Estudi comparatiu de l’atenuació: castellà - català, converses prototípiques - converses perifèriques

Abstract

En aquest treball s’ha dut a terme una anàlisi comparativa de l’atenuació pragmàtica entre un corpus de converses
col·loquials en espanyol i un altre en català. L’objectiu d’aquest estudi és l’observació del contrast d’ús d’aquesta
estratègia pragmàtica, d’una banda, entre el castellà i el català, i, de l’altra, entre converses col·loquials prototípiques
i converses col·loquials perifèriques. És per això que s’han elegit dues converses prototípiques i dues de perifèriques
del corpus Val.Es.Co (Briz et al., 2002), i per al català s’ha recopilat un corpus propi (gravat i transcrit) en el qual
s’han seleccionat els mateixos paràmetres situacionals que en les converses del corpus Val.Es.Co. La metodologia
seguida per a l’anàlisi de l’atenuació és la proposada per Albelda et al. (2014), en la qual es tenen en compte les
variables situacionals, sociolingüístiques i enunciatives, així com una llista de possibles procediments candidats a
expressar les formes d’atenuació.
Paraules clau: atenuació; conversa col·loquial; estratègia lingüística; prototípic-perifèric; català-castellà.