Trameses

Directrius per a l’autor/a

NORMES PER ALS AUTORS COBERTURA I CONTINGUT DE LA REVISTA Tirant (Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries) Publicació internacional de periodicitat anual. Universitat de València. Projecte Parnaseo. Tirant publica articles, ressenyes, documents i bibliografia relacionats amb la literatura de cavalleries i temes culturals afins, específicament centrats en textos de ficció i històrics, des dels orígens en l’època medieval fins a la publicació de la Segona Part de Don Quijote (1615). Els textos estudiats poden ser en català, castellà, occità, aragonés, portugués, francés, italià, llatí, així com en altres llengües romàniques, i –complementàriament–– també no romàniques. Tirant publica articles d’extensió mitjana (entre 10 i 30 pàgS.), Però també treballs més extensos, especialment si es tracta de transcripcions, edicions o traduccions de textos cavallerescos. Els articles d’una extensió menor a 10 pàgines poden ser publicats com a Notes, dins d’una secció específica. Tirant publica a més ressenyes científiques sobre textos del camp de treball de la revista. Publica així mateix, en la seua secció de Vària, informacions d’interés en aquestes àrees: notícies i ressenyes crítiques sobre congressos, jornades, exposicions, adaptacions de textos, representacions teatrals o musicals, etc. Publica una secció de Notícies sobre investigació recent (llibres, tesis), actes de divulgació científica o anuncis. Publica, finalment, com a Butlletí bibliogràfic, un Suplement bibliogràfic, que actualitza, com a mínim, la bibliografia sobre les dues principals novel·les cavalleresques d’àmbit català: "Tirant lo Blanc" i "Curial i Güelfa". Tirant està destinat a que puguen participar-hi, com a lectors i autors, en fructífer diàleg, investigadors i públic especialitzat en literatura i història medieval, i en literatures clàssiques o àuries, particularment des dels àmbits de la filologia catalana, hispànica i romànica. També es dirigeix a l’historiador, historiador de l’art i de la cultura, específicament medievals. Finalment, la revista s’obri a un lector més generalista, com ara el professorat d’ensenyaments mitjans, que trobarà a la revista –i pot aportar-hi les seues experiències– recursos bibliogràfics i d’orientació didàctica, i s’adreça igualment al públic amb curiositat científica en temes de cultura medieval. Tirant va nàixer el 1998, com a revista electrònica, publicant els seus articles en format electrònic (htlm) durant els seus 10 primers números i anys. A partir del número 11 (2008) ha seguit publicant els articles en accés obert, per via electrònica (es troben en l’Arxiu clàssic del menú principal de la revista), però maquetats ja en pdf (Arxiu). PRESENTACIÓ D’ORIGINALS SUPORT I FORMAT Per a qui vulga presentar el seu treball perquè siga avaluat per a la seua eventual publicació en Tirant, l’original haurà de ser enviat a través de la plataforma ojs, o a l’adreça de la redacció (rafael.beltran@uv.es). En el primer cas, el sol·licitant s’haurà de donar d’alta com a Autor en el registre ojs de la revista i acceptar les condicions per a l’enviament. L’extensió d’un article per a la seua publicació dins Tirant serà d’un mínim de 10 pàgines a doble espai i d’un màxim de 30 pàgines. No, obstant, es podran fer excepcions justificades, com en el cas de les edicions de textos, o d’articles que incloguen altres textos o documents com apèndixs. Així mateix, els articles d’extensió menor a 10 pàgines podran ser publicats com Notes, tenint la mateixa consideració que els articles a l’hora de ser revisats i avaluats. L’original enviat haurà de contenir les següents parts: títol; nom i cognoms de l’autor; filiació (institució de pertinença); resum i paraules clau; agraïments o cita (si n’hi ha); text; obres citades ordenades al final com Bibliografia; i apèndixs o annexos (si n’hi ha). Tant el títol, com el resum i paraules clau hauran de presentar-se també traduïts a l’anglès. En el text, s’utilitzarà amb caràcter general la font Times New Roman, de 12 punts, amb una separació interlineal de 1,5 (o simple). Per a les notes a peu de pàgina, de 10 punts, amb una separació interlineal d’1 (o mínima). Els marges, paràgrafs, longitud de línies, espaiat, paginació, etc., seran els estàndards del programa d’edició, assumits per defecte. Les cites àmplies, a partir de tres línies d’extensió, han de sagnar 5 punts respecte del marge esquerre; el text d’aquestes cites no anirà entre cometes i el cos de la font serà 11 punts. Les cites menors de tres línies aniran dins el text entre cometes angulars o baixes (« »), que seran les que s’utilitzaran de manera general; per a les cometes dins les angulars, es faran servir les cometes altes («" "»). S’evitarà l’ús de negretes o subratllats en el text. Les xifres romanes dels segles aniran sempre en versaletes: segle XVIII (i no segle XVIII). ESTIL Abreviatures més freqüents: vegeu o vid.; et al. et alii; f., ff. (per foli / folis); p. / pp. (per