Un dinar almorávide procedente de la alquería andalusí de Xaresa (Xeresa, Valencia)
DOI:
https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.55.24557Resum
En este trabajo se da a conocer el hallazgo de un dinar almorávide a nombre de Y?suf b. T?šf?n acuñado en Valencia en el 499 H./1105-6 n. e. Corresponde a la emisión realizada en la ceca valenciana el mismo año en que la ciudad fue conquistada, de la que se conocen muy pocos ejemplares. Se trata de la primera moneda de este emir de procedencia conocida en territorio valenciano y localizada en un yacimiento arqueológico.
Descàrregues
Referències
ALAPONT MARTÍN, Ll. (2004): Memoria científica de la intervención arqueológica realizada en la noria islámica de La Servana. Xeresa. Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
ARIZA ARMADA, A. (2009): Monedas andalusíes de Malaga, Malaqa: entre Malaca y Málaga. Universidad de Málaga, Málaga, 105-127.
BAENA ALCÁNTARA, M. D. (2013): Hallazgos de moneda en Qurtuba, Madinat Qurtuba, Ciudad y Materia, Cordoba, 11-15 (in Spanish) and 31-35 (in English).
CAMPOS LÓPEZ, M.T. (2002): Revisión del conjunto de dinares almorávides de la Loma de la Buitrera (Jaén), Arqueología y Territorio Medieval 9, 239-248. https://doi.org/10.17561/aytm.v9i0.1580
CANTO GARCÍA, A. (2017): Tesorillo de dinares, Al-Balat. Vida y Guerra en la frontera de al-Andalus (Romangordo, Cáceres) (S. Gilotte, Y. Cáceres eds.) Cáceres, Junta de Extremadura, 204-206.
COLSON, A. (1853): Note sur les dinars trouvées en 1851 dans l’ancien Chapelle du Monestère del-Camp, Revue de la Numismatique Française 18, 240-243.
COSTA, P. (2001). Informe arqueològic de “La Servana” (Xeresa), Centre d’Estudis i Investigacions Xeresans, Xeresa.
DOMÉNECH BELDA, C. (2003): Dinares, dírhames y feluses. Circulación monetaria islámica en el País Valenciano, Alicante, Universidad de Alicante.
DOMÉNECH BELDA, C. (2019): Moneda y poder en tiempos de Ibn Mardanīš, Rey Lobo. El legado de Ibn Mardanīš 1147-1172 (J. Eiroa y M. Gómez eds.) Consejería de Educación y cultura de la Comunidad Autónoma de Murcia, Murcia, 114-131.
FERRANDO FRANCÉS, A. (dir.) (1979): Llibre del Repartiment de València, Vicent Garcia Editors, València.
FONTENLA BALLESTA, S. (2007): La circulación monetaria en el valle del Almanzora (Almería): edades antigua y media, Ed. Fajardo el Bravo, Lorca.
FROCHOSO SÁNCHEZ, R. (2008): El tesorillo del castillo de Lucena, Boletín del Museo Arqueológico Nacional 24-26, 155-171.
GILOTTE, S. (2014): La frontière a l’èpoque almorávide: le cas de Albalat, Maroc médiéval. Un empire de L’Afrique à L’Espagne (Y. Lintz, C. Déléry, B.T. Leonetti dirs.). Paris, Louvre editions, 182-184.
GUTIÉRREZ, S. (2012): Gramática de la casa: perspectivas de análisis arqueológico de los espacios domésticos medievales en la península ibérica (siglos VII-XIII), Arqueología de la arquitectura 9, 139-164. https://doi.org/10.3989/arqarqt.2012.11602
HAZARD, H.W. (1952): The Numismatic History of Late Medieval North Africa, American Numismatic Society, New York.
KASSIS, H., (1988): Notas históricas sobre las monedas de los Almorávides, I Jarique de Estudios Numismáticos Hispano-Árabes, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 55-67.
KASSIS, H.E. (1997): La moneda, pesos y medidas, El retroceso territorial de al-Andalus. Almorávides y Almohades, siglos XI al XIII, (M. J. Viguera coord.), Historia de España dirigida por R. Menéndez Pidal VIII. 2, Madrid, 301-337.
MATEU I LLOPIS, F. (1972-1974): Hallazgos Monetarios XXII, Numisma XXII-XXIV, 147.
