Biodiversitat marina en el temps i l’espai: Allò que ens diuen els fòssils minúsculs

Autors/ores

  • Moriaki Yasuhara Institut Swire de Ciències Marines de la Universitat de Hong Kong (Xina).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.9.11404

Paraules clau:

microfòssils, ecologia, evolució, paleontologia, biogeografia

Resum

La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per exemple, trobem més espècies en els tròpics i menys en la regió àrtica i l’antàrtica, seguint un gradient longitudinal de diversitat, un dels patrons que podem observar de manera més consistent en aquest món complex. El que sabem sobre els gradients temporals de biodiversitat és molt més limitat. Això ocorre perquè faria falta un programa de seguiment continu ben dissenyat, i aquests difícilment persisteixen més enllà d’unes dècades. Però, per sort, tenim restes d’antics organismes: els fòssils. Els fòssils són bàsicament l’únic registre directe de la biodiversitat passada.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Moriaki Yasuhara, Institut Swire de Ciències Marines de la Universitat de Hong Kong (Xina).

Professor associat en la Facultat de Ciències Biològiques i l’Institut Swire de Ciències Marines de la Universitat de Hong Kong (Xina). Els seus interessos d’investigació s’estenen a moltes disciplines, com la paleoecologia marina i la macroecologia, especialment aquelles que utilitzen registres micropaleontològics molt detallats. La seua investigació recent s’ha centrat en les dinàmiques espaciotemporals dels patrons de biodiversitat a gran escala, l’impacte del clima i la temperatura en la diversitat d’espècies i els factors controladors dels patrons i els canvis en la biodiversitat d’ecosistemes marins superficials, d’aigu?es profundes i pelàgics. També està interessat en la paleobiologia de la conservació basada en microfòssils, així com en la paleontologia dels ostràcodes en general.

Referències

Bellwood, D. R., Renema, W., & Rosen, B. R. (2012). Biodiversity hotspots, evolution and coral reef biogeography: A review. In D. J. Gower, K. G. Johnson, J. E. Richardson, B. R. Rosen, L. Rüber, & S. T. Williams (Eds.), Biotic evolution and environmental change in Southeast Asia(pp. 216–245). Cambridge: Cambridge University Press.

Breitburg, D., Levin, L. A., Oschlies, A., Grégoire, M., Chavez, F. P., Conley, D. J., … Zhang, J. (2018). Declining oxygen in the global ocean and coastal waters. Science, 359(6371), eaam7240. doi: 10.1126/science.aam7240 

Cronin, T. M., & Raymo, M. E. (1997). Orbital forcing of deep-sea benthic species diversity. Nature, 385, 624–627. doi: 10.1038/385624a0

Hillebrand, H. (2004). Strength, slope and variability of marine latitudinal gradients. Marine Ecology Progress Series, 273, 251–267. doi: 10.3354/meps273251

Ingels, J., Clark, M. R., Vecchione, M., Perez, J. A. A., Levin, L. A., Priede, I. G., … Van Gaever, S. (2016). Chapter 36F. Open Ocean Deep Sea. In L. Inniss & Simcock (Eds.), First global integrated marine assessment. World ocean assessment I. New York, NY: United Nations.

Jackson, J. B. C., Kirby, M. X., Berger, W. H., Bjorndal, K. A., Botsford, L. W., Bourque, B. J., … Warner, R. R. (2001). Historical overfishing and the recent collapse of coastal ecosystems. Science, 293(5530), 629-638. doi: 10.1126/science.1059199

Mesquita-Joanes, F., Smith, A. J., & Viehberg, F. A. (2012). The ecology of Ostracoda across levels of biological organisation from individual to ecosystem: A review of recent developments and future potential. In D. J. Horne, J. Holmes, J. Rodriguez-Lazaro, & F. A. Viehberg (Eds.), Ostracoda as proxies for Quaternary climate change(pp. 15–35). Amsterdam: Elsevier.

