Introducción

Resum

(...) si la censura ja de per si mateix és alguna cosa greu en una mateixa llengua i cultura, això es torna encara més perillós si la censura opera via traducció, és a dir, d'una llengua (i una cultura) a una altra, ja que si parteix del sentit, funció i forma d'un text origen es perden en el pas d'una llengua a una altra, si a més aquest text traduït ve censurat parcial o totalment (és a dir, la “no traducció”) o fins i tot corregit, el resultat serà un text que no guardarà ni tan sols l'ombra de l'original. La conseqüències d'això són greus, ja que afecten no solament a la imatge de l'escriptor o escriptora en la llengua meta, sinó a la imatge, o idea, del conjunt del sistema literari de partida.

Per desgràcia, un dels problemes al que ens enfrontem quan estudiem la censura és la increïble dificultat per rastrejar-la, com sabem que un text que no ha estat traduït i per tant no està disponible en una determinada llengua, sí va ser traduït en el seu moment i immediatament censurat? Quan per fortuna sí es disposa d'un determinat text traduït d'una altra llengua, podem afirmar amb rotunditat i sense tenir l'original davant que aquest text ha estat “corregit” en el seu transvasament a la llengua meta, és a dir, censurat parcialment, suprimint-se alguns fragments considerats “perillosos” per a una determinada doctrina? Però aquesta dificultat transcendeix fins i tot als casos on la censura és sabuda, sent extremadament complicada la cerca, consulta, recopilació i reproducció d'expedients de censura en la seva majoria disponibles en l'Arxiu d'Alcalá d'Henares, tant en presència com en absència, doncs la petició de material està subjecta a severes restriccions que dificulten el treball de l'investigador.