Després de Flordeneu. La fada modernista

Resumen

Aquest article examina la presència i la significació de les fades en la literatura modernista catalana. D’entrada, descarta els abundants personatges assimilables a les fades per via de metàfora, tant les dones-àngel com la versió negativa i perversa relacionada amb la prostitució i el vici. Un cop centrat en les fades d’origen folklòric, i després d’uns apartats contextualitzadors sobre la fada en el folklore, sobre la llegenda en el Modernisme català i sobre el poema Canigó, de Jacint Verdaguer, s’hi analitza el tema central de l’estudi. Llavors s’observa que, des d’estètiques i plantejaments diferents, les tres caracteritzacions bàsiques del personatge són la fada seductora d’homes, les que se simbolitzen com a esperits de la natura i, dintre d’aquestes darreres, les que formen part de textos que enfoquen la qüestió des d’un plantejament ecologista.