El món natural al Llibre d’amic e amat: l’aigua i el món animal

Abstract

En el procés de contemplació, Llull estableix quatre nivells de coneixement i significació: sensible-sensible, sensibleintel·ligible, intel·ligible-intel·ligible i intel·ligible-sensible. Els tres primers conformen l’ascensio, mentre que el darrer constitueix la descensio. El camí cap a la recerca de Déu, doncs, ha de partir del món sensible i, quan s’ha assolit el coneixement suprasensible de la divinitat, retornar a ell. Açò s’entén plenament en la cosmovisió medieval, en què tota la creació és signe de Déu: el món és un lloc de representacions del creador. Per això al Llibre d’amic e amat, que ha de servir als ermitans com a model per a la correcta contemplació de Déu, trobem tot un seguit d’elements del món natural que tenen un significat important. En aquest treball pretenem identificar i analitzar-ne alguns: l’aigua i els animals. Aquests elements permetran a l’ermità exaltar l’intel·lecte perquè l’ànima ascendisca cap a la divinitat i, llavors, estan al servei de la primera intenció lul·liana.