Aspectes de la morfologia verbal del català antic en els Sermons de sant Vicent Ferrer

Abstract

través d’un volum dels Sermons de sant Vicent Ferrer, estudiarem l’estat de llengua que presenten, a principis del segle XV, les marques flexives de primera persona del present d’indicatiu i de les persones del singular del present del subjuntiu. El marc teòric emprat ha estat la Morfologia Natural, la qual tracta d’explicar, a partir de principis generals de caràcter cognitiu i semiòtic, la manera com s’organitzen els paradigmes flexius i els canvis que s’hi solen produir. L’objectiu que ens hem plantejat consisteix a justificar per què l’obra estudiada presenta diferents marques en les formes analitzades (morf zero, -e i -o) i quin estadi evolutiu mostren. Així mateix, també tractarem de comprovar si aquest estadi s’ha mantingut o ha seguit transformant-se amb el pas dels segles, tenint en compte els trets de cada varietat dialectal que condicionen l’adopció d’una determinada forma.
Paraules clau: flexió verbal; morfologia històrica; canvis analògics; català antic; marques de persona i temps.