La vida adaptada a la precarietat: Ecologia de les zones àrides

Autors/ores

  • Jaime Martinez-Valderrama Universitat d’Alacant (Espanya).
  • Emilio Guirado Universitat d’Alacant (Espanya).
  • Fernando T. Maestre Universitat d’Alacant (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.22006

Paraules clau:

aridesa, sequeres, biodiversitat, adaptacions, desertificació

Resum

Doctor en Biologia per la Universitat d’Alacant, és catedràtic d’Ecologia en la Universitat Rey Juan Carlos (en excedència) i investigador distingit en la Universitat d’Alacant (Espanya), on dirigeix el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global. És especialista en l’ecologia de les zones àrides, la desertificació i els impactes del canvi climàtic en aquests ecosistemes.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Jaime Martinez-Valderrama, Universitat d’Alacant (Espanya).

Doctor Enginyer Agrònom per la Universitat Politècnica de Madrid i investigador postdoctoral en l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi de la Universitat d’Alacant (Espanya). És especialista en desertificació, models de simulació dinàmics i canvi global.

Emilio Guirado, Universitat d’Alacant (Espanya).

Doctor en Ciències del Medi Ambient per la Universitat d’Almeria i investigador postdoctoral en l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi de la Universitat d’Alacant (Espanya). És especialista en funcionament i biodiversitat d’ecosistemes amb una perspectiva de teledetecció i aprenentatge profund.

Fernando T. Maestre, Universitat d’Alacant (Espanya).

Doctor en Biologia per la Universitat d’Alacant, és catedràtic d’Ecologia en la Universitat Rey Juan Carlos (en excedència) i investigador distingit en la Universitat d’Alacant (Espanya), on dirigeix el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global. És especialista en l’ecologia de les zones àrides, la desertificació i els impactes del canvi climàtic en aquests ecosistemes.

Referències

Cherlet, M., Hutchinson, C., Reynolds, J., Hill, J., Sommer, S., & von Maltitz, G. (Eds.). (2018). World Atlas of Desertification. Publication Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/9205

D’Odorico, P., Bhattachan, A., Davis, K., Ravi, S., & Runyan, C. (2013). Global desertification: Drivers and feedbacks. Advances in Water Resources, 51, 326–344. https://doi.org/10.1016/j.advwatres.2012.01.013

FAO. (2011). Highlands and drylands. (N. Berrahmouni, R. Romeo, D. McGuire, S. Zelaya, D. Maselli, & T. Kohler, Eds.). Food and Agriculture Organization of the United Nations.

FAO. (2019). Trees, forests and land use in drylands: The first global assessment. Food and Agriculture Organization of the United Nations. https://www.fao.org/3/ca7148en/ca7148en.pdf

FAO. (2021). The state of the world’s land and water resources for food and agriculture. Systems at breaking point. Synthesis report. Food and Agriculture Organization of the United Nations. https://doi.org/10.4060/cb7654en

Hewitt, K. (1997). Regions at risk. A geographical introduction to disasters. England. Longman.

Le Houérou, H. N. (1984). Rain use efficiency: A unifying concept in arid-land ecology. Journal of Arid Environments, 7, 213–47.

Lucatello, S., & Huber-Sannwald, E. (2020). Sustainable Development Goals and drylands: Addressing the interconnection. In S. Lucatello, E. Huber-Sannwald, I. Espejel, & N. Martinez-Taguena (Eds.), Stewardship of future drylands and climate change in the Global South (pp. 27–40). Springer.

