La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors

Autores/as

  • Avellí Flors i Mas
  • Natxo Sorolla

DOI:

https://doi.org/10.7203/acs.42.29097

Resumen

Fa 50 anys, a Conflicte lingüístic valencià, Rafael L. Ninyoles situava el trencament de la transmissió familiar del català com a resultat i manifestació externa de conflictes socials i de classes, especialment visibles enmig del procés de modernització econòmica i mobilitat social accelerada del País Valencià dels anys 60 del segle XX. En aquest article partim de dos estudis de cas quantitatius sobre la transmissió intergeneracional de les llengües a Castelló de la Plana i les comarques centrals de la Franja per a actualitzar el seu diagnòstic i matisar la visió d'aquest fenomen com a resultat de decisions dels progenitors imposades verticalment a la descendència. Hi proposem que els usos lingüístics intrageneracionals entre progenitors són un factor explicatiu clau de la interrupció de la transmissió

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ARACIL, L. V. (1968): “Introducció”, dins E. Escalante, Les xiques de l’entresuelo. Tres forasters de Madrid. València, Editorial Garbí, p. 9-88.

 

BAYLAC, A. (2009): Societat, llengua i ensenyament del català a Catalunya Nord. Tesi doctoral, Universitat de Perpinyà. http://www.casapaisos-catalans.eu/recerc/catalunya_nord/ ala_baylac/Baylacvol3resumfrances.pdf

 

BERNAT, F. (2011): “La transmissió lingüística en parelles mixtes de la Plana de Castelló”, dins E. Boix-Fuster, R. M. Torrens (ed.), p. 57-88.

 

BODOQUE, A. (2011): “El model valencià de política lingüística”. Revista de Llengua i Dret, 56: 143- 171. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/ rld/article/view/2402/n56-bodoque-ca.pdf

 

BOIX-FUSTER, E.; TORRENS, R. M. (ed.) (2011): Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida, Pagès.

 

BRETXA, V. et al. (2016): “Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study”. Language, Culture and Curriculum, 29(1): 56-72.

 

CHESSA, E. (2012): Another case of language death? The intergenerational transmission of Catalan in Alghero. Tesi doctoral, Queen Mary, University of London. http://qmro.qmul.ac.uk/ jspui/handle/123456789/2502

 

DE HOUWER, A. (2007): “Parental language input patterns and children’s bilingual use». Applied Psycholinguistics, 28: 411-24.

 

DOMINGO, A. et al. (2012): “Apunts sobre sistemes migratoris i llengua als territoris de parla catalana”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 73: 145-66. http://doi. org/10.2436/20.3002.01.8

 

EXTRA, G.; YA MUR, Kutlay (ed.) (2012): Language Rich Europe. Tendències de les polítiques i pràctiques relatives al multilingüisme a Europa. Cambridge: Cambridge University Press

 

FABÀ, A.; MONTOYA, B. (2012): “La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià. Una perspectiva territorial”. Caplletra, 53: 211-31. http://hdl.handle.net/10550/48431

 

FERRANDO, A. et al. (1989): “L’ús del valencià i les actituds lingüístiques dels alumnes de BUP i COU de la ciutat de Castelló de la Plana”, dins Miscel·lània 89. València, Generalitat Valenciana, p. 7-45.

 

FISHMAN, J. A. (1991): Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages. Clevedon, Multilingual Matters.

 

——— (ed.) (2001): Can threatened languages be saved? Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century Perspective. Clevedon, Multilingual Matters

 

FLORS-MAS, A. (2017): Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. http:// www.tdx.cat/handle/10803/458518

 

FORNER, E. (2009): “La transmissió de la llengua entre generacions a Castelló de la Plana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20: 357- 82. http://doi.org/10.2436/20.2504.01.16 

 

HERNÀNDEZ I DOBON, F. J. (2016). El tio Canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià. València, Fundació Nexe. http://www. fundacionexe.org/documents/demos009.pdf

 

KING, K. A. et al. (2008): “Family Language Policy”. Language and Linguistics Compass, 2(5): 907-22.

 

KULICK, D. (1992): Language Shift and Cultural Reproduction: Socialization, Self, and Syncretism in a Papua New Guinean Village. Cambridge, Cambridge University Press.

 

MARTÍN ZORRAQUINO, M. A. et al. (1995): Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Saragossa, Universidad de Zaragoza.

 

MARTÍNEZ DE LUNA, I. (2010): “Vitòria-Gasteiz 1981-2006: monolingüisme, diglòssia o bilingüisme?”, dins B. Montoya et al. (ed.), p. 23-34.

 

——— (2012): “Análisis contextual de la revitalización del euskera en el ámbito familiar”. Caplletra, 53: 117-47. https://ojs. uv.es/index.php/caplletra/article/view/4635

 

 

MARTÍNEZ, R. et al. (2012): “El poder de la normalitat: Sobre els joves i la llengua a Catalunya”. Journal of Catalan Studies, 15: 1-28.

 

MONTOYA, B. (1996). Alacant: la llengua interrompuda. València: Denes.

 

——— (2008): “La transmissió familiar del valencià”, dins Llibre blanc de l’ús del valencià. Volum II: Iniciatives per al foment del valencià. València, AVL, p. 149-167. https://www.avl. gva.es/documents/31987/99521/Recerca_09. pdf#page=149

 

MONTOYA, B.; MAS, A. (2011): La transmissió familiar del valencià. València: AVL.

 

MONTOYA, B. et al (ed.) (2010): La revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant. Barcelona, IEC.