Mora, C., Wei, C. L., Rollo, A., Amaro, T., Baco, A. R., Billett, D., ... Yasuhara, M. (2013). Biotic and human vulnerability to projected changes in ocean biogeochemistry over the 21st century. PLoS Biology, 11(10), e1001682. doi: 10.1371/journal.pbio.1001682

Renema, W., Bellwood, D. R., Braga, J. C., Bromfield, K., Hall, R., Johnson, K. G., … Pandolfi, J. M. (2008). Hopping hotspots: Global shifts in marine biodiversity. Science, 321(5889), 654–657. doi: 10.1126/science.1155674

Rex, M. A., & Etter, R. J. (2010). Deep-sea biodiversity: Pattern and scale. Cambridge: Harvard University Press.

Tittensor, D. P., Mora, C., Jetz, W., Lotze, H. K., Ricard, D., Berghe, E. V., & Worm, B. (2010). Global patterns and predictors of marine biodiversity across taxa. Nature, 466, 1098-1101. doi: 10.1038/nature09329

Yasuhara, M., & Cronin, T. M. (2008). Climatic influences on deep-sea ostracode (Crustacea) diversity for the last three million years. Ecology, 89(11), S53–S65. doi: 10.1890/07-1021.1

Yasuhara, M., Cronin, T. M., DeMenocal, P. B., Okahashi, H., & Linsley, B. K. (2008). Abrupt climate change and collapse of deep-sea ecosystems. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 105(5), 1556–1560. doi: 10.1073/pnas.0705486105

Yasuhara, M., & Danovaro, R. (2016). Temperature impacts on deep-sea biodiversity. Biological Reviews, 91(2), 275–287. doi: 10.1111/brv.12169

Yasuhara, M., Doi, H., Wei, C. L., Danovaro, R., & Myhre, S. E. (2016). Biodiversity-ecosystem functioning relationships in long-term time series and palaeoecological records: Deep sea as a test bed. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 371(1694). doi: 10.1098/rstb.2015.0282

Yasuhara, M., Hunt, G., Cronin, T. M., & Okahashi, H. (2009). Temporal latitudinal-gradient dynamics and tropical instability of deep-sea species diversity. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 106(51), 21717–21720. doi: 10.1073/pnas.0910935106

Yasuhara, M., Hunt, G., Dowsett, H. J., Robinson, M. M., & Stoll, D. K. (2012). Latitudinal species diversity gradient of marine zooplankton for the last three million years. Ecology Letters, 15(10), 1174–1179. doi: 10.1111/j.1461-0248.2012.01828.x

Yasuhara, M., Iwatani, H., Hunt, G., Okahashi, H., Kase, T., Hayashi, H., … Renema, W. (2017). Cenozoic dynamics of shallow-marine biodiversity in the Western Pacific. Journal of Biogeography, 44(3), 567–578. doi: 10.1111/jbi.12880

Yasuhara, M., Okahashi, H., Cronin, T. M., Rasmussen, T. L., & Hunt, G. (2014). Response of deep-sea biodiversity to abrupt deglacial and Holocene climate changes in the North Atlantic Ocean. Global Ecology and Biogeography, 23(9), 957–967. doi: 10.1111/geb.12178

Yasuhara, M., Tittensor, D. P., Hillebrand, H., & Worm, B. (2017). Combining marine macroecology and palaeoecology in understanding biodiversity: Microfossils as a model. Biological Reviews, 92(1), 199–215. doi: 10.1111/brv.12223

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2019-03-06

Com citar

Yasuhara, M. (2019). Biodiversitat marina en el temps i l’espai: Allò que ens diuen els fòssils minúsculs. Metode Science Studies Jornal, (9), 77–81. https://doi.org/10.7203/metode.9.11404
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2398
  • (Español)
    3
  • PDF
    743

Número

The grounds of science (2019)

Secció

Elogi de la vida. El concepte dinàmic de la biodiversitat

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.