Tot allò que no diuen els qüestionaris sociolingüístics: llengua i emoció, dos tabús a la frontera
DOI:
https://doi.org/10.7203/efit.1.16437Resumen
Fins a quin punt són fiables els qüestionaris sociolingüístics? Com s’ha de fer per no condicionar les respostes dels parlants? I perquè no modifiquin la seua conducta davant de la persona que els està fent l’enquesta? El treball de camp és sempre una feina àrdua i complicada, però pot esdevenir fins i tot delicada quan ens acostem a la frontera administrativa entre Aragó i Catalunya i demanem als habitants de diverses poblacions que s’expressin lliurement sobre els sentiments que associen al seu parlar i, en últim terme, sobre la relació que troben entre la llengua i la seua identitat nacional. El nostre objectiu no consisteix a cercar xifres i percentatges, sinó que més aviat es tracta de conèixer de primera mà allò que no diuen els qüestionaris sociolingüístics. Renecs i llàgrimes, enuig i agraïments confusió i confrontació són algunes de les reaccions que provoca el català a la Franja.
Descargas
Descargas
Publicado
Cómo citar
-
Resumen323
-
PDF (Català/Valencià)217
Número
Sección
Licencia
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.
Nuestra revista, al tener un código internacional de identificación en calidad de publicación seriada, poseerá copyright. En consecuencia, pretendemos respetar el derecho que tiene el autor sobre todos y cada uno de los trabajos que publique; ello le permitirá decidir las condiciones de reproducción y distribución de los mismos.