La reconstrucción inacabada del ancestro universal
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.6.4981Paraules clau:
último ancestro común, evolución, árbol de la vidaResum
El cenancestro se define como el último ancestro común de todos los seres vivos que existen actualmente. Su naturaleza se ha inferido a partir de la identificación de los genes homólogos entre los linajes de arqueas, bacterias y eucariontes. Estas inferencias indican que el cenancestro poseía un sistema de traducción de proteínas relativamente moderno y era similar en complejidad a una célula actual. Sin embargo, las enzimas claves que se encargan tanto de la replicación del material genético como de la biosíntesis de membranas celulares no son homólogas entre los linajes celulares. Aquí revisamos brevemente la historia del concepto del último ancestro común y las distintas hipótesis que se han esgrimido sobre su biología.
Descàrregues
Referències
Agol, V. I. (2010). Which came first, the virus or the cell? Paleontological Journal, 44(7), 728–736. doi: 10.1134/S0031030110070038
Chatton, E. (1938). Titre et travaux scientifiques (1906–1937) de Edouard Chatton. Sète: Sottano.
Darwin, Ch. (1859). On the origin of species by means of natural selection, or the preservation of favoured races in the struggle for life. London: John Murray.
Fitch, W. M., & Upper, K. (1987). The phylogeny of tRNA sequences provides evidence of ambiguity reduction in the origin of the genetic code. Cold Spring Harbor Symposia on Quantitative Biology, 52, 759–767. doi: 10.1101/SQB.1987.052.01.085
Koonin, E. V., & Dolja, V. V. (2013). A virocentric perspective on the evolution of life. Current Opinion in Virology, 3, 546–557. doi: 10.1016/j.coviro.2013.06.008
Lazcano, A., Fox, G. E., & Oró, J. (1992). Life before DNA: The origin and evolution of early Archean cells. In R. P. Mortlock (Ed.), The evolution of metabolic function (pp. 237–295). Boca Raton: CRC Press.
Margulis, L. (1975). Symbiotic theory of the origin of eukaryotic organelles: Criteria for proof. Symposia of the Society for Experimental Biology, 29, 21–38.
Mirkin, B. G., Fenner, T. I., Galperin, M. Y., & Koonin, E. V. (2003). Algorithms for computing parsimonious evolutionary scenarios for genome evolution, the last universal common ancestor and dominance of horizontal gene transfer in the evolution of prokaryotes. BMC Evolutionary Biology, 3(2). doi: 10.1186/1471-2148-3-2
Peretó, J., López-García, P., & Moreira, D. (2004). Ancestral lipid biosynthesis and early membrane evolution. Trends in Biochemical Sciences, 29(9), 469–477. doi: 10.1016/j.tibs.2004.07.002
Poole, A. M., Horinouchi, N., Catchpole, R. J., Si, D., Hibi, M., Tanaka, K., & Ogawa, J. (2014). The case for an early biological origin of DNA. Journal of Molecular Evolution, 79(5–6), 204–212. doi: 10.1007/s00239-014-9656-6
Stanier, R. Y., & Van Niel, C. B. (1941). The main outlines of bacterial classification. Journal of Bacteriology, 42(4), 437–463.
Szathmáry, E. (2005). Life: In search of the simplest cell. Nature, 433, 469-470. doi: 10.1038/433469a
Whittaker, R. H. (1969). New concepts of kingdoms of organisms. Science, 163, 150–160. doi: 10.1126/science.163.3863.150
Woese, C. R., & Fox, G. E. (1977a). Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: The primary kingdoms. Proceedings of the National Academy of Sciences, 74, 5088–5090. doi: 10.1073/pnas.74.11.5088
Woese, C. R., & Fox, G. E. (1977b). The concept of cellular evolution. Journal of Molecular Evolution, 10, 1–6. doi: 10.1007/BF01796132
Woese, C. R. (1998). The universal ancestor. Proceedings of the National Academy of Sciences, 95, 6854–6859.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1360
-
PDF 894
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.