Una riqueza encerrada. Les carreteres en la formació de la província de Castelló (1833-1868)

Abstract

En el segle xix, es consolida a Europa el mite de les infraestructures. La inversió en obres públiques es
presentava com la base per al desenvolupament econòmic, el que justifica una creixent inversió estatal en
carreteres i ferrocarrils per posar en circulació les riques produccions de les regions poc comunicades. En
el context de la província de Castelló, la primera Guerra Carlina a més popularitzà la imatge del Maestrat
com un territori rebel i especialment endarrerit que, amb l’apertura de la carretera del Maestrat rebria
un impuls civilitzador. Per sota dels discursos oficials, però, predominaven els interessos administratius
i la concepció de les autoritats provincials de que calia reforçar la capitalitat de Castelló de la Plana
convertint-la en centre d’una xarxa radial de carreteres d’àmbit provincial. El present article revisa els
projectes de carreteres de l’etapa de les regències i el regnat d’Isabel II (1833-1868), els discursos que
els justificaven i el seu context.