La teoria que no va morir mai: Com una idea matemàtica del segle XVIII transformà el segle XXI
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.0.3827Paraules clau:
regla de Bayes, Fisher, frequ?entistes, LaplaceResum
La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX, però va ser utilitzada pel Regne Unit i els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Palomares i València van representar papers importants en el seu desenvolupament durant aquells temps ombrívols. L’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. Per exemple, Bayes s’ha convertit en la clau política per a la presa de decisions basades en dades. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.Descàrregues
Referències
Aldrich, J., 2004. «Harold Jeffreys and R. A. Fisher». ISBA Bulletin, 11: 7-9.
Aldrich, J., 2008. «R. A. Fisher on Bayes and Bayes’ Theorem». Bayesian Analysis, 3(1): 161-170. DOI: <10.1214/08-BA306>.
Bayes, T., 1763. «An Essay towards Solving a Problem in the Doctrine of Chances». Philosophical Transactions, 53: 370-418. DOI: <10.1098/rstl.1763.0053>.
Fisher, R. A., 1925. Statistical Methods for Research Workers. Oliver and Boyd. Edinburgh.
Jeffreys, H., 1931. Scientific Inference. Cambridge University Press. Cambridge.
Laplace, P., 1812. Théorie Analytique des Probabilités. Courcier. Paris.
McGrayne, S., 2013. La teoría que nunca murió. Critica. Barcelona.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum763
-
PDF326
-
PDF (Español)585
-
PDF 247
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.