Maestre, F. T. (2012). Plant species richness and ecosystem multifunctionality in global drylands. Science, 214, 214–218. https://doi.org/10.1126/science.1215442

Maestre, F. T., Benito, B. M., Berdugo, M., Concostrina-Zubiri, L., Delgado-Baquerizo, M., Eldridge, D. J., Guirado, E., Gross, N., Kefi, S., Le Bagousse-Pinguet, Y., Ochoa-Hueso, R., & Soliveres, S. (2021). Biogeography of global drylands. New Phytologist, 231(2), 540–558. https://doi.org/10.1111/nph.17395

Maestre, F. T., Salguero-Gomez, R., & Quero, J. L. (2012). It is getting hotter in here: Determining and projecting the impacts of global environmental change on drylands. Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 367(1606), 3062–3075. https://doi.org/10.1098/rstb.2011.0323

Martinez-Valderrama, J. (2016). Los desiertos y la desertificación. Ediciones Catarata.

Millenium Ecosystem Assessment (MEA). (2005). Drylands. In R. Hassan, R. Scholes, & N. Ash (Eds.), Ecosystems and human well being: Scenarios (pp. 623–662). Island Press.

Mirzabaev, A., Wu, J., Evans, J., Garcia-Oliva, F., Hussein, I. A. G., Iqbal, M. M., Kimutai, J., Knowles, T., Meza, F., Nedjraoui, D., Tena, F., Turkeş, M., Vazquez, R. J., & Weltz, M. (2019). Desertification. In J. M. P. R. Shukla, J. Skea, E. Calvo Buendia, V. Masson-Delmotte, H.-O. Portner, D. C. Roberts, P. Zhai, R. Slade, S. Connors, R. van Diemen, M. Ferrat, E. Haughey, S. Luz, S. Neogi, M. Pathak, J. Petzold, J. Portugal Pereira, P. Vyas, E. Huntley, ... J. Malley (Eds.), Climate change and land: An IPCC special report on climate change, desertification, land degradation, sustainable land management, food security, and greenhouse gas fluxes in terrestrial ecosystems (pp. 249–343). UNEP. https://www.ipcc.ch/srccl/chapter/chapter-3/

Plaza, C., Zaccone, C., Sawicka, K., Mendez, A. M., Tarquis, A., Gasco, G., Heuvelink, G. B., Schuur, E. A. G., & Maestre, F. T. (2018). Soil resources and element stocks in drylands to face global issues. Scientific Reports, 8(1), 1–8. https://doi.org/10.1038/s41598-018-32229-0

Reynolds, J. F., Kemp, P. R., Ogle, K., & Fernandez, R. J. (2004). Modifying the –pulse-reserve– paradigm for deserts of North America: Precipitation pulses, soil water, and plant responses. Oecologia, 141, 194–210. https://doi.org/10.1007/s00442-004-1524-4

UN. (2015, 25 September). General Assembly Resolution 70/1, Transforming Our World: The 2030 Agenda for Sustainable Development, A/RES/70/1. http://undocs.org/A/RES/70/1

UNCCD. (2017). The global land outlook (1st ed.). United Nations Convention to Combat Desertification.

UNEP-WCMC. (2007). A spatial analysis approach to the global delineation of dryland areas of relevance to the CBD Programme of Work on Dry and Subhumid Lands. Dataset based on spatial analysis between WWF terrestrial ecoregions (WWF-US, 2004) and aridity zones (CRU/UEA; UNEPGRID, 1991). Dataset checked and refined to remove many gaps, overlaps and slivers (July 2014).

Vanham, D., Alfieri, L., Florke, M., Grimaldi, S., Lorini, V., Roo, A. De, & Feyen, L. (2021). The number of people exposed to water stress in relation to how much water is reserved for the environment: A global modelling study. Lancet Planet Health, 5, 766–774. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(21)00234-5

Descàrregues

Publicades

2023-02-23

Com citar

Martinez-Valderrama, J., Guirado, E., & Maestre, F. T. (2023). La vida adaptada a la precarietat: Ecologia de les zones àrides. Metode Science Studies Jornal, (13), 9–15. https://doi.org/10.7203/metode.13.22006
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1809
  • PDF
    618

Número

Secció

Zones àrides. Oportunitats, reptes i amenaces

Metrics

Articles similars

<< < 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.

Articles més llegits del mateix autor/a