Rafael Martinez Valls: de Els soldats de l’ideal a La cançó d’amor i de guerra

Autores/as

  • Rubén Penadés Silvestre

DOI:

https://doi.org/10.7203/eutopias.23.24455

Palabras clave:

Zarzuela, censura, liberalismo, folklore, Rafael Martínez Valls.

Resumen

El principal objetivo del presente trabajo es profundizar en la obra que catapultó la vida artística del compositor de Ontinyent Rafael Martínez Valls (1895-1946): la zarzuela Cançó d’amor i de guerra (1926). No se pretende aportar un trabajo analítico sobre la misma, sino relacionar aquellos datos históricos, musicales y biográficos que nos ayuden a entender, hasta cierto punto, cómo esta obra alcanzó la fama. Para ello, se han examinado tanto el libreto como las partituras de esta zarzuela y, en menor medida de otras –como la Legió d’honor– de temática similar. Así mismo, se han estudiado diferentes entrevistas, críticas y publicaciones a través de la prensa de la época y se ha recopilado información sobre su vida y su trayectoria musical. Finalmente, se ha reflexionado sobre cómo todo esto influyó en la creación de Cançó d’amor i de guerra.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Rubén Penadés Silvestre

Rubén Penadés Silvestre nace en Ontinyent (Valencia) en 1996. Es graduado en composición musical por el Conservatorio Superior de Música “Óscar Esplá” de Alicante y en dirección musical por el Conservatorio Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valencia. En el año 2020 finaliza el Máster de Investigación Musical en la Universidad Internacional de La Rioja, lo que le lleva a especializarse en la figura del compositor Rafael Martínez Valls. Desde entonces ha participado y organizado numerosas conferencias, publicaciones y proyectos sobre la figura de este autor. Actualmente, es profesor en el Centro Profesional de Música “Ciudad Ducal” de Gandia, en las especialidades de armonía, análisis y fundamentos de composición. Además, es el director titular de la Sociedad Musical Nueva Artística de Anna, del Grup Polifònic “Ars Nova” de Xàbia y, el subdirector de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent.  

Citas

«Banquete en honor al maestro Falla». La Vanguardia, n.º 19.031, martes 17 de febrero, 1925, p.15.

«Bendición de la nueva bandera de la banda “La Artística”». Las Provincias, nº.16.036, 3 de mayo de 1915, p.2.

«Inauguración de la temporada de la Sala Aeolian». La Vanguardia, n.º 18.924, miércoles 15 de octubre, 1924, p. 10.

«Nombramiento de la junta reginal de la Asociación Española de Compositores de Música». La Vanguardia, n.º 19.047, sábado 7 de marzo, 1925, p. 17.

«Venta-Regalo de la Compañía Española de Música». La Vanguardia, n.º 18.295, sábado 16 de septiembre, 1922, p. 3.

Arnau, Joan. «Cançó d’amor i de guerra». Revista Alba, 10, 1996, pp.157-158.

Cortès, Francesc. «Rafael Martínez Valls». Diccionario de la música valenciana. (Vol. II). Madrid: Iberautor, 2006, pp.83-86.

Esculies, Joan. «El cavaller de l’ideal». Sàpiens, n.º 121, octubre, 2012, pp. 22-28.

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Editorial Millà, 1978, p.247.

Galbis, Vicente. «El contexto formativo de Rafael Martínez Valls: la vida musical en València entre 1908y 1918». Estudis al voltant del compositor Rafael Martínez Valls (1895-1946). Coord. Rafael Revert y Rubén Penadés. Ontinyent: TXTO Ontinyent, 2019, pp. 11-22.

García, Ricardo. «Rafael Martínez Valls». Programa de festes de Moros i Cristians. Ed. Societat de Festers del Santíssim Crist de la Agonia. Ontinyent: Gráficas Minerva, 1965, pp.147-150.

Lladó, Josep Maria. «Rafael Martínez Valls». Avui, n.º 5628, domingo 27 de junio, 1993, p.66.

Mateo. «El Himno “Lo Rat-Penat” obra de Martínez Valls». Las Provincias, 8 de agosto de 1930, p.3.

Martínez, Rafael. Carta al director del Instituto General y Técnico de València. 11 de mayo de 1909. Archivo del Instituto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives, IES Lluís Vives, València. Manuscrito.

Martínez, Rafael. Carta al Sr. Alcalde Constitucional de Ontinyent. 11 de julio de 1918. Sección epistolar, Archivo municipal, Ontinyent. Mecanografiada.

Oriola, Frederic. En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià. Valencia: Generalitat Valencia, 2010, p. 224.

Penadés, Rubén. «Aproximació estilística al catàleg d’obres de Rafael Martínez Valls entre els anys 1917 i 1930». Estudis al voltant del compositor Rafael Martínez Valls (1895-1946). Coord. Rafael Revert y Rubén Penadés. Ontinyent: TXTO Ontinyent, 2019, pp. 39-47.

Pérez, Vicente. La música en Ontinyent. Ontinyent: Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1979.

Sevilla, Inés. «El retablo de Maese Pedro de Falla como construcción musical y literaria de la identidad nacional española». Eu-topías: revista de interculturalidad, comunicación y estudios europeos, 2016, No. 11, pp.34-42.

Tala, March. «Cançó d’amor i de guerra. Hablando con el maestro Rafael Martínez Valls, autor de esta obra lírica catalana». El Bufón. Novedades Musicales, 21, 1926, p. 2.

Descargas

Publicado

2022-07-01

Cómo citar

Penadés Silvestre, R. (2022). Rafael Martinez Valls: de <em>Els soldats de l’ideal</em> a <em>La cançó d’amor i de guerra</em>. EU-topías. Revista De Interculturalidad, comunicación Y Estudios Europeos, 23, 89–98. https://doi.org/10.7203/eutopias.23.24455
Metrics
Vistas/Descargas
  • Resumen
    173
  • PDF
    208

Número

Sección

DOSSIER

Métrica

Artículos similares

1 2 > >> 

También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.