Censura 2.0 y Holocausto: el control de contenidos y su impacto en la imagen transnacional del genocidio nazi

Autors/ores

  • María Jesús Fernández Gil Universidad de Alcalá

DOI:

https://doi.org/10.7203/qf-elit.v20i0.7537

Resum

En els sistemes democràtics que imperen en occident, la censura stricto sensu està prohibida. No obstant això, la revolució digital ha impulsat l'aprovació de normes per a la supervisió, el filtrat i el bloqueig de contingut que restringeixen la difusió d'informació. El procés és singularment alarmant quan opera per mitjà de la traducció, ja que és en ella en qui, en un món cada vegada més globalitzat, recau la responsabilitat de materialitzar el contacte entre cultures. Partint dels conflictes que creen les diferents lleis que criminalitzen la negació de l'Holocaust, analitzarem l'impacte del control de continguts en la imatge transnacional del fet històric, que varia en funció d'on es projecti.

Paraules clau: censura; traducció; Holocaust; memòria; negacionisme.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

María Jesús Fernández Gil, Universidad de Alcalá

Departament de Filologia Moderna

Descàrregues

Publicades

2015-12-29

Com citar

Fernández Gil, M. J. (2015). Censura 2.0 y Holocausto: el control de contenidos y su impacto en la imagen transnacional del genocidio nazi. Quaderns De Filologia - Estudis Literaris, 20, 201–217. https://doi.org/10.7203/qf-elit.v20i0.7537
##plugins.generic.simpleStatistics.headline##
##plugins.generic.simpleStatistics.infotext##
  • Resum
    1222
  • PDF (Español)
    857

##plugins.generic.badges.manager.settings.showBlockTitle##