The promotion of Catalan despite the precarity of use of co-official languages in the administration of justice
DOI:
https://doi.org/10.7203/Just.2.24900Keywords:
Official language, linguistic normalization, linguistic rights, European Charter for Regional or Minority Languages, Judiciary, High Court of Justice, Balearic Islands
Abstract
According to the multilingual model set out by the Constitution, the declaration of official status of a language implies its recognition by all public authorities as a means of communication between them and the citizens. However, the official use of Catalan in the courts presents specific challenges, largely due to the unitary and centralized configuration of the Judiciary, as well as to the Constitutional Court’s restrictive interpretation of linguistic regulation in the field of justice administration. There are structural causes that affect the precarity of the use of co-official languages in the Judiciary. These include the reticence of the members of the Judiciary, the fact that most legal training at universities in Catalan-speaking areas takes place in Spanish, and the lack of regulatory texts or legal terminology in Catalan. This study presents the initiative of the High Court of Justice of the Balearic Islands to promote the use of Catalan in the judicial arena. Despite the fact that this scheme is still in its infancy, this is a good opportunity to significantly improve language rights, as well as to change the mindset of member of the Judiciary.
Downloads
Author Biography
Maria Ballester Cardell, Universitat de les Illes Balears
References
Ballester Cardell, Maria. 2021. «Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre 2020. L’impuls dels drets lingüístics també en època de crisi». Revista de Llengua i Dret 75: 253-261. http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3617.
Cobreros Mendazona, Edorta. 1990. «La distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria lingüística». Revista Catalana de Dret Públic 12: 205-217.
Colom Pastor, Bartomeu. 2002. «La llengua catalana en l’Administració de justícia de les Illes Balears». Revista de Llengua i Dret 38: 19-45.
CGPJ = Consejo General del Poder Judicial. 1997. Libro blanco de la justicia. Madrid: CGPJ.
Consejo General del Poder Judicial. 2020. Carta de derechos de los ciudadanos.https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Servicios/Atencion-Ciudadana/Modelos-normalizados/Carta-de-Derechos-de-los-Ciudadanos.
Consejo General del Poder Judicial 2021. Memoria anual 2021 correspondiente al ejercicio 2020. Madrid: CGPJ. https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Consejo-General-del-Poder-Judicial/Actividad-del-CGPJ/Memorias/Memoria-anual-2021--correspondiente-al-ejercicio-2020-.
Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears. 2021. Debat sobre els escrits del president del Tribuna Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant el qual es tramet les memòries del Tribunal Superior de Justícia. Diari de Sessions de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, núm. 53, 2021.
Consell d’Europa. 1992. Informe explicatiu. Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. STE núm. 148. https://rm.coe.int/16806d3644.
Consell d’Europa. 2019. Cinquè Informe del Comité d’Experts respecte d’Espanya, adoptat en la 1356a reunió, del 9 d’octubre de 2019. Estrasburg: Consell d’Europa.
Consell d’Europa. 2021. Evaluation by the Committee of Experts of the implementation of the recommendations for immediate action contained in the Committee of Experts’ fifth evaluation report on Spain. Estrasburg: Consell d’Europa.
Consell d’Europa. 2021. Recommendation of the Committee of Ministers of the Council of Europe in the application of the Charter by Spain. Estrasburg: Consell d’Europa.
Departament de Justícia. 2005. Llibre verd de l’Administració de justícia. Documents de treball. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Justícia. 2012. La llengua catalana a la justícia. Barcelona: Generalitat de Catalunya
Duarte i Montserrat, Carles. 1983. «Taula rodona sobre la normalització lingüística en l’activitat jurídica a Catalunya». Revista de Llengua i Dret 1: 117-118.
Govern de les Illes Balears. s.d. Justícia en català. http://www.illesbalears.cat/sites/justiciaencatala/ca/presentacio/?campa=yes.
Jiménez-Salcedo, Juan & Carbonneau, Jean-Rémi. 2021. «Bilingüisme de sentit únic: els obstacles a la plenitud institucional de les llengües perifèriques de l’Estat espanyol». Revista de Llengua i Dret 76: 1-21. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3728.
Llabrés Fuster, Antoni. 2021. «L’Administració de justícia a les Illes Balears, també en català». Blog de la Revista de Llengua i Dret. https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2021/09/30/ladministracio-de-justicia-a-les-illes-balears-tambe-en-catala-antoni-llabres-fuster/.
Marí Mayans, Isidor. 2004. «Cinc qüestions entorn del plurilingüisme estatal». Llengua, Societat i Comunicació 2: 25-28. https://doi.org/10.1344/LSC-2004.2.5.
MPTFP = Ministerio de Política Territorial y Función Pública. 2014. Cuarto informe sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa 2010-2012. Madrid: Gobierno de España.
Ministerio de Política Territorial y Función Pública. 2017. Quinto informe sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa 2014-2016. Madrid: Gobierno de España.
Ministerio de Política Territorial y Función Pública. 2021. Report on the recommendations for immediate action made by the Committee of Ministers of the Council of Europe in its recommendation of 11 December 2019 on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages. Madrid: Gobierno de España.