 

NELDE, P. et al. (1996): Euromosaic. The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxemburg, Office for Official Publications of the European Communities. http://www.lavplu.eu/central/ bibliografie/euromosaic1.pdf

 

NINYOLES, R. L. (1969): Conflicte lingüístic valencià: substitució lingüística i ideologies diglòssiques. València: 3i4.

 

——— (2008): “Els reptes de la normalització: societat, economia i llengua”, dins Llibre blanc de l’ús del valencià. Volum II: Iniciatives per al foment del valencià. València, AVL, p. 19-31. https://www.avl.gva.es/documents/31987/99521/ Recerca_09.pdf#page=19

 

NINYOLES, R. L. (ed.) (2000). La societat valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.

 

O’ROURKE, B. et al. (2015): “New speakers of European minority languages: the challenging opportunity”. International Journal of the Sociology of Language, 231: 1-20.

 

PRADILLA, M. À. (2015): La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Barcelona: IEC.

 

PRATS, J. (2003): “Estudi comparatiu del coneixement i l’ús del valencià als IES públics de Castelló (1985-2000)”, dins V. Martines (coord.), Llengua, societat i ensenyament, volum III. Alacant, IIFV, p. 181-207. https://rua.ua.es/dspace/ bitstream/10045/90988/3/Llengua-societat-iensenyament_vol-III.pdf#page=257

 

QUEROL, E. (2008): “A cada bugada es perden molts llençols: el procés de substitució lingüística en l’àmbit familiar des de l’inici del segle XX. O ras i curt: el rei va nu”, dins Llibre blanc de l’ús del valencià. Volum II: Iniciatives per al foment del valencià. València, AVL, p. 168-69. https:// www.avl.gva.es/documents/31987/99521/ Recerca_09.pdf#page=168

 

QUEROL, E. (coord.) (2007): Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona, Secretaria de Política Lingüística, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya. http://llengua.gencat. cat/permalink/63c27a21-5386-11e4-8f3f000c29cdf219

RAMALLO, F. (2012): “El gallego en la familia: entre la producción y la reproducción”. Caplletra, 53: 167-91. https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/ article/view/4637

 

REYES, A. et al. (2018): “Contexto demográfico”, dins N. Sorolla (ed.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Saragossa: Universidad de Zaragoza, p. 31-48. https://zaguan.unizar.es/ record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf

 

SCHIEFFELIN, B. B.; OCHS, E. (1986): “Language Socialization”. Annual Review of Anthropology, 15: 163-91.

 

SMITH-CHRISTMAS, C. (2014): “Being socialised into language shift: the impact of extended family members on family language policy”. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 35(5): 511-526.

 

 

SOROLLA, N. (2016a): “Context demogràfic i econòmic. L’evolució de la comunitat lingüística”, dins IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015). Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana, p. 12- 82. http://blogs.iec.cat/cruscat/wp-content/ uploads/sites/15/2016/11/informe2015.pdf

 

——— (2016b): Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. http://www. tdx.cat/handle/10803/373905

 

——— (2018): “La llengua a casa i la transmissió lingüística intergeneracional”, dins N. Sorolla (ed.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Saragossa: Universidad de Zaragoza, p. 93-120. https://zaguan. unizar.es/record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf

 

SPOLSKY (2009): Language management. Oxford, Oxford University Press.

 

STRUBELL, M. (2001): “Catalan a Decade Later”, dins J. A. Fishman (ed.), p. 260-283.

 

STRUBELL, M.; BOIX-FUSTER, E. (ed.) (2011): Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan. Nova York, Palgrave Macmillan

 

TENORIO, X. (2013): “Llengua inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents?”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 407-26. http:// doi.org/10.2436/20.2504.01.66

 

VILA, F. X.; GALINDO, M. (2009): “El sistema de conjunció en català en l’educació primària a Catalunya: impacte sobre els usos”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20: 21-69. https:// doi.org/10.2436/20.2504.01.1

 

——— (2012): “Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya”, dins F. X. Vila (ed.), Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona, IEC, p. 31-45. https://publicacions. iec.cat/repository/pdf/00000187/00000076.pdf

 

VILA, F. X. et al. (2018): “Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia”. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 0(0): 1-16.

 

WOOLARD, K. A. (1985): “Language Variation and Cultural Hegemony: toward an Integration of Sociolinguistic and Social Theory”. American Ethnologist, 12(4): 738-748.

Descargas

Publicado

2024-07-12

Cómo citar

Flors i Mas, A., & Sorolla, N. (2024). La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors. Arxius De Ciències Socials, (42). https://doi.org/10.7203/acs.42.29097
Metrics
Vistas/Descargas
  • Resumen
    29
  • PDF
    15

Número

Núm. 42 (2020)

Sección

Monográfico

Licencia

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Los autores y autoras ceden a la revista Arxius de Ciències Socials de la Universitat de València los derechos de reproducción en revistas científicas de los textos publicados. Asimismo, permiten al equipo de ACS distribuir estos contenidos en todas aquellas bases de datos científicas en la que se encuentre indexada esta, siempre que el objetivo de ello sea el de contribuir a ampliar la difusión del conocimiento científico.

Arxius de Ciències Socials apuesta firmemente por políticas de distribución de contenido en abierto. Los textos publicados en esta revista están –si no se indica lo contrario– bajo una licencia de Creative Commons. Las personas autoras  podrán reproducir sus artículos en otras publicaciones, mencionando en el nuevo texto que este ha sido previamente publicado en CGUV, adjuntando una cita completa al mismo.

Métrica