Justícia distributiva i evolució. Cap a una ciència de la igualtat
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.0.4047Paraules clau:
explicacions desacreditadores, llibertat, igualtat, fraternitat, propietatResum
Aquest article ofereix als estudiosos de la justícia distributiva raons per a interessar-se per la ciència evolutiva que pot ajudar a entendre, per exemple, els factors genètics i de subsistència que influeixen en les nostres opinions sobre el que és una distribució justa, el possible origen del nostre sentit de la propietat, per què la llibertat és important per a determinades criatures i per què tenim sentiments fraternals i igualitaris però societats desiguals.
Descàrregues
Referències
Boehm, C., 1999. Hierarchy in the Forest. The Evolution of Egalitarian Behavior. Harvard University Press. Cambridge, Massachusetts.
Bowles, S. and H. Gintis, 2011. A Cooperative Species. Princeton University Press. Princeton/Oxford.
Brosnan, S., 2011. «Property in Non Human Primates». New Directions for Child and Adolescent Development, 132: 9-22. DOI: <10.1002/cd.293>.
Cancian, F., 1966. «Maximization as Norm, Strategy and Theory. A Comment on Programmatic Statements in Economic Anthropology». American Anthropologist, 68: 465-470. DOI: <10.1525/aa.1966.68.2.02a00110>.
Casal, P., 2011. «Love Not War. On the Chemistry of Good and Evil». In Gosseries A. and Y. Vanderborght (eds.), 2011. Arguing About Justice. Essays for Philippe Van Parijs. Louvain University Press.
Louvain-la-Neuve. Cochrane, A., 2012. Animal Rights without Liberation. Columbia University Press. New York.
De Waal, F., 2009. The Age of Empathy. Harmony. New York.
Hauser, M., 2007. Moral Minds. Harper Collins. New York.
Henrich, J. et al., 2005. «“Economic Man” in Cross-cultural Perspective: Behavioral Experiments in 15 Small-scale Societies». Behavioural and Brain Sciences, 28: 795-855. DOI: <10.1017/S0140525X05000142>.
Henrich, J.; Boyd, R. and P. Richerson, 2012. «The Puzzle of Monogamous Marriage». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Science, 367: 657-669. DOI: <10.1098/rstb.2011.0290>.
Jensen, K.; Call, J. and M. Tomasello, 2007. «Chimpanzees Are Rational Maximisers in an Ultimatum Game». Science, 318: 107-109. DOI: <10.1126/science.1145850>.
Maynard-Smith, J. and G. A. Parker, 1976. «The Logic of Asymmetric Contests». Animal Behaviour, 24: 159-175. DOI: <10.1016/S0003-3472(76)80110-8>.
Milanovic, B., 2011. The Haves and the Have-Nots: A Brief and Idiosyncratic History of Global Inequality. Basic Books. New York.
Proctor, D. et al., 2013. «Chimpanzees Play the Ultimatum Game». PNAS, 110, 2070-2075. DOI: <10.1073/pnas.1220806110>.
Rousseau, J., 2002. The Social Contract and the First and Second Discourses. Yale University Press. New Haven.
Stake, J. A., 2004. «The Property “Instinct”». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 359(1451): 1763-1774. DOI: <10.1098/rstb.2004.1551>.
Stewart, S. and A. G. Thomas, 2013. «The Ape That Thought It Was a Peacock. Does Evolutionary Psychology Exaggerate Human Sex Differences?». Psychological Inquiry, 24(3): 137-168. DOI: <10.1080/1047840X.2013.804899>.
Wallace, B.; Cesarini, D.; Lichtenstein, P. and M. Johannesson, 2007. «Heritability of Ultimatum Game Respondent Behaviour». PNAS, 104(40): 15631-15634. DOI: <10.1073/pnas.0706642104>.
Wilkinson, R. and K. Pickett, 2010. The Spirit Level. Why Equality is Better for Everyone. Penguin. London.
Zerjal, T. et al., 2003. «The Genetic Legacy of the Mongols». American Journal of Human Genetics, 72: 717-721. DOI: <10.1086/367774>.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1208
-
PDF329
-
PDF (Español)188
-
PDF 192
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.