Normand, Martin. 2021. «Active offer as a norm for public services delivery». En Dimensions of cultural security for national and linguistic minorities, edició de Jean-Rémi Carbonneau, Fabian Jacobs & Ines Keller, 97-115. Berlín: Peter Lang.
Pla i Boix, Anna M. 2005. El règim jurídic de les llengües a l’Administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Plataforma per la Llengua. 2019. Dades de l’ús de la llengua als Graus de Dret i Màsters d’Advocacia de les universitats catalanes. Barcelona: Plataforma per la Llengua. https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/257/dades-de-lus-de-la-llengua-als-graus-de-dret-i-masters-dadvocacia-de-les-universitats-catalanes.
Pradilla Cardona, Miquel A. & Isidor Marí Mayans. 2022. Pacte Nacional per la Llengua. Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Pons Parera, Eva. 2011. «Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya». Revista d’Estudis Autonòmics i Federals 12: 120-152.
Pons Parera, Eva. 2019. La jurisprudència del Tribunal Constitucional i la garantia dels drets lingüístics a l’Estat espanyol. València: Càtedra de Drets Lingüístics-Universitat de València.
Pou i Pujolràs, Agustí. 2007. «El català a l’Administració de justícia i el nou Estatut». Revista de Llengua i Dret 48: 133-186.
Segura Ginard, Lluís. 2019. «Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes». Revista de Llengua i Dret 72: 5-20. http://dx.doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3376.
Tasa Fuster, Vicenta. 2017. «El sistema español de jerarquía lingüística. Desarrollo autonómico del artículo 3 de la Constitución: lengua del Estado, lenguas cooficiales, otras lenguas españolas y modalidades lingüísticas. Teoría y praxis». Revista de Derecho Político 100: 51-79. https://doi.org/10.5944/rdp.100.2017.20682.
Triadú i Vila-Abadal, Joaquim. 2002. «Perspectiva constitucional i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries». Revista de Llengua i Dret 37: 129-151.
TSJIB = Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. 2022. Memòria 2021. Estat, funcionament i activitats. https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunales-Superiores-de-Justicia/TSJ-Illes-Balears/Actividad-del-TSJ-Baleares/Memoria-Judicial/Memoria-del-Tribunal-Superior-de-Justicia-Illes-Balears-2021.
Universitat de les Illes Balears. 2020. Enquesta sobre els usos lingüístics a la UIB, setembre 2019. https://pl.uib.es/digitalAssets/613/613923_usos-lingaistics-a-la-uib.pdf.
Urrutia Libarona, Iñigo. 2013. «Derechos fundamentales y derechos lingüísticos en el ámbito de la Justicia». En Poder Judicial y modelo de Estado, edició de Manuel Gerpe Landín & Miguel Ángel Cabellos Espiérrez, 151-195. Barcelona: Atelier.
Fonts jurídiques
Legislació
Acord de 28 d’abril de 2011, del Ple del Consell General del Poder judicial, pel qual s’aprova el Reglament 2/2011 de la carrera judicial. BOE núm. 110, 09/05/2011, 46297-46405.
Constitució espanyola. BOE núm. 311, 29/12/1978, 29313-29424.
Instrument de ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries feta a Estrasburg el 5 de novembre de 1992. BOE núm. 222, 15/09/2001, 34-733-34749.
Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. BOE núm. 157, 02/07/1985.
Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. BOE núm. 52, 01/03/2007.
Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, per la qual es reforma la Llei orgànica del poder judicial. BOE núm. 268, 09/11/1994, 34605-34628.
Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears. BOCAIB núm. 15, 20/05/1986, 255-263.
Reial decret 905/2007, de 6 de juliol, pel qual es creen el Consell de Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat i l’Oficina per a les Llengües. BOE núm. 172, 19/07/2007, 31373-31375.
Jurisprudència
Interlocutòria del Tribunal Constitucional 166/2005, de 19 d’abril.
STC = Sentència del Tribunal Constitucional 25/1981, de 14 de juliol.
STC 82/1986, de 26 de juny.
STC 84/1986, de 26 de juny.
STC 56/1990, de 29 de març.
STC 36/1991, de 14 de febrer.
STC 87/1997, de 24 d’abril.
STC 105/2000, de 13 d’abril.
STC 253/2005, d’11 d’octubre.
STC 31/2010, de 28 de juny.
Downloads
Published
How to Cite
-
Abstract579
-
PDF (Català)143
Issue
Section
License
Authors grant the journal the right of first publication with the work simultaneously licensed under Attribution-NoDerivatives 4.0 International license, allowing third parties to copy and redistribute the work in any medium and format for any purpose, even commercially, as long as the material is not transformed, and ensuring that its authorship and initial publication in this journal are credited.
Authors retain copyright and are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) once it has been published, as it can lead to productive exchanges (see The Effect of Open Access). Gender aware practices are advised.
Similar Articles
Language
Information
Keywords
Make a Submission
