Les accepcions i el règim del verb «molestar»

Resum

Les oracions del verb molestar presenten diferents accepcions i configuracions sintàctiques, manifestació de l’extraordinària flexibilitat semàntica i sintàctica d’aquest predicat. En aquest estudi, primer s’analitzen les oracions esdevenimentals transitives i les estatives d’aquest verb, amb un experimentador acusatiu i un altre de datiu, respectivament. En aquestes oracions és necessari afegir informació lèxica o idiosincràtica a la definició del verb per distingir les diferents accepcions o subaccepcions verbals, o per comprovar si dues estructures sintàctiques diferents formen una alternança verbal, sense canvi del significat lèxic del verb. Tot i que molestar es resisteix a formar alternances, pot participar en l’alternança causativa entre l’accepció transitiva causativa molestar ‘fer enfadar, ofendre’ i la corresponent ergativa pronominal que hi alterna, molestar-se ‘enfadar-se, ofendre’s’. L’accepció pronominal del verb que regeix un sintagma preposicional, molestar-se a, es diferencia de l’ergativa pronominal perquè mostra característiques agentives.