Passió per la química: Referents històrics i actuals de la química recreativa i implicacions en l’ensenyament i la divulgació
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.15.27481Paraules clau:
didàctica de les ciències, divulgació científica, química recreativa, química i vida quotidianaResum
Després d’introduir algunes idees generals sobre la química recreativa, s’inclouen diversos referents històrics des del segle XVIII fins a l’actualitat, com les «vetllades filosòfiques», la creació d’institucions per a la divulgació científica i la publicació de llibres emblemàtics i revistes sobre el tema. Es comenta l’activitat d’alguns personatges destacats en la química recreativa i s’analitzen, en relació amb aquesta àrea del saber, aspectes com ara maneres d’abordar-la (jocs i ludificació, fires científiques, programes en mitjans de comunicació i internet, etc.), característiques distintives enfront d’altres camps de divulgació científica (prevenció i seguretat, recomanacions específiques per a la seua implementació…) i implicacions en la didàctica i la divulgació de les ciències. Finalment, es recullen les conclusions del treball i algunes referències bibliogràfiques per a facilitar l’aprofundiment en el tema.
Descàrregues
Referències
Armstrong, E. V. (1938). Jane Marcet and her “Conversations on Chemistry”. Journal of Chemical Education, 15(2), 53–57. https://doi.org/10.1021/ed015p53
Berman, M. (1972). The early years of the Royal Institution 1799-1810: A re-evaluation. Science Studies, 2(3), 205–240.
Cesa, I. G., Finester, D. C., Sigmann, S. B., & Wilhelm, M. R. (1998). Revising the división of chemical education safety guidelines for chemical demonstrations. Journal of Chemical Education, 95(4), 502–503. https://doi.org/10.1021/acs.jchemed.7b00802
Childs, P. (2014). Using demonstrations to stimulate inquiry and students’ thinking. Educació Química, 19, 48–57. https://doi.org/10.2436/20.2003.02.144
Crellin, J. K. (1979). Mrs. Marcet's 'Conversations on Chemistry. Journal of Chemical Education, 56(7), 459–460. https://doi.org/10.1021/ed056p459
De Azcárraga, J. A. (2021). La nueva legislación educativa: por qué no mejora la educación pública en España. Revista Española de Pedagogía, 80(281), 111–129. https://doi.org/10.22550/REP80-1-2022-08
García Belmar, A. (2020, 23 de diciembre). La ciencia en la esfera pública. Sabers en acció. https://sabersenaccio.iec.cat/es/la-ciencia-en-la-esfera-publica-es/
García-Molina, R. (2011). Ciencia recreativa: un recurso didáctico para enseñar deleitando. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 8 (Número extraordinario), 370–392.
Hache-Bissette, F. (2017). Le partage des savoirs: Science populaire ou vulgarisations scientifique. En Les Sciences en Bibliothéque, M. Netze (Ed.), pp. 51–62. Éditions du Cercle de la Librairie.
Haran, B., & Poliakoff, M. (2011). The periodic table of videos. Science, 332(6033), 1046–1047. https://doi.org/10.1126/science.1196980
Kale, S. (2004). French salons, high society and political sociability from the old regime to the revolution of 1848. The Johnson Hopkins University Press.
Moreno Martínez, L. (2022). El valor educativo de la historia de la química para las aulas de secundaria. Anales de Química, 118(3), 163–171.
Parkers, S. (1819). The chemical catechism, with notes, illustrations and experiments. R. and A. Taylor.
Pinto, G. (2003). Divulgación de la química. Anales de Química, 99(4), 63–66.
Pinto, G., Castro Acuña, C. M., & Martínez Urreaga, J. (2006). Química al alcance de todos. Pearson Educación.
Puerto Sarmiento, F. J. (1994). La huella de Proust: El laboratorio de química del Museo de Historia Natural. Asclepio, 46(1), 197–220. https://doi.org/10.3989/asclepio.1994.v46.1.480
Richard. (1856). Le magicien des salons ou le diable couleur de rose. Recueil nouveau de physique amusante, de chimie récréative, de tours de cartes, magie blanche, etc., etc. Delarue.
Solbes Matarredona, J., Lozano Gutiérrez, Ó., & García Molina, R. (2008). Juegos, juguetes y pequeñas experiencias tecnocientíficos en la enseñanza aprendizaje de la física y química y la tecnología. Investigación en la Escuela, 65, 71–88. https://doi.org/10.12795/IE.2008.i65.07
Tajuelo, L., & Pinto, G. (2021). Un ejemplo de actividad de escape room sobre física y química en educación secundaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 18(2), 2205. https://doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2021.v18.i2.2205
Tissandier G. (1884). Recreaciones científicas ó la física y la química sin aparatos ni laboratorio y solo por los juegos de la infancia con una exposición detallada de los principales aparatos que pueden constituir la casa o museo de un aficionado a las ciencias, seguida de algunas aplicaciones científicas a los usos de la vida doméstica, etc. (Traducción de E. Sánchez Pardo). Carlos Bailly-Bailliere. (Trabajo original publicado en 1881).
Vélez de Paredes, E. (1860). Manual de química divertida, ó sea recreaciones químicas. Librería de Rosa y Bouret.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum583
-
PDF 104
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.