Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català "esmar", des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

Autores/as

  • Josep Martines Universitat d'Alacant

DOI:

https://doi.org/10.7203/caplletra.59.6909

Palabras clave:

semàntica diacrònica, inferència, subjectivació, evidencialitat, pragmàtica, canvi semàntic

Resumen

Resum: L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *ADAESTIMARE, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

Paraules clau: semàntica diacrònica, inferència, subjectivació, evidencialitat, pragmàtica, canvi semàntic.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Descargas

Publicado

2015-10-20

Cómo citar

Martines, J. (2015). Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català "esmar", des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà. Caplletra. Revista Internacional De Filologia, (59), 221–248. https://doi.org/10.7203/caplletra.59.6909
Metrics
Vistas/Descargas
  • Resumen
    651
  • PDF (Català)
    399

Número

Sección

ARTÍCULOS MONOGRÁFICO

Métrica

Artículos similares

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.

Artículos más leídos del mismo autor/a