D’on sorgeixen les pseudociències? Un enfocament epidemiològic sobre la qüestió

Autors/ores

  • Stefaan Blancke Universitat de Gant (Bèlgica).
  • Maarten Boudry Universitat de Gant (Bèlgica).
  • Johan Braeckman Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara (Estats Units).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.8.10007

Paraules clau:

pseudociència, epidemiologia de les representacions, cognició humana, vigilància epistèmica, imitació de la ciència

Resum

En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudociència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. L’epidemiologia de la pseudociència intenta explicar per què algunes creences assoleixen una àmplia distribució mentre que d’altres no, i per tant mira d’identificar quins factors exerceixen un efecte causal en aquesta configuració. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudocientífiques. En particular, sostenim que si aquestes creences arriben a difondre’s tan àmpliament és perquè el seu caràcter intuïtiu les fa atractives, aconsegueixen apropiar-se de l’autoritat científica i s’immunitzen amb èxit contra les crítiques.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Stefaan Blancke, Universitat de Gant (Bèlgica).

Filòsof de la Universitat de Gant (Bèlgica). Actualment estudia la difusió de les creences (pseudo-)científiques en història de la cièn­cia, ciències de l’educació i la comprensió pública de la ciència des d’una perspectiva cognitiva i epidemiològica. Altres interessos seus inclouen la relació entre ciència i religió i la filosofia de l’evolució cultural. És coeditor del volum  Creationism in Europe  (Johns Hopkins UP, 2014) i de l’obra encara per publicar  Perspectives on science and culture  (Purdue UP, 2018).

Maarten Boudry, Universitat de Gant (Bèlgica).

Investigador postdoctoral en filosofia de la ciència en la Universitat de Gant (Bèlgica). En 2011, va escriure la seua tesi sobre la pseudociència,  Here be dragons: Exploring the hinterland of science  (“Ací hi ha dragons. Explorant el territori desconegut de la ciència”). En aquesta mateixa àrea, va coeditar  Philosophy of pseudoscience: Reconsidering the demarcation problema  (The University of Chicago Press, 2013), juntament amb Massimo Pigliucci. La seua obra més recent és  Illusies voor gevorderden. Of waarom waarheid altijd beter is  (“Buscant mentides. La creuada per il·lusions beneficioses”) (Polis, 2015). Un nou volum sobre els límits de la ciència, en el qual participa com a editor, eixirà publicat en 2017:  Science unlimited? On the challenges of scientism  (The University of Chicago Press).

Johan Braeckman, Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara (Estats Units).

Va estudiar filosofia en la Universitat de Gant, ecologia humana en la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica) i història ambiental en la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara (Estats Units). La seua tesi doctoral va tractar la influència de la teoria de l’evolució en la filosofia. Ha publicat llibres sobre Charles Darwin i biologia evolutiva, clonació, història de la filosofia, bioètica i pensament crític, així com diversos articles en revistes indexades. Imparteix cursos sobre història de la filosofia, de la biologia, antropologia filosòfica i pensament crític en la Universitat de Gant. Durant cinc anys, també ha impartit lliçons sobre bioètica i filosofia de la ciència en la Universitat d’Amsterdam.

Referències

Ariely, D. (2009). Predictably irrational, revised and expanded edition: The hidden forces that shape our decisions. New York: Harper Collins.

Blancke, S., Boudry, M., & Pigliucci, M. (2017). Why do irrational beliefs mimic science? The cultural evolution of pseudoscience. Theoria, 83(1), 78–97. doi: 10.1111/theo.12109

Blancke, S., & De Smedt, J. (2013). Evolved to be irrational? Evolutionary and cognitive foundations of pseudosciences. In M. Pigliucci & M. Boudry (Eds.), The philosophy of pseudoscience(pp. 361–379). Chicago: The University of Chicago Press.

Blancke, S., Van Breusegem, F., De Jaeger, G., Braeckman, J., & Van Montagu, M. (2015). Fatal attraction: The intuitive appeal of GMO opposition. Trends in Plant Science, 20(7), 414–418. doi: 10.1016/j.tplants.2015.03.011

Boudry, M., Blancke, S., & Pigliucci, M. (2015). What makes weird beliefs thrive? The epidemiology of pseudoscience. Philosophical Psychology, 28(8), 1177–1198. doi: 10.1080/09515089.2014.971946

Boudry, M., & Braeckman, J. (2011). Immunizing strategies and epistemic defense mechanisms. Philosophia, 39(1), 145–161. doi: 10.1007/s11406-010-9254-9

Boudry, M., & Braeckman, J. (2012). How convenient! The epistemic rationale of self-validating belief systems. Philosophical Psychology, 25(3), 341–364. doi: 10.1080/09515089.2011.579420

Boudry, M., & Hofhuis, S. (2017). Parasites of the mind. How cultural representations can subvert human interests. PhilSci Archive. Retrieved from http://philsci-archive.pitt.edu/id/eprint/13207

Boyer, P. (2001). Religion explained. The evolutionary origins of religious thought. New York: Basic Books.

Boyer, P., & Barrett, H. C. (2005). Domain specificity and intuitive ontology. In D. M. Buss (Ed.), The handbook of evolutionary psychology(pp. 96–118). Hoboken: Wiley.

Gelman, S. A. (2004). Psychological essentialism in children. Trends in Cognitive Sciences, 8(9), 404–409. doi: 10.1016/j.tics.2004.07.001

Hansson, S. O. (2009). Cutting the Gordian knot of demarcation. International Studies in the Philosophy of Science, 23(3), 237–243. doi: 10.1080/02698590903196007

Kelemen, D. (1999). Why are rocks pointy? Children’s preference for teleological explanations of the natural world. Developmental Psychology, 35(6), 1440–1452. doi: 10.1037//0012-1649.35.6.1440 

Lewens, T. (2015). Cultural evolution. Conceptual challenges. Oxford: Oxford University Press.

Mercier, H., & Sperber, D. (2011). Why do humans reason? Arguments for an argumentative theory. Behavioral and Brain Sciences, 34(2), 57–74. doi: 10.1017/s0140525x10000968

Mercier, H., & Sperber, D. (2017). The enigma of reason. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Morin, O. (2013). How portraits turned their eyes upon us: Visual preferences and demographic change in cultural evolution. Evolution and Human Behavior, 34(3), 222–229. doi: 10.1016/j.evolhumbehav.2013.01.004

Spelke, E. S. (1990). Principles of object perception. Cognitive Science, 14(1), 29–56. doi: 10.1207/s15516709cog1401_3

Sperber, D. (1996). Explaining culture. A naturalistic approach. Oxford: Blackwell.

Sperber, D., Clement, F., Heintz, C., Mascaro, O., Mercier, H., Origgi, G., & Wilson, D. (2010). Epistemic vigilance. Mind & Language, 25(4), 359–393.

Descàrregues

Publicades

2018-06-05

Com citar

Blancke, S., Boudry, M., & Braeckman, J. (2018). D’on sorgeixen les pseudociències? Un enfocament epidemiològic sobre la qüestió. Metode Science Studies Jornal, (8), 133–139. https://doi.org/10.7203/metode.8.10007
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    3282
  • PDF
    1287

Número

Making science: A multitude of perspectives (2018)

Secció

L'engany de la pseudociència

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

<< < > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.