MEDINA GÓMEZ, A. (1988): Pieza inédita del emir almorávide Yusuf ben Tašfin (480-500 H.), I Jarique de Numismática Hispano-Árabe, 175-177.
MEDINA GÓMEZ, A. (1992): Monedas Hispano-Musulmanas, Instituto Provincial de Investigaciones y Estudios Toledanos. Diputación Provincial de Toledo.
MOSCARDÓ SABATER, E. (2004). Informe arqueològic del sector sud del polígon de la Servana. Xeresa, Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
MOSCARDÓ SABATER, E. (2007): Memòria de l’excavació del fossar parroquial de Xeres. C/ Mondúver, nº 17. Xeresa, La Safor. Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
MOSCARDÓ SABATER, E. (2008): Memòria científica final de l’excavació de la parcel·la i edifici de La Servana. Polígon industrial La Servana. Xeresa. La Safor, València. Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
MOSCARDÓ SABATER, E. (2009): Memòria científica final de l’excavació de la parcel·la i edifici de la Servana. Polígon Industrial la Servana. Xeresa. La Safor, València. Estiu, tardor i hivern de 2009. Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
NEGRE PÉREZ, J. (2020): El parque arqueológico de la fortaleza de Bairén. Un proyecto de puesta en valor en el contexto de transformación de las políticas de turismo patrimonial de la ciudad de Gandía, Defensive Architecture of the Mediterranean (J. Navarro Palazón, L. García-Pulido, eds.), vol. XI, 963-970. https://doi.org/10.4995/fortmed2020.2020.11429
PÉREZ NEGRE, J. (2010): Informe preliminar de l’excavació a Polígono Industrial “La Servana” U.E. 2 SUNP-1, Parcela 1 (2008-0112-V). Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
PINERO JIMÉNEZ P, MARTÍNEZ ROMERO J. (1955): Monedas Árabes Halladas en Jimena (Jaén), Boletín de Estudios Giennenses, año II (Mayo-Agosto) n°5, 89-94.
SOLER MOLINA, A, MOSCARDÓ SABATER, E. (2009): Xeresa. Geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Xeresa.
RETAMERO SERRALVO, F. (1990): Sobre els ocultaments de peces almoràvits, II Jarique de Numismàtica Hispano-Àrab (Lleida, juny 1988), Lleida, 221-241.
Rodríguez Lorente, J. J., (1985): Las marcas en el reverso de los dinares almorávides Boletín del Museo Arqueológico Nacional III, 201-210.
ROUX, C. y GUERRA, M.F. (2000): La monnaie Almoravide: de l'Afrique à l'Espagne, Revue d'Archéométrie 24, 39- 52. https://doi.org/10.3406/arsci.2000.987
VIVES ESCUDERO, A. (1893): Monedas de las dinastías arábigo-españolas, Ed. facsímil 1978, J.R. Cayon, Madrid, 1893.
Descàrregues
Arxius addicionals
Publicades
Com citar
-
Resum489
-
Archivos complementarios (Español)1
-
PDF (Español)468
Número
Secció
Llicència
Licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Amb la publicació impresa dels treballs, els/les autors/es accepten que el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València pugui permetre la difusió i el lliure accés a través de les adreces electròniques i enllaços de l'editor.
El contingut dels treballs és responsabilitat dels autors/es signants i no expressa la posició ni l'opinió del Consell de Redacció.
Les obres que es publiquen en aquesta revista estan subjectes als següents termes:
1. Els/Les autors/es conservan els drets patrimonials (copyright) de les obres publicades, i afavoreixen i permeten la reutilització de les mateixes sota la llicència indicada en el punt 2.
2. Les obres es publiquen en l'edició electrònica de la revista sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya. Es poden copiar, usar, difondre, transmetre i exposar públicament, sempre que es citi la autoria, la url, i la revista, i no es facin servir per a fins comercials.
3. Els/Les autors/es estan d'acord amb la llicència d'ús utilitzada per la revista, amb les condicions d'auto-arxiu i amb la política d'accés obert.
4. En cas de reutilització de les obres publicades cal esmentar la existència i especificacions de la llicència d'ús a més d'esmentar l'autoria i font original de la publicació.
5. La política editorial de la revista permet que els/les autors/es puguin utilitzar les versions preprint (versió enviada per l'autor), postprint (versió revisada i acceptada) i postprint publicada.