Freire i Simondon, lo inèdit viable. Alfabetitzar en el modus d’existència dels objectes tècnics

Abstract

Es pot dir que mentre el pensament de Freire és una pedagogia de l'esperança, el de Simondon és una pedagogia de l'esdevenir. Per a Freire l'ètica-política és la de l'autonomia i per a Simondon l'ètica-política és la del procés d'individuació. Si el mètode de Freire és el de la imaginació, el de  Simondon és l'esdevindre com a relació de la modalitat de l'ésser. La pedagogia de Freire no és una promesa sinó una proesa i la pedagogia de Simondon és un viatge d'anada sense tornada. Freire i Simondon són un inèdit viable, sempre avindre de la quotidiana i indeterminada existència. La noció d'esdevenir entesa des d'Heràclit, com al flux i moviment en tant que res en aquest món és constant excepte el canvi i l'esdevenir, és a dir, tot és impermanent, serveix de connexió per a pensar la noció de Freire i Simondon

La tesi que ací s'intenta sostindre és que la consciència de la manera d'existència dels objectes tècnics pot ser efectuada per un procés d'alfabetització on la cultura incorpore els objectes tècnics sota la forma de coneixement i valors, és a dir, des d'una perspectiva eticopolítica