La ciència en Verne i Poe: El cas Pym

Autors/ores

  • Juan Marcos Bonet Safont Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.6.3315

Paraules clau:

Poe, Verne, ciència i literatura, Pym, Pol Sud

Resum

El 1897, es publica, tant en lliuraments periòdics com en format de llibre, la novel·la L’esfinx dels gels de Jules Verne. És la continuació de La narració d’Arthur Gordon Pym (1838) d’Edgar Allan Poe. En aquest treball recorrerem a aquestes dues novel·les, unides argumentalment, per mostrar la diferent imatge de la ciència i de la tècnica que ens hi donen els autors. Ens acostarem a la manera d’entendre la ciència de Verne i Poe que, inevitablement, es destil·la dels seus relats de ficció. Exposarem que les descripcions científiques en el relat de Verne són molt més extenses i detallades que en Poe, i que mostren el caràcter racional i educatiu que el caracteritza, mentre que Poe presenta una imatge científica molt més barrejada amb aspectes fantàstics i imaginatius.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Juan Marcos Bonet Safont, Universitat de València

Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per l’Institut López Piñero de la Universitat de València. Actualment, alumne de doctorat en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Medicina i Comunicació de la Universitat de València amb una tesi sobre les relacions de la literatura de ficció i els coneixements científics.

Referències

Cartwright, J., & Brian, B. (1999). Literature and science: Social impact and interaction. California: Abc-Clio.

Evans, A. (1988). Jules Verne rediscovered: Didacticism and the scientific novel. Connecticut: Greenwood Press.

Faivre, A. (2010). Western esotericism: A concise history. Albany: State University of New York Press.

Falk, D. (1969). Poe and the power of animal magnetism. PMLA, 84(3), 536–546.

Gabriel, J. (2009). Sobre la primera traducción de Edgar Allan Poe al castellano. 1611 Revista de Historia de la Traducción, 3, 1–4.

Lottman, H. (1996). Jules Verne. Barcelona: Anagrama.

Meyers, J. (1991). Edgar Allan Poe: His life and legacy. New York: Cooper Square Press.

Navarro, J. (2005). Somnis de ciència: Un viatge al centre de Jules Verne. Valencia: Bromera PUV.

Nieto-Galan, A. (2011). Los públicos de la ciencia: Expertos y profanos a través de la historia. Madrid: Marcial Pons.

Salabert, M. (1974). Julio Verne: Ese desconocido. Madrid: Alianza.

Standish, D. (2006). Hollow Earth: The long and curious history of imagining strange lands, fantastical creatures, advanced civilizations, and marvellous machines below the Earth’s surface. Cambridge: De Capo Press.

Tyler, J. (1992). Poe’s manual of seamanship. In R. Kopley (Ed.), Poe’s Pym: Critical explorations. London: Duke University Press.

Verne, J. (1864). Edgar Poe y sus obras. Buenos Aires: Delcardo.

Verne, J. (1897). La esfinge de los hielos. Madrid: Anaya.

Viñas, J. (2009). La meteorología en las novelas de Verne. Mundo Verne, 9, 22–27.

Descàrregues

Publicades

2016-04-15

Com citar

Bonet Safont, J. M. (2016). La ciència en Verne i Poe: El cas Pym. Metode Science Studies Jornal, (6), 6–12. https://doi.org/10.7203/metode.6.3315
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1157
  • PDF
    410
  • PDF (Español)
    187
  • PDF
    212

Número

Articles en línia - Abril 2015

Secció

Documents

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics