Les accepcions i el règim del verb «molestar»

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/caplletra.77.28955

Paraules clau:

alternança verbal, català, molestar, objecte experimentador, règim verbal, significat lèxic, subjecte experimentador

Resum

Les oracions del verb molestar presenten diferents accepcions i configuracions sintàctiques, manifestació de l’extraordinària flexibilitat semàntica i sintàctica d’aquest predicat. En aquest estudi, primer s’analitzen les oracions esdevenimentals transitives i les estatives d’aquest verb, amb un experimentador acusatiu i un altre de datiu, respectivament. En aquestes oracions és necessari afegir informació lèxica o idiosincràtica a la definició del verb per distingir les diferents accepcions o subaccepcions verbals, o per comprovar si dues estructures sintàctiques diferents formen una alternança verbal, sense canvi del significat lèxic del verb. Tot i que molestar es resisteix a formar alternances, pot participar en l’alternança causativa entre l’accepció transitiva causativa molestar ‘fer enfadar, ofendre’ i la corresponent ergativa pronominal que hi alterna, molestar-se ‘enfadar-se, ofendre’s’. L’accepció pronominal del verb que regeix un sintagma preposicional, molestar-se a, es diferencia de l’ergativa pronominal perquè mostra característiques agentives.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

25.06.2024

Com citar

Royo, C. (2024). Les accepcions i el règim del verb «molestar». Caplletra. Revista Internacional De Filologia, (77), 65–91. https://doi.org/10.7203/caplletra.77.28955
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    43
  • PDF
    9

Número

Secció

ARTICLES MISCEL·LÀNIA

Metrics

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.