Contem la ciència: Una revisió d’idees sobre 'storytelling' en comunicació de ciència

Autors/ores

  • Aleida Rueda Centre de Ciències de la Complexitat de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
  • Cecilia Rosen Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
  • Javier Crúz-Mena Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM)

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.14.26522

Paraules clau:

storytelling, comunicació de la ciència, narrativa, periodisme científic, emocions

Resum

Dels abundants estudis que existeixen sobre storytelling en la comunicació pública de ciència, la majoria fan seua la premissa que la narrativa és útil. En aquest article resumim els resultats d’una revisió d’idees sobre aquest tema, guiades per una sèrie de preguntes sobre els objectius, tècniques i processos d’investigació. Encara que no trobem consens sobre la definició d’història, sí que identifiquem algunes aproximacions. Són diversos els objectius que persegueix l’ús de storytelling (‘narració’) en la comunicació de ciència, des de captar l’atenció fins a crear emocions que afavorisquen la comprensió. L’estructura de les històries sembla un element crucial, i predominen tres tipus d’estructures. Com a camp en evolució, encara no hi ha molts estudis empírics, però els pocs disponibles semblen prometedors. En conclusió, podem dir que existeix un ampli potencial de debat i investigació sobre les emocions, la persuasió, la comprensió i la innovació en l’ús de conceptes i metodologies per a contar millor la ciència.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Aleida Rueda, Centre de Ciències de la Complexitat de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

Periodista de ciència i comunicadora en el Centre de Ciències de la Complexitat de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Fa més de deu anys que treballa en oficines de premsa d’institucions científiques i com a periodista independent per a mitjans digitals de Mèxic i altres països. En els últims cinc anys ha impartit diversos cursos i tallers sobre narrativa en el periodisme científic.

Cecilia Rosen, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

Coordinadora de Comunicació en l’Institut de Fisiologia Cel·lular (IFC) de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Investigadora, professora i periodista especialitzada en ciència, tecnologia, innovació, salut i medi ambient, amb quinze anys d’experiència.

Javier Crúz-Mena, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM)

Des de 2003, és editor en la Unitat de Periodisme de Ciència de la Direcció General de Divulgació de la Ciència (DGDC) a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). És físic per la UNAM, i va començar a fer periodisme de ciència en 1993 en premsa, ràdio, TV i Internet. Combina el periodisme de ciència amb la investigació i l’ensenyament de la comunicació pública de la ciència.

Referències

Brounéus, F., Lindholm, M., & Bohlin, G. (2019). Telling it straight – a focus group study on narratives affecting public confidence in science. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), A03. https://doi.org/10.22323/2.18050203

Cormick, C. (2019). Who doesn’t love a good story? – What neuroscience tells about how we respond to narratives. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), Y01. https://doi.org/10.22323/2.18050401

Crúz-Mena, J. (2016). El placer de ser contagioso. In D. Golombek & J. Nepote (Coords.), Instrucciones para contagiar la ciencia (pp. 105–111). Editorial Universidad de Guadalajara.

Dahlstrom, M. F. (2010). The role of causality in information acceptance in narratives: An example from science communication. Communication Research, 37(6), 857–875. https://doi.org/10.1177/0093650210362683

Dahlstrom, M. F. (2014). Using narratives and storytelling to communicate science with nonexpert audiences. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 111(supplement_4), 13614–13620. https://doi.org/10.1073/pnas.1320645111

Dahlstrom, M. F., & Scheufele, D. A. (2018). (Escaping) the paradox of scientific storytelling. PLOS Biology, 16(10), e2006720. https://doi.org/10.1371/journal.pbio.2006720

Davies, S. R., Halpern, M., Horst, M., Kirby, D., & Lewenstein, B. (2019). Science stories as culture: Experience, identity, narrative and emotion in public communication of science. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), A01. https://doi.org/10.22323/2.18050201

ElShafie, S. J. (2018). Making science meaningful for broad audiences through stories. Integrative and Comparative Biology, 58(6), 1213–1223. https://doi.org/10.1093/icb/icy103

Finkler, W., & León, B. (2019). The power of storytelling and video: A visual rhetoric for science communication. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), A02. https://doi.org/10.22323/2.18050202

Green, S., Grorud-Colvert, K., & Mannix, H. (2018). Uniting science and stories: Perspectives on the value of storytelling for communicating science. FACETS, 3(1), 164–173. https://doi.org/10.1139/facets-2016-0079

Halverson, J. R. (2011, 8 December). Why story is not narrative. Center for Strategic Communication. Arizona State University. https://csc.asu.edu/2011/12/08/why-story-is-not-narrative/

Joubert, M., Davis, L., & Metcalfe, J. (2019). Storytelling: The soul of science communication. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), E. https://doi.org/10.22323/2.18050501

Martin, K., Davis, L., & Sandretto, S. (2019). Students as storytellers: Mobile-filmmaking to improve student engagement in school science. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), A04. https://doi.org/10.22323/2.18050204

Martinez-Conde, S., & Macknik, S. L. (2017). Finding the plot in science storytelling in hopes of enhancing science communication. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 114(31), 8127–8129. https://doi.org/10.1073/pnas.1711790114

Negrete, A., & Lartigue, C. (2010). The science of telling stories: Evaluating science communication via narratives (RIRC method). Journal of Media and Communication Studies, 2(4), 98–110. https://doi.org/10.5897/JMCS.9000080

Onions, C. T., Friedrichsen, G. W. S., & Burchfield, R. W. (1996). The Oxford dictionary of English etymology. Oxford University Press.

Padian, K. (2018). Narrative and “anti-narrative” in science: How scientists tell stories, and don’t. Integrative and Comparative Biology, 58(6), 1224–1234. https://doi.org/10.1093/icb/icy038

Quoteresearch, A. (2017, 27 December). The plural of anecdote is not data – Quote investigator®. https://quoteinvestigator.com/2017/12/27/plural/#f+17637+1+2

Ribó, I. (2019). Prose fiction an introduction to the semiotics of narrative. Open Book Publishers. https://doi.org/10.11647/OBP.0187

Riedlinger, M., Massarani, L., Joubert, M., Baram-Tsabari, A., Entradas, M., & Metcalfe, J. (2019). Telling stories in science communication: Case studies of scholar-practitioner collaboration. JCOM: Journal of Science Communication, 18(05), N01. https://doi.org/10.22323/2.18050801

San Cornelio, G., & Roig Telo, A. (2022). Storytelling, social media and life stories. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 48. https://doi.org/10.1344/bid2022.48.14

Vanoost, M. (2013). Defining narrative journalism through the concept of plot. Diegesis, 2(2), 77–97. https://www.diegesis.uni-wuppertal.de

Descàrregues

Publicades

2024-01-11

Com citar

Rueda, A., Rosen, C., & Crúz-Mena, J. (2024). Contem la ciència: Una revisió d’idees sobre ’storytelling’ en comunicació de ciència. Metode Science Studies Jornal, (14), 151–157. https://doi.org/10.7203/metode.14.26522
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    571
  • PDF
    304

Número

Pieces of science (vol. 14, 2024)

Secció

Storytelling

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

<< < 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.