Paradoxes i argumentació. De la Retórica als refinaments de la matemàtica

Resumen

Les paradoxes -i els problemes que aquestes susciten a la lògica- poden rastrejar-se, com a objecte de reflexió, des dels sofistes fins als matemàtics i filòsofs del llenguatge contemporanis, passant per Aristòtil, Abel o Russell, mentre l’àlgebra retòrica es convertia en àlgebra sincopada i finalment en àlgebra simbòlica.  La paradoxa pot ser vista com  un entrebanc que impedeix  el raonament asèptic, però també com un estímul provocador per a la imaginació i per a la praxi argumentativa /persuasiva, un recurs retòric que ha mobilitzat al llarg de la història les energies del pensament rigorós a fi d’evitar el «contraban» de les fal·làcies en els discursos de tota mena. Un repte, doncs, que suscita la creativitat en l’àmbit d’una cultura deutora de la tradició retòrica.