La tradició clàssica en l’obra de Llorenç Villalonga: la influència de Zenó d’Elea

Abstract

Aquest article analitza la presència d’elements provinents de la tradició clàssica en l’obra de Llorenç Villalonga,
un dels narradors més importants de la literatura catalana contemporània. Després d’un breu repàs a la formació
intel·lectual de l’autor mallorquí, l’article planteja els perquès de l’interès de Villalonga en l’ús de motius i figures
provinents del món grecollatí, especialment de l’esfera del que avui anomenem filosofia antiga. Després d’una anàlisi
de les fonts directes i indirectes de la tradició clàssica de què se serveix Villalonga, repassarem, breument, quina
funció tenen aquests motius d’origen grec en la seva obra de maduresa, més nombrosos del que podria fer pensar
una primera aproximació a l’obra de Villalonga. Per exemplificar la presència, no pas menor de la tradició clàssica
en la seva obra, tant narrativa com dramàtica, aquest article mostra la sorprenent influència d’un pensador com Zenó
d’Elea, un autor molt fragmentari i, per tant, secundari (almenys per a nosaltres) en la saviesa grega presocràtica.