Rafael Martínez Valls: d’ Els soldats de l’ideal à La cançó d’amor i de guerra

Auteurs

  • Rubén Penadés Silvestre

DOI :

https://doi.org/10.7203/eutopias.23.24455

Mots-clés :

Zarzuela, censure, libéralisme, folklore, Rafael Martínez Valls.

Résumé

L’objectif principal du présent travail est d’examiner en profondeur l’œuvre qui a catapulté la vie artistique du compositeur ontinien Rafael Martínez Valls (1895-1946): la zarzuela Cançó d’amor i de guerra (1926). L’objectif n’est pas de fournir un travail analytique sur cette œuvre, mais de mettre en relation les données historiques, musicales et biographiques qui nous aident à comprendre, dans une certaine mesure, comment cette œuvre a atteint la célébrité. À cette fin, nous avons examiné à la fois le livret et les partitions de cette zarzuela et, dans une moindre mesure, d’autres - comme Legió d’honor - aux thèmes similaires. Nous avons également étudié diverses interviews, critiques et publications dans la presse de l’époque, et compilé des informations sur sa vie et sa carrière musicale. Enfin, nous avons réfléchi à la manière dont tout cela a influencé la création de Cançó d’amor i de guerra.

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Biographie de l'auteur

Rubén Penadés Silvestre

Rubén Penadés Silvestre est né à Ontinyent (Valence) en 1996. Il est diplômé en composition musicale au Conservatorio Superior de Música «Óscar Esplá» d’Alicante et en direction musicale au Conservatorio Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de Valence. En 2020, il a obtenu le master de recherche musicale de l’Université internationale de La Rioja, ce qui l’a amené à se spécialiser dans la figure du compositeur Rafael Martínez Valls. Depuis lors, il a participé et organisé de nombreuses conférences, publications et projets sur la figure de ce compositeur. Il est actuellement professeur au Centre professionnel de musique «Ciudad Ducal» de Gandia, spécialisé dans l’harmonie, l’analyse et les bases de la composition. Il est également le chef titulaire de la Sociedad Musical Nueva Artística de Anna, du Grup Polifònic «Ars Nova» de Xàbia et le chef assistant de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent.  

Références

«Banquete en honor al maestro Falla». La Vanguardia, n.º 19.031, martes 17 de febrero, 1925, p.15.

«Bendición de la nueva bandera de la banda “La Artística”». Las Provincias, nº.16.036, 3 de mayo de 1915, p.2.

«Inauguración de la temporada de la Sala Aeolian». La Vanguardia, n.º 18.924, miércoles 15 de octubre, 1924, p. 10.

«Nombramiento de la junta reginal de la Asociación Española de Compositores de Música». La Vanguardia, n.º 19.047, sábado 7 de marzo, 1925, p. 17.

«Venta-Regalo de la Compañía Española de Música». La Vanguardia, n.º 18.295, sábado 16 de septiembre, 1922, p. 3.

Arnau, Joan. «Cançó d’amor i de guerra». Revista Alba, 10, 1996, pp.157-158.

Cortès, Francesc. «Rafael Martínez Valls». Diccionario de la música valenciana. (Vol. II). Madrid: Iberautor, 2006, pp.83-86.

Esculies, Joan. «El cavaller de l’ideal». Sàpiens, n.º 121, octubre, 2012, pp. 22-28.

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Editorial Millà, 1978, p.247.

Galbis, Vicente. «El contexto formativo de Rafael Martínez Valls: la vida musical en València entre 1908y 1918». Estudis al voltant del compositor Rafael Martínez Valls (1895-1946). Coord. Rafael Revert y Rubén Penadés. Ontinyent: TXTO Ontinyent, 2019, pp. 11-22.

García, Ricardo. «Rafael Martínez Valls». Programa de festes de Moros i Cristians. Ed. Societat de Festers del Santíssim Crist de la Agonia. Ontinyent: Gráficas Minerva, 1965, pp.147-150.

Lladó, Josep Maria. «Rafael Martínez Valls». Avui, n.º 5628, domingo 27 de junio, 1993, p.66.

Mateo. «El Himno “Lo Rat-Penat” obra de Martínez Valls». Las Provincias, 8 de agosto de 1930, p.3.

Martínez, Rafael. Carta al director del Instituto General y Técnico de València. 11 de mayo de 1909. Archivo del Instituto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives, IES Lluís Vives, València. Manuscrito.

Martínez, Rafael. Carta al Sr. Alcalde Constitucional de Ontinyent. 11 de julio de 1918. Sección epistolar, Archivo municipal, Ontinyent. Mecanografiada.

Oriola, Frederic. En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià. Valencia: Generalitat Valencia, 2010, p. 224.

Penadés, Rubén. «Aproximació estilística al catàleg d’obres de Rafael Martínez Valls entre els anys 1917 i 1930». Estudis al voltant del compositor Rafael Martínez Valls (1895-1946). Coord. Rafael Revert y Rubén Penadés. Ontinyent: TXTO Ontinyent, 2019, pp. 39-47.

Pérez, Vicente. La música en Ontinyent. Ontinyent: Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1979.

Sevilla, Inés. «El retablo de Maese Pedro de Falla como construcción musical y literaria de la identidad nacional española». Eu-topías: revista de interculturalidad, comunicación y estudios europeos, 2016, No. 11, pp.34-42.

Tala, March. «Cançó d’amor i de guerra. Hablando con el maestro Rafael Martínez Valls, autor de esta obra lírica catalana». El Bufón. Novedades Musicales, 21, 1926, p. 2.

Téléchargements

Publiée

2022-07-01

Comment citer

Penadés Silvestre, R. (2022). Rafael Martínez Valls: d’<em>Els soldats de l’ideal</em> à <em>La cançó d’amor i de guerra</em>. EU-topías. Revue d’interculturalité, De Communication Et d’études européennes, 23, 89–98. https://doi.org/10.7203/eutopias.23.24455
Métriques
Vues/Téléchargements
  • Résumé
    173
  • PDF (Español)
    208

Numéro

Rubrique

DOSSIER

Metrics

Articles similaires

1 2 > >> 

Vous pouvez également Lancer une recherche avancée de similarité pour cet article.