Introducción

Resum

La vivacitat del teatre europeu dels nostres dies enfonsa les seves arrels en una àmplia sèrie de transformacions esdevingudes en el transcurs de llargs decennis. El teatre vuitcentista burgès, hereu de la institucionalització renaixentista i de la codificació il·lustrada, va ser sacsejat per un conjunt d'iniciatives empreses inicialment a França, Rússia, Suècia, Noruega… Nous dramaturgs, nous actors, noves escoles, nous temes i enfocaments, noves figures i oficis teatrals, nous artistes i mestres, en fi, van canviar el rumb de les arts escèniques. El segle XX, en el seu perllongat discórrer, ha aportat lliçons revolucionàries lligades a noms egregis, unes vegades responsables de pràctiques afirmades i unes altres de visions o utopies projectades. La conseqüència global de tot això ha estat un eixamplament extraordinari dels horitzons de l'activitat teatral. Tot ha estat posat en qüestió i tot ha estat reformulat o renovat. S'han esquinçat les costures del vell vestit teatral. Tal vegada no seria exagerat afirmar que s'ha produït una veritable refundació del teatre occidental.