El problema de la hipotètica diftongació en català en el context de les altres llengües romàniques

Resum

el present article demostra com la teoria tradicional sobre el pas en català de les E i O breus tòniques>i/i, defesa entre altres per Joan coromines i Joseph Gulsoy no convenç, ja que ni la diftongació condicionada aplicada és la mateixa que en la resta de les llengües romàniques , ni si hagués ocorregut hauria passat en la mateixa època que en occità, com demostren les grafies. Per això l’autor postula, com a més natural, un tancament de dos graus E>e>i/O>o>u, sense que això signifique que pogués confondre’s aquesta evolució amb la de la e i o llargues llatines. acaba passant als defensors de la diftongació la responsabilitat ara de demostrar el contrari.