La ciència i la ideologia política: L’exemple de l’Alemanya nazi

Autors/ores

  • Ute Deichmann Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.10.13657

Paraules clau:

antisemitisme acadèmic, ecologia i holisme a l’Alemanya nazi, ciència i valors

Resum

Encara que el marc bàsic de la ideologia nazi i de les seues polítiques antisemites no es fonamentava en la ciència, els científics no solament els van donar suport de diverses maneres sinó que van aprofitar l’oportunitat que els oferien per a, per exemple, experimentar de manera poc ètica amb humans. No obstant això, la complicitat dels científics amb la ideologia i la política nazi no implica que totes les ciències de l’Alemanya nazi estigueren ideològicament contaminades. En aquest article sostinc que, malgrat que algunes disciplines van continuar a un gran nivell, el que va afectar de manera més negativa la ciència de l’Alemanya nazi no va ser la imposició de la ideologia nazi en el procés científic, sinó l’aprovació de mesures legals per a executar l’expulsió dels científics jueus. L’antisemitisme dels joves acadèmics i estudiants va ser especialment agressiu. A més, en aquest document mostre que els científics van donar suport a les ideologies i les polítiques nazis no solament mitjançant el que es coneix com a ciència reduccionista, amb àrees com l’eugenèsia o la higie­ne racial, sinó també promovent ideologies organicistes i holístiques sobre l’estat racial.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Ute Deichmann, Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel).

Directora del Centre Jacques Loeb per a la Història i la Filosofia de les Ciències de la Vida de la Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel) i professora adjunta en la mateixa universitat, així com en la Universitat de Colònia (Alemanya). La seua investigació se centra en l’origen i el canvi de conceptes en la biologia moderna i en l’impacte de diverses ideologies en la ciència. Algunes de les seues publicacions recents inclouen:  Epigenetics: The origin and evolution of a fashionable topic  i  Biologists under Hitler . Ha rebut diversos premis pel seu treball, com el Premi Ladislaus Laszt de la Universitat de Ben-Gurion i la Medalla Gmelin Beilstein de la Societat Química Alemanya.

Referències

Bergmann, B., Epple, M., & Ungar, R. (Eds.). (2012). Transcending tradition. Jewish mathematicians in German speaking academic culture. Heidelberg: Springer.

Beyerchen, Alan D. (1997). Scientists under Hitler: Politics and the physics community in the Third Reich. New Haven: Yale University Press.

Bramwell, A. (1985). Blood and soil: Richard Walther Darré and Hitler’s ‘Green Party’. Bourne End, Buckinghamshire: Kensal.

Charpa, U., & Deichmann, U. (2007). Jews and sciences in German contexts. Case studies from the 19th and 20th centuries. Tübingen: Mohr-Siebeck.

Deichmann, U. (1996). Biologists under Hitler. Cambridge/London: Harvard University Press.

Deichmann, U. (1999). The expulsion of Jewish chemists and biochemists from academia in Nazi Germany. Perspectives on Science, 7(1), 1–86. doi: 10.1162/posc.1999.7.1.1

Deichmann, U. (2000). An unholy alliance. The Nazis showed that “politically responsible” science risks losing its soul. Millenium-essay. Nature, 405, 739.

Deichmann, U. (2001). Flüchten, Mitmachen, Vergessen. Chemiker und Biochemiker im Nationalsozialismus. Weinheim: Wiley/VCH.

Deichmann, U. (2004). Politische Ökologie, biologische, chemische und medizinische Umweltforschung in der NS-Zeit. Acta Historica Leopoldina, 39, 117–134.

Evans, R. I. (1975). Konrad Lorenz: The man and his ideas. New York/London: Harcourt Brace Jovanovich.

Friederichs, K. (1934). Vom Wesen der Ökologie. Sudhoffs Archiv zur Geschichte der Naturwissenschaften, 27, 277–285.

Friederichs, K. (1937) Ökologie als Wissenschaft von der Natur. Leipzig: J.A. Barth.

Hutton, C. (2005). Race and the Third Reich: Linguistics, racial anthropology and genetics in the dialectic of Volk. Cambridge: Polity Press.

Joravsky, D. (1970). The Lysenko affair. Chicago: University of Chicago Press.

Kennedy, E. P. (2001). Hitler’s gift and the era of biosynthesis. Journal of Biological Chemistry, 276, 42619–42631. doi: 10.1074/jbc.R100051200

Mayer-Tasch, P. C. (1985). Aus dem Wörterbuch der politischen Ökologie. Munich: Dt. Taschenbuch-Verlag.

Müller-Hill, B. (1988). Murderous science: Elimination by scientific selection of Jews, Gypsies, and others, Germany 1933–1945. Oxford: Oxford University Press.

Sussman, R. W. (2014). The myth of race: The troubling persistence of an unscientific idea. Cambridge/London: Harvard University Press.

Trepl, L. (1987). Geschichte der Ökologie: vom 17. Jahrhundert bis zur Gegewart: zehn Vorlesungen (Vol. 4070). Frankfurt: Athenäum.

Weber, H. (1935). Lage und Aufgabe der Biologie in der deutschen Gegenwart. Zeitschrift für die gesamte Naturwissenschaft, 1, 95–106.

Weber, H. (1942). Organismus und Umwelt. Der Biologe, 11, S. 57.

Wetzell, R. (2017). Eugenics, racial science, and Nazi biopolitics. In D. Pendas, M. Roseman, & R. Wetzell (Eds.), Beyond the racial state: Rethinking Nazi Germany (pp. 147–175). Cambridge: Cambridge University Press. doi: 10.1017/9781316691700.006

Descàrregues

Publicades

2020-01-08

Com citar

Deichmann, U. (2020). La ciència i la ideologia política: L’exemple de l’Alemanya nazi. Metode Science Studies Jornal, (10), 129–137. https://doi.org/10.7203/metode.10.13657
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    3704
  • PDF
    1164

Número

Shades of science (2020)

Secció

Ciència i nazisme. La inconfessa col·laboració dels científics amb el nacionalsocialisme

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.