pàgina / pàgines); r / v (per recto o verso); núm./ núms .; v. / vv. (vers / versos); l. / ll. (línia / línies); vol. / vols .; ed. (edició o editor), etc. Cites bibliogràfiques dins del text Sempre que siga possible, s’ha d’indicar l’autoria d’una cita en el text principal, entre parèntesis, pel sistema autor-any: (Cognom, any); o (Cognom, any: pàg). Per exemple: (Riquer, 1990: 43-49). Quan un autor tinga dos o més entrades del mateix any, s’afegiran a l’any (tant en cita textual com en la llista de referències) les lletres de l’abecedari, en minúscula rodona: Grilli, 2010a; Grilli, 2010b. Notes bibliogràfiques Les notes al text aniran a peu de pàgina. S’evitarà crear notes que només continguen una referència bibliogràfica, indicant sempre que es puga aquesta autoria en el text principal pel sistema indicat (d’Autor, any). El text de la nota a peu de pàgina anirà en cos de10 punts, amb interlineat simple. La crida a nota apareixerà després d’una unitat sintàctica (en acabar oració, si pot ser) i no al mig (per exemple, entre subjecte i verb, o entre substantiu i qualificatiu). La crida a nota, en superíndex, apareixerà després dels signes de puntuació i no abans. Es col•locarà sempre després del signe de puntuació baixa (punt seguit o punt i a part) i després de les cometes, parèntesis i puntuació alta: (), [], ¡!, ¿?. S’evitarà la crida a nota després de puntuació entre punts (coma, dos punts, punt i coma). Referències bibliogràfiques Monografies: COGNOM (S), Nom (Any), Títol [ed./trad./pról. Nom Cognom (s)], Lloc, Editorial (‘Col·lecció entre parèntesis’, amb el seu núm. corresponent), [entre claudàtors el núm. de l’edició, quan no es tracte de la primera]. Exemples: CURTIUS, Ernst R. (1984), Literatura europea y Edad Media latina, trad. Margit Frenk i Antonio Alatorre, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 2 vols. MARTORELL, Joanot (Martí Joan de Galba) (2005), Tirant lo Blanch, ed. Albert Hauf, València, Tirant lo Blanch. Capítols de llibre: COGNOM (S), Nom (Any), «Títol del capítol o article en rodona i entre cometes», dins Títol del llibre, dir./ed./trad./pról. Nom Cognom(s), Lloc, Editorial, núm. de vol. en números romans, pp. Exemples: CACHO BLECUA, Juan Manuel (1993), “El beso en el Tirant lo Blanc”, dins Homenaje al prof. José Fradejas Lebrero, coord. A. Lorente, J. Romera i A. M.ª Freire, Madrid, UNED, pp. 39-58. INFANTES, Víctor (1991), «La narrativa caballeresca breve», dins Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca, ed. Mª Eugenia Lacarra, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 165-181. Articles de revista i altres publicacions seriades: COGNOM (S), Nom (Any), «Títol de l’article en rodona i entre cometes», Títol de la revista, número del volum, pp. Exemples: CINGOLANI, Stefano Maria (1990-1991), «“Nos en leyr tales libros trobemos plazer e recreation”. L’estudi sobre la difusió de la literatura d’entreteniment a Catalunya els segles XIV i XV», Llengua & Literatura, 4, pp. 39-127. PEDROSA, José Manuel (1993), «La leña de Calderón: un estudio de antropología literaria», Romanische Forschungen, 105, pp. 110-117. Websites: Aquesta informació només s’especificarà quan el text en línia no siga un pdf. Per exemple: CORDE: Corpus diacrónico del español (Madrid: Real Acadèmia Espanyola) [consulta 16/05/2016]. MONTANER FRUTOS, Alberto (2007), «La palabra en la ocasión. Alfonso como rex facetus a través del Panormita», e-Spania. Révue interdisciplinaire d’études hispaniques médiévales et modernes; ed. electrònica [04/12/2007; consulta 26/06/2016]. El lloc de publicació anirà sempre en l’idioma en què està escrit l’article: Londres (si està en castellà); Nova York (si està en català), etc. Il·lustracions Els articles poden incloure il·lustracions, sempre que aquestes presenten una certa rellevància per a l’argumentació de l’autor o representen un complement que es justifica com a necessari o convenient. Cada il·lustració haurà d’anar identificada amb un número, sempre en xifres aràbigues. Aquest número anirà seguit del títol de la il·lustració, després d’un punt: “Figura 1. Cavaller amb el falcó descapellat (dibuix del Pisanello)”. Si cal, es pot afegir al peu una llegenda explicativa. Per exemple: “Jaume Huguet, 1470-1480, Museu Nacional d’Art de Catalunya”. Només s’inclouran il·lustracions que apareguen en Creative Commons, o bé que vinguen acompanyades d’una certificació oficial de la institució o particular detentors dels drets. L’autor suggerirà el moment del discurs on considere que procedeix incloure la il·lustració: bé dins el cos del text, bé com a annexos després de les referències bibliogràfiques. Apèndixs o annexos Els articles poden anar acompanyats d’apèndixs o d’annexos, que s’agregaran al final del text, després de la Bibliografia, si es vol donar una informació més detallada, o presentar documents o textos extensos (fonts inèdites o poc accessibles), transcripcions, il·lustracions, llistats, etc., relacionats amb el text principal.