Es pot estandarditzar la vida? Reptes actuals en l’estandardització de la biologia

Autors/ores

  • Juli Peretó Universitat de València (Espanya).
  • Manuel Porcar Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.11.15981

Paraules clau:

dependència del context, modularitat, soroll, promiscuïtat, biologia sintètica

Resum

El concepte d’estàndard ens remet poderosament a la idea de màquines, indústries, dispositius elèctrics o mecànics, vehicles o mobles. De fet, la nostra civilització tecnològica no seria possible –almenys en els termes en què està estructurada avui dia– sense components universals i fiables l’ús generalitzat dels quals permet aconseguir costos competitius i assegurar que els productes siguen més robustos i els seus components, més intercanviables. Per exemple, un caragol de l’Ikea es pot utilitzar en tota una sèrie de mobles estructuralment diferents, i una aplicació es pot executar en molts telèfons intel·ligents diferents. El concepte mateix d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que tractarem de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Juli Peretó, Universitat de València (Espanya).

Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (Espanya), membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i soci fundador de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Explica metabolisme als estudiants de biotecnologia i, com a membre del grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica, els seus interessos investigadors inclouen la bioprospecció, la modelització metabòlica i la història de les idees sobre l’origen natural i la síntesi artificial de vida.

Manuel Porcar, Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC).

Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I 2 SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Entre els camps que investiga hi ha la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desenvolupament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST, que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.

Referències

Amos, M., & Goñi-Moreno, A. (2018). Cellular computing and synthetic biology. In S. Stepney, S. Rasmussen, & M. Amos (Eds.), Computational Matter (pp. 93–110). Springer.

Arnold, F. H. (2019). Innovation by evolution: Bringing new chemistry to life (Nobel acceptance speech). Angewandte Chemie International Edition, 58(41), 14420–14426. http://doi.org/10.1002/anie.201907729

D’Ari, R., & Casadesús, J. (1998). Underground metabolism. BioEssays, 20(2), 181–186. http://doi.org/10.1002/(SICI)1521-1878(199802)20:2%3C181::AID-BIES10%3E3.0.CO;2-0

De Crécy-Lagard, V., Haas, D., & Hanson, A. D. (2018). Newly-discovered enzymes that function in metabolite damage-control. Current Opinion in Chemical Biology, 47, 101–108. http://doi.org/10.1016/j.cbpa.2018.09.014

Ellens, K. W., Christian, N., Singh, C., Satagopam, V. P., May, P., & Linster, C. L. (2017). Confronting the catalytic dark matter encoded by sequenced genomes. Nucleic Acids Research, 45(20), 11495–11514. http://doi.org/10.1093/nar/gkx937

Elowitz, M. B., & Leibler, S. (2000). A synthetic oscillatory network of transcriptional regulators. Nature, 403(6767), 335–338. http://doi.org/10.1038/35002125

Elowitz, M. B., Levine, A. J., Siggia, E. D., & Swain, P. S. (2002). Stochastic gene expression in a single cell. Science, 297(5584), 1183–1186. http://doi.org/10.1126/science.1070919

Khersonsky, O., & Tawfik, D. S. (2010). Enzyme promiscuity: A mechanistic and evolutionary perspective. Annual Review of Biochemistry, 79, 471–505. http://doi.org/10.1146/annurev-biochem-030409-143718

Kittleson, J. T., Wu, G. C., & Anderson, J. C. (2012). Successes and failures in modular genetic engineering. Current Opinion in Chemical Biology, 16(3-4), 329–336. http://doi.org/10.1016/j.cbpa.2012.06.009

Kizer, L., Pitera, D. J., Pfleger, B. F., & Keasling, J. D. (2008). Application of functional genomics to pathway optimization for increased isoprenoid production. Applied and Environmental Microbiology, 74(10), 3229–3241. http://doi.org/10.1128/AEM.02750-07

Martínez-García, E., Goñi-Moreno, A., Bartley, B., McLaughlin, J., Sánchez-Sampedro, L., Pascual del Pozo, H., Prieto Hernández, C., Marletta, A. S., De Lucrezia, D., Sánchez-Fernández, G., Fraile, S., & de Lorenzo, V. (2019). SEVA 3.0: An update of the Standard European Vector Architecture for enabling portability of genetic constructs among diverse bacterial hosts. Nucleic Acids Research, 48(D1), D1164–D1170. http://doi.org/10.1093/nar/gkz1024

Moradigaravand, D., Palm, M., Farewell, A., Mustonen, V., Warringer, J., & Parts, L. (2018). Prediction of antibiotic resistance in Escherichia coli from large-scale pan-genome data. PLOS Computational Biology, 14(12), e1006258. http://doi.org/10.1371/journal.pcbi.1006258

Nicholson, D. J. (2019). Is the cell really a machine? Journal of Theoretical Biology, 477, 108–126. http://doi.org/10.1016/j.jtbi.2019.06.002

Porcar, M., Latorre, A., & Moya, A. (2013). What symbionts teach us about modularity. Frontiers in Bioengineering and Biotechnology, 1, 14. http://doi.org/10.3389/fbioe.2013.00014

Vilanova, C., & Porcar, M. (2014). iGEM 2.0–refoundations for engineering biology. Nature Biotechnology, 32, 420–424. http://doi.org/10.1038/nbt.2899

Vilanova, C., & Porcar, M. (2019). Synthetic microbiology as a source of new enterprises and job creation: A Mediterranean perspective. Microbial Biotech­nology, 12, 8–10. http://doi.org/10.1111/1751-7915.13326

Vilanova, C., Tanner, K., Dorado-Morales, P., Villaescusa, P., Chugani, D., Frías, A., Segredo, E., Molero, X., Fritschi, M., Morales, L., Ramón, D., Peña, C., Peretó, J., & Porcar, M. (2015). Standards not that standard. Journal of Biological Engineering, 9, 17. http://doi.org/10.1186/s13036-015-0017-9

Descàrregues

Publicades

2021-01-21

Com citar

Peretó, J., & Porcar, M. (2021). Es pot estandarditzar la vida? Reptes actuals en l’estandardització de la biologia. Metode Science Studies Jornal, (11), 75–81. https://doi.org/10.7203/metode.11.15981
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1111
  • PDF
    473

Número

Science's structures (2021)

Secció

Estàndards. Els maons de la complexitat

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.