El desconocimiento de la tradición literaria femenina y su repercusión en la falta de autoridad social de las mujeres

Resum

La falta d'autoritat social de les dones repercuteix en la seva dificultat per accedir a espais públics de poder i s'alimenta del desconeixement que existeix de les contribucions femenines a la història en general i dins d'ella, a la literatura, especialment important perquè aquesta ofereix a través dels textos i les i els escriptors, els referents amb els quals conformem el model de cultura. El desconeixement d'aquesta tradició de saber femení és a causa de l'exclusió de les dones del relat de la història, la literatura i dels textos que difonen aquest relat, com a manuals escolars i universitaris o antologies i textos.
En l'article es presenta una anàlisi amb les dades de presència d'escriptores en els manuals de literatura de l'ESO. Les xifres de presència són molt baixes, sobre 7% i mostren la pràctica exclusió de les escriptores en la literatura al llarg de la història, a pesar que elles, tal com mostren nombrosos estudis, tenen una rica tradició literària.
Aquesta exclusió que deixa a les dones sense models, sense tradició on acollir-se i empobreix el patrimoni cultural col·lectiu, torna precària la seva situació social. D'aquesta forma, el desconeixement de la tradició literària –i cultural– femenina es torna l'instrument que aconsegueix soscavar l'autoritat social de les dones i els dificulta l'accés a espais de poder.

Resulta necessari que la genealogia de saber femení formi part dels referents culturals comuns, ja que legitima socialment a les dones. El reconeixement d'aquest saber les retorna a la memòria col·lectiva, les recupera per a la tradició literària -i cultural- i els proporciona autoritat social. L'autoritat social que és necessària per accedir a l'exercici de poder.