Margo Glantz y el arte de poner el cuerpo

Resum

Dona escriptora, llatinoamericana i jueva, Margo Glantz es defineix a si mateixa com un subjecte nòmada, en actitud lúdica cap a qualsevol tipus de límit. Entre la crítica i la creació la seva assatgística incursiona en els discursos de mons colonials sense menysprear les paraules dels camps de concentració contemporanis. L'autora bateja la literatura de l'ona mexicana i es deté en l'escriptura de l'erotisme. Glantz afirma, de manera rotunda, que escriu des del seu sexe –“la seva geografia més propera”– encara que això pugui resultar obscè. La seva poètica es compon de figuracions que insisteixen a posar el cos en el text i el text en el cos, ja que “sempre ha estat molt important baixar al cos, aquesta qüestió molt de Bataille; ell sempre parteix del dit gros del peu, de la terra, dels objectes més corporis, de l'orina, de la sang...”. Llengües, peus, sins, mans, cabells permeten una nova codificació de la literatura i la cultura llatinoamericanes. Adrienne Rich demanava “Una política que formuli preguntes de dona”. Podem afirmar que Margo Glantz postula “Una crítica que formuli preguntes de dona” en la qual paraules i cossos conformen una poètica que ens proposa una nova política de lectura.