Símptomes, signes i estadística: Aplicacions de l'estadística en ciències de la salut i de la vida

Autors/ores

  • Miguel A. Martínez-Beneito Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO).
  • José D. Bermúdez Universitat de València
  • Carmen Armero Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.0.3828

Paraules clau:

bioestadística, ciències de la salut i de la vida, assajos clínics, epidemiologia, supervivència

Resum

La determinació o constatació experimental dels mecanismes fisiològics de les malalties sol ser una tasca molt complexa. Aquest fet ha convertit l’epidemiologia en la principal eina de generació de coneixement en l’àmbit mèdic. L’epidemiologia aprèn sobre les malalties a partir de l’observació de la salut en col·lectius de persones, en compte de basar-se en l’observació individual d’aquestes. Si la principal eina de generació de coneixement mèdic es basa en l’observació de col·lectius de persones (mostres d’una població) de les quals voldrem aprendre (fer inferència), es fa clar el nexe entre l’estadística i la medicina. Al llarg d’aquest article il·lustrem aquest nexe presentant tres àrees d’investigació estadística d’especial utilitat per a la investigació biomèdica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Miguel A. Martínez-Beneito, Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO).

Investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), València. Membre del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de la Xarxa Nacional de Bioesta dística Biostatnet.

José D. Bermúdez, Universitat de València

Professor titular del departament d’Estadística i Investigació Operativa. Universitat de València. Membre de la Xarxa Nacional de Bioestadística Biostatnet.

Carmen Armero, Universitat de València

Professora titular del departament d’Estadística i Investigació Operativa. Universitat de València. Membre de la Xarxa Nacional de Bioestadística Biostatnet.

Referències

Aalen, O. O.; Borgan, Ø. and H. K. Gjessing, 2008. Survival and Event History Analysis: A Process Point of View. Springer. New York.

Besag, J.; York, J. and A. Mollié, 1991. «Bayesian Image Restoration, with Two Applications in Spatial Statistics». Annals of the Institute of Statistical Mathematics, 43(1): 1-20. DOI: <10.1007/BF00116466>.

Cook, T. D. and D. L. DeMets, 2008. Introduction to Statistical Methods for Clinical Trials. Chapman & Hall/CRC. Boca Raton, USA.

Diggle, P. J.; Heagerty, P. J.; Liang, K.-Y. and S. Zeger, 2002. Analysis of Longitudinal Data. Oxford University Press.

Oxford. Holland, P. W., 1986. «Statistics and Causal Inference». Journal of the American Statistical Association, 81(396): 945-960. DOI: <10.2307/2289064>.

Matthews, J. N. S., 2006. Introduction to Randomized Controlled Clinical Trials. Chapman & Hall/CRC. Boca Raton, USA.

Rubin, D. B., 1974. «Estimating Causal Effects of Treatments in Randomized and Non-Randomized Studies». Journal of Educational Psychology, 66 (5): 688-701. DOI: <10.1037/h0037350>.

Publicades

2015-04-16

Com citar

Martínez-Beneito, M. A., Bermúdez, J. D., & Armero, C. (2015). Símptomes, signes i estadística: Aplicacions de l’estadística en ciències de la salut i de la vida. Metode Science Studies Jornal, (5), 151–157. https://doi.org/10.7203/metode.0.3828
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    986
  • PDF
    330
  • PDF (Español)
    162
  • PDF
    124

Número

Secció

Les xifres de la ciència. L'estadística com eina científica

Metrics

Articles similars

<< < 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.