Diacronia i drets de minories

Perspectives diacròniques del discurs jurídic sobre els drets de les minories

Just. Journal of Language Rights and Minorities, 
Revista de Drets Lingüístics i Minories

Editores invitades:

Talita Serpa & Beatriz Curti-Contessoto

 

La noció de minories es vincula amb els grups socials amb un estatus inferior o subordinat per comparació amb un altre que té el reconeixement de majoria o grup dominant (Deconchy 1985). Aquesta posició subordinada pot ser el resultat de distints agreujants, entre aquests, disparitats socioeconòmiques, estructures jurídiques i dinàmiques psicològiques que creen significats a partir de diferències generacionals, físiques, lingüístiques, de gènere, ètniques o religioses. Les minories comprenen individus externs al grup dominant que mostren trets distintius en aquests àmbits que els distingeixen per comparació amb els que predominen en la població dominant (Bloed & Dijk 2000).

Les disposicions jurídiques consagren criteris per distingir i acollir les minories a fi d’atorgar-los un reconeixement adequat en els marcs reglamentaris dels països, tal com assenyalen Zalazar (2017) i Marko (2003). Això no obstant, aquestes normes se sotmeten a canvis per influències diacròniques, reflecteixen llur context històric conformat per