & Sala, O. E. (2017). Global-change drivers on ecosystem functioning modulated by natural variability and saturating responses. Global Change Biology, 23(2), 503–511. https://doi.org/10.1111/gcb.13441

Gaitán, J. J., Bran, D. E., Oliva, G. E., Aguiar, M. R., Buono, G. G., Ferrante, D., Nakamatsu, V., Ciari, G., Salomone, J. M., Massara, V., García Martínez, F., & Maestre, F. T. (2018). Aridity and overgrazing have convergent effects on ecosystem structure and functioning in Patagonian rangelands. Land Degradation & Development, 29(2), 210–218. https://doi.org/10.1002/ldr.2694

Huang, J., Yu, H., Guan, X., Wang, G., & Guo, R. (2016). Accelerated dryland expansion under climate change. Nature Climate Change, 6, 166–171. https://doi.org/10.1038/nclimate2837

Le Houérou, H. N. (1996). Climate change, drought and desertification. Journal of Arid Environments, 34(2), 133–185. https://doi.org/10.1006
/jare.1996.0099

León, R. J. C., Bran, D., Collantes, M., Paruelo, J. M., & Soriano, A. (1998). Grandes unidades de vegetación de la Patagonia extra andina. Ecología Austral, 8(2), 125–144.

Maestre, F. T., Quero, J. L., Gotelli, N. J., Escudero, A., Ochoa, V., Delgado-Baquerizo, M., García-Gómez, M., Bowker, M. A., Soliveres, S., Escolar, C., García-Palacios, P., Berdugo, M., Valencia, E., Gozalo, B., Gallardo, A., Aguilera, L., Arredondo, T., Blones, J., Boeken, B., … Zaady, E. (2012). Plant species richness and ecosystem multifunctionality in global drylands. Science, 335(6065), 214–218. https://doi.org/10.1126/science.1215442

Oñatibia, G. R. (2021). Grazing management and provision of ecosystem services in Patagonian arid rangelands. In P. L. Peri, G. Martínez Pastur, & L. Nahuelhual (Eds.), Ecosystem services in Patagonia (pp. 47–74). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-69166-0_3

Oñatibia, G. R., Amengual, G., Boyero, L., & Aguiar, M. R. (2020). Aridity exacerbates grazing‐induced rangeland degradation: A population approach for dominant grasses. Journal of Applied Ecology, 57(10), 1999–2009. https://doi.org/10.1111/1365-2664.13704

Oyarzabal, M., Clavijo, J., Oakley, L., Biganzoli, F., Tognetti, P., Barberis, I., Maturo, H. M., Aragón, R., Campanello, P. I., Prado, D., Oesterheld, M., & León, R. J. C. (2018). Unidades de vegetación de la Argentina. Ecología Austral, 28(1), 40–63. https://doi.org/10.25260/EA.18.28.1.0.399

Velasco Ayuso, S., Oñatibia, G. R., Maestre, F. T., & Yahdjian, L. (2020). Grazing pressure interacts with aridity to determine the development and diversity of biological soil crusts in Patagonian rangelands. Land Degradation and Development, 31(4), 488–499. https://doi.org/10.1002/ldr.3465

Yahdjian, L., & Sala, O. E. (2008). Climate change impacts on South American Rangelands. Rangelands, 30(3), 34–39. https://doi.org/10.2111/1551-501X(2008)30[34:CCIOSA]2.0.CO;2

Yahdjian, L., Sala, O. E., & Havstad, K. M. (2015). Rangeland ecosystem services: Shifting focus from supply to reconciling supply and demand. Frontiers in Ecology and the Environment, 13(1), 44–51. https://doi.org/10.1890/140156

Descàrregues

Publicades

2023-02-23

Com citar

Yahdjian, L., Carboni, L. J., Velasco Ayuso, S., & Oñatibia, G. R. (2023). Intensificació de la ramaderia en temps de canvi climàtic: Reptes del pasturatge domèstic en les zones àrides de la Patagònia argentina. Metode Science Studies Jornal, (13), 25–31. https://doi.org/10.7203/metode.13.21553
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1740
  • PDF
    656

Número

Secció

Zones àrides. Oportunitats, reptes i amenaces

Metrics