La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors
DOI:
https://doi.org/10.7203/acs.42.29097
Abstract
Fa 50 anys, a Conflicte lingüístic valencià, Rafael L. Ninyoles situava el trencament de la transmissió familiar del català com a resultat i manifestació externa de conflictes socials i de classes, especialment visibles enmig del procés de modernització econòmica i mobilitat social accelerada del País Valencià dels anys 60 del segle XX. En aquest article partim de dos estudis de cas quantitatius sobre la transmissió intergeneracional de les llengües a Castelló de la Plana i les comarques centrals de la Franja per a actualitzar el seu diagnòstic i matisar la visió d'aquest fenomen com a resultat de decisions dels progenitors imposades verticalment a la descendència. Hi proposem que els usos lingüístics intrageneracionals entre progenitors són un factor explicatiu clau de la interrupció de la transmissió
Downloads
References
ARACIL, L. V. (1968): “Introducció”, dins E. Escalante, Les xiques de l’entresuelo. Tres forasters de Madrid. València, Editorial Garbí, p. 9-88.
BAYLAC, A. (2009): Societat, llengua i ensenyament del català a Catalunya Nord. Tesi doctoral, Universitat de Perpinyà. http://www.casapaisos-catalans.eu/recerc/catalunya_nord/ ala_baylac/Baylacvol3resumfrances.pdf
BERNAT, F. (2011): “La transmissió lingüística en parelles mixtes de la Plana de Castelló”, dins E. Boix-Fuster, R. M. Torrens (ed.), p. 57-88.
BODOQUE, A. (2011): “El model valencià de política lingüística”. Revista de Llengua i Dret, 56: 143- 171. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/ rld/article/view/2402/n56-bodoque-ca.pdf
BOIX-FUSTER, E.; TORRENS, R. M. (ed.) (2011): Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida, Pagès.
BRETXA, V. et al. (2016): “Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study”. Language, Culture and Curriculum, 29(1): 56-72.
CHESSA, E. (2012): Another case of language death? The intergenerational transmission of Catalan in Alghero. Tesi doctoral, Queen Mary, University of London. http://qmro.qmul.ac.uk/ jspui/handle/123456789/2502
DE HOUWER, A. (2007): “Parental language input patterns and children’s bilingual use». Applied Psycholinguistics, 28: 411-24.
DOMINGO, A. et al. (2012): “Apunts sobre sistemes migratoris i llengua als territoris de parla catalana”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 73: 145-66. http://doi. org/10.2436/20.3002.01.8
EXTRA, G.; YA MUR, Kutlay (ed.) (2012): Language Rich Europe. Tendències de les polítiques i pràctiques relatives al multilingüisme a Europa. Cambridge: Cambridge University Press
FABÀ, A.; MONTOYA, B. (2012): “La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià. Una perspectiva territorial”. Caplletra, 53: 211-31. http://hdl.handle.net/10550/48431
FERRANDO, A. et al. (1989): “L’ús del valencià i les actituds lingüístiques dels alumnes de BUP i COU de la ciutat de Castelló de la Plana”, dins Miscel·lània 89. València, Generalitat Valenciana, p. 7-45.
FISHMAN, J. A. (1991): Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages. Clevedon, Multilingual Matters.
——— (ed.) (2001): Can threatened languages be saved? Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century Perspective. Clevedon, Multilingual Matters
FLORS-MAS, A. (2017): Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. http:// www.tdx.cat/handle/10803/458518
FORNER, E. (2009): “La transmissió de la llengua entre generacions a Castelló de la Plana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20: 357- 82. http://doi.org/10.2436/20.2504.01.16
HERNÀNDEZ I DOBON, F. J. (2016). El tio Canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià. València, Fundació Nexe. http://www. fundacionexe.org/documents/demos009.pdf
KING, K. A. et al. (2008): “Family Language Policy”. Language and Linguistics Compass, 2(5): 907-22.
KULICK, D. (1992): Language Shift and Cultural Reproduction: Socialization, Self, and Syncretism in a Papua New Guinean Village. Cambridge, Cambridge University Press.
MARTÍN ZORRAQUINO, M. A. et al. (1995): Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Saragossa, Universidad de Zaragoza.
MARTÍNEZ DE LUNA, I. (2010): “Vitòria-Gasteiz 1981-2006: monolingüisme, diglòssia o bilingüisme?”, dins B. Montoya et al. (ed.), p. 23-34.
——— (2012): “Análisis contextual de la revitalización del euskera en el ámbito familiar”. Caplletra, 53: 117-47. https://ojs. uv.es/index.php/caplletra/article/view/4635
MARTÍNEZ, R. et al. (2012): “El poder de la normalitat: Sobre els joves i la llengua a Catalunya”. Journal of Catalan Studies, 15: 1-28.
MONTOYA, B. (1996). Alacant: la llengua interrompuda. València: Denes.
