Vida fabricada: Reptes científics i socials de la biologia sintètica

Autors/ores

  • Manuel Porcar Universitat de València (Espanya).
  • Juli Peretó Universitat de València (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.10.13229

Paraules clau:

biotecnologia, metàfora, vida artificial, vida sintètica, comunicació científica

Resum

Des que la biologia es va secularitzar i inicià l’escrutini molecular de la vida, la possibilitat de la síntesi artificial de cèl·lules vivents en un laboratori fou palpable. La biologia sintètica contemporània aspira a dissenyar i fabricar noves formes de vida amb la intenció d’obtenir beneficis socials i econòmics, tot i que no s’ha de descartar que també obtindrem, per la via sintètica, recompenses científiques en termes d’una major comprensió de la complexitat biològica a les quals no podríem accedir per la via analítica. És clar, per tant, que biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. En aquest article partim d’una crítica de la identificació de les cèl·lules amb les màquines per a discutir l’abast dels esforços per estandarditzar la biologia sintètica i exposem també algunes implicacions socials derivades dels intents de fabricar la vida.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Manuel Porcar, Universitat de València (Espanya).

Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2 SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence SL (Parc Científic de la Universitat de València). La seua investigació inclou la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desplegament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.

Juli Peretó, Universitat de València (Espanya).

Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (Espanya), codirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2 SysBio (Universitat de València – CSIC), membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i soci fundador de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Explica metabolisme als estudiants de biotecnologia i, com a membre del grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica, els seus interessos investigadors inclouen la bioprospecció, la modelització metabòlica i la història de les idees sobre l’origen natural i la síntesi artificial de vida.

Referències

Creager, A. N. H. (2002). The life of a virus. Tobacco mosaic virus as an experimental model, 1930-1965. Chicago: The University of Chicago Press.

De Lorenzo, V. (2011). Beware of metaphors: Chasses and orthogonality in synthetic biology. Bioengineered Bugs, 2(1), 3–7. doi: 10.4161/bbug.2.1.13388

De Lorenzo, V. (2018). Evolutionary tinkering vs. rational engineering in the times of synthetic biology. Life Sciences, Society and Policy, 14(1), 18. doi: 10.1186/s40504-018-0086-x

Douglas, T., Powell, R., & Savulescu, J. (2013). Is the creation of artificial life morally significant? Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences, 44, 688–696. doi: 10.1016/j.shpsc.2013.05.016

Keller, E. (2002). Making sense of life. Explaining biological development with models, metaphors, and machines. Cambridge: Harvard University Press.

Konig, H., Dorado-Morales, P., & Porcar, M. (2015). Responsibility and intellectual property in synthetic biology: A proposal for using Responsible Research and Innovation as a basic framework for intellectual property decisions in synthetic biology. EMBO Reports, 16(9), 1055–1059. doi: 10.15252/embr.201541048

Leduc, S. (1912). La biologie synthétique. Paris: A. Poinat.

Loeb, J. (1904). The recent development of biology. Science, 20(519), 777–786. doi: 10.1126/science.20.519.777

Loeb, J. (1906). The dynamics of living matter. New York: Columbia University Press.

Nicholson, D. J. (2014). The machine conception of the organism in development and evolution: A critical analysis. Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences, 48, 162–174. doi: 10.1016/j.shpsc.2014.08.003

Peretó, J. (2016). Erasing borders: A brief chronicle of early synthetic biology. Journal of Molecular Evolution, 83(5–6), 176–183. doi: 10.1007/s00239-016-9774-4

Peretó, J., & Català, J. (2012). Darwinism and the origin of life. Evolution: Education and Outreach, 5(3), 337–341. doi: 10.1007/s12052-012-0442-x

Porcar, M., & Peretó, J. (2016). Nature versus design: Synthetic biology or how to build a biological non-machine. Integrative Biology: Quantitative Biosciences from Nano to Macro, 8(4), 451–455. doi: 10.1039/c5ib00239g

Porcar, M., & Peretó, J. (2018). Creating life and the media: Translations and echoes. Life Sciences, Society and Policy, 14(1), 19. doi: 10.1186/s40504-018-0087-9

Tawfik, D. S. (2010). Messy biology and the origins of evolutionary innovations. Nature Chemical Biology, 6(10), 692–696. doi: 10.1038/nchembio.441

Turney, J. (1995). Life in the laboratory: Public responses to experimental biology. Public Understanding of Science, 4(2), 153–176. doi: 10.1088/0963-6625/4/2/004

Valverde, S., Porcar, M., Peretó, J., & Solé, R. V. (2016). The software crisis of synthetic biology. BioRxiv. doi: 10.1101/041640

Descàrregues

Publicades

2020-01-08

Com citar

Porcar, M., & Peretó, J. (2020). Vida fabricada: Reptes científics i socials de la biologia sintètica. Metode Science Studies Jornal, (10), 65–72. https://doi.org/10.7203/metode.10.13229
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2120
  • PDF
    791

Número

Shades of science (2020)

Secció

Els reptes de la ciència

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics