El llarg i sinuós camí: Accidents i bricolatge en l’estandardització del programari
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.11.16112Paraules clau:
estàndards de programari, desenvolupament de programari, llenguatge de programació, complexitat, evolució tecnològicaResum
El programari (software) es basa en principis universals, però no així el seu desenvolupament. Relacionar el programari amb el maquinari (hardware) no és mai automàtic ni senzill. Els intents d’optimitzar la producció de programari i reduir-ne el cost (com ocorre amb el maquinari) han estat molt limitats. L’èxit d’un projecte sol dependre de les accions d’individus altament qualificats i experimentats. El llarg i complicat camí cap a un programari fiable i útil sol estar farcit d’accidents idiosincràtics i d’una complexitat emergent. S’esperava que l’estandardització del programari eliminara aquestes fonts no desitjades de diversitat per tal d’aconseguir processos de desenvolupament controlables, llenguatges de programació universals i components reutilitzables. No obstant això, l’adopció limitada d’estàndards de desenvolupament suggereix que encara no comprenem les raons per les quals és tan difícil produir programari. L’estandardització de programari s’ha vist obstaculitzada per la nostra limitada comprensió del paper dels humans en l’origen de la diversitat tecnològica.
Descàrregues
Referències
Arthur, W. B. (1994). Increasing returns and path dependence in the economy. Ann Arbor: Michigan University Press. doi: 10.3998/mpub.10029
Basalla, G. (1988). The evolution of technology. Cambridge: Cambridge University Press. doi: 10.1017/CBO9781107049864
Boehm, B. W. (1976). Software engineering. IEEE Transactions on Computers, 25(12), 1226–1241. doi: 10.1109/TC.1976.1674590
Brooks, F. (1975). The mythical man-month: Essays on software engineering. Boston: Addison-Wesley.
Charette, R. N. (2005, 2 September). Why software fails. IEEE Spectrum. Retrieved from https://spectrum.ieee.org/computing/software/why-software-fails
Ensmenger, N. L. (2010). The computer boys take over. Computers, programmers, and the politics of technical expertise. Cambridge: The MIT Press.
Glass, R. L. (2009). Doubt and software standards. IEEE Software, 26(5), 104. doi: 10.1109/MS.2009.126
Henning, M. (2008). The rise and fall of CORBA. Communications of the ACM, 51(8), 52–57. doi: 10.1145/1378704.1378718
McDonald, C. (2010). From art form to engineering discipline? A history of US military software development standards, 1974-1998. IEEE Annals of the History of Computing, 32(4), 32–47. doi: 10.1109/MAHC.2009.58
Messoudi, A. (2011). Cultural evolution: How Darwinian theory can explain human culture and synthesize the social sciences. Chicago: University of Chicago Press.
Petroski, H. (1992). To engineer is human: The role of failure in successful design. New York: Vintage Books.
Schnaars, S., & Wymbs, C. (2004). On the persistence of lackluster demand: The history of the video telephone. Technological Forecasting and Social Change, 71(3), 197–216. doi: 10.1016/S0040-1625(02)00410-9
Tassey, G. (1999). Standardization in technology-based markets. Research Policy, 29(4-5), 587–602. doi: 10.1016/S0048-7333(99)00091-8
Valverde, S. (2016). Major transitions in information technology. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 371(1701), 20150450. doi: 10.1098/rstb.2015.0450
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1117
-
PDF 357
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.