Al voltant del «pregascó» de Joan Coromines. Fitònims amb una vocal àtona final aparentment anòmala en occità aranès

Resumen

En consonància amb els fets fonètics precatalans que Joan Coromines va trobar en el territori del català nord-occidental pirinenc (i sobretot al Pallars), aquest mateix lingüista va referir-se a fets de fonètica pregascona a la veïna Vall d’Aran, per als quals fins i tot va suggerir una frontera territorial exacta. En aquest treball no només mostrem que aquesta frontera no existeix, sinó que ens interessem pels manteniments aparentment anòmals de -o àtona final (abundants en la toponímia) en alguns fitònims que Coromines mateix dona com a pretesos testimonis d’aquell fet lingüístic. No només sembla evident que algun cas citat pel gran lingüista català no té res a veure amb un manteniment excepcional d’aquella vocal, sinó que altres exemples poden ser comparats a formes amb -o àtona final que apareixen en múltiples zones del domini gascó en determinats contextos i per a certs referents, cosa que posa en dubte que els termes citats per Coromines puguin justificar la presència de varietats bascoides en una vall concreta.