Lost in science-fiction: the prelude to A. A. Attanasio’s Solis as a contemporary science-fiction reader’s guide

Resum

Aquest article planteja la qüestió de com la ciència ficció contemporània tracta les característiques bàsiques del gènere –distanciament, cognició i el novum– en el prefaci de la novel·la Solis de l'escriptor nord-americà A. A. Attanasio. Solíem llegir la ciència ficció amb la finalitat d'experimentar un distanciament preliminar abans que el sentiment de pèrdua fos solucionat mitjançant un procés cognitiu. Aquest fet encara caracteritza a la ciència ficció contemporània i s'ha vist fins i tot realçat. No obstant això, intentarem demostrar que la pèrdua que experimenta –i demana– el lector tendeix a ser desplaçada a nivell metaficcional i caracteritza la condició mateixa de la història narrada. Attanasio juga sàviament amb això en un text sorprenent que solament es pot comprendre com un intent desorientador de ficcionalitzar el seu propi gènesi mentre que desorganitza la trama inicial de la novel·la.