——— (2008): “La transmissió familiar del valencià”, dins Llibre blanc de l’ús del valencià. Volum II: Iniciatives per al foment del valencià. València, AVL, p. 149-167. https://www.avl. gva.es/documents/31987/99521/Recerca_09. pdf#page=149
MONTOYA, B.; MAS, A. (2011): La transmissió familiar del valencià. València: AVL.
MONTOYA, B. et al (ed.) (2010): La revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant. Barcelona, IEC.
NELDE, P. et al. (1996): Euromosaic. The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxemburg, Office for Official Publications of the European Communities. http://www.lavplu.eu/central/ bibliografie/euromosaic1.pdf
NINYOLES, R. L. (1969): Conflicte lingüístic valencià: substitució lingüística i ideologies diglòssiques. València: 3i4.
——— (2008): “Els reptes de la normalització: societat, economia i llengua”, dins Llibre blanc de l’ús del valencià. Volum II: Iniciatives per al foment del valencià. València, AVL, p. 19-31. https://www.avl.gva.es/documents/31987/99521/ Recerca_09.pdf#page=19
NINYOLES, R. L. (ed.) (2000). La societat valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
O’ROURKE, B. et al. (2015): “New speakers of European minority languages: the challenging opportunity”. International Journal of the Sociology of Language, 231: 1-20.
PRADILLA, M. À. (2015): La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Barcelona: IEC.
PRATS, J. (2003): “Estudi comparatiu del coneixement i l’ús del valencià als IES públics de Castelló (1985-2000)”, dins V. Martines (coord.), Llengua, societat i ensenyament, volum III. Alacant, IIFV, p. 181-207. https://rua.ua.es/dspace/ bitstream/10045/90988/3/Llengua-societat-iensenyament_vol-III.pdf#page=257
QUEROL, E. (2008): “A cada bugada es perden molts llençols: el procés de substitució lingüística en l’àmbit familiar des de l’inici del segle XX. O ras i curt: el rei va nu”, dins Llibre blanc de l’ús del valencià. Volum II: Iniciatives per al foment del valencià. València, AVL, p. 168-69. https:// www.avl.gva.es/documents/31987/99521/ Recerca_09.pdf#page=168
QUEROL, E. (coord.) (2007): Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona, Secretaria de Política Lingüística, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya. http://llengua.gencat. cat/permalink/63c27a21-5386-11e4-8f3f000c29cdf219
RAMALLO, F. (2012): “El gallego en la familia: entre la producción y la reproducción”. Caplletra, 53: 167-91. https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/ article/view/4637
REYES, A. et al. (2018): “Contexto demográfico”, dins N. Sorolla (ed.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Saragossa: Universidad de Zaragoza, p. 31-48. https://zaguan.unizar.es/ record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf
SCHIEFFELIN, B. B.; OCHS, E. (1986): “Language Socialization”. Annual Review of Anthropology, 15: 163-91.
SMITH-CHRISTMAS, C. (2014): “Being socialised into language shift: the impact of extended family members on family language policy”. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 35(5): 511-526.
SOROLLA, N. (2016a): “Context demogràfic i econòmic. L’evolució de la comunitat lingüística”, dins IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015). Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana, p. 12- 82. http://blogs.iec.cat/cruscat/wp-content/ uploads/sites/15/2016/11/informe2015.pdf
——— (2016b): Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. http://www. tdx.cat/handle/10803/373905
——— (2018): “La llengua a casa i la transmissió lingüística intergeneracional”, dins N. Sorolla (ed.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Saragossa: Universidad de Zaragoza, p. 93-120. https://zaguan. unizar.es/record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf
SPOLSKY (2009): Language management. Oxford, Oxford University Press.
STRUBELL, M. (2001): “Catalan a Decade Later”, dins J. A. Fishman (ed.), p. 260-283.
STRUBELL, M.; BOIX-FUSTER, E. (ed.) (2011): Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan. Nova York, Palgrave Macmillan
TENORIO, X. (2013): “Llengua inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents?”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 407-26. http:// doi.org/10.2436/20.2504.01.66
VILA, F. X.; GALINDO, M. (2009): “El sistema de conjunció en català en l’educació primària a Catalunya: impacte sobre els usos”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20: 21-69. https:// doi.org/10.2436/20.2504.01.1
——— (2012): “Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya”, dins F. X. Vila (ed.), Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona, IEC, p. 31-45. https://publicacions. iec.cat/repository/pdf/00000187/00000076.pdf
VILA, F. X. et al. (2018): “Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia”. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 0(0): 1-16.
WOOLARD, K. A. (1985): “Language Variation and Cultural Hegemony: toward an Integration of Sociolinguistic and Social Theory”. American Ethnologist, 12(4): 738-748.
Downloads
Published
How to Cite
-
Abstract29
-
PDF (Español)15
Issue
Section
License
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Most read articles by the same author(s)
Make a Submission
Language
Information
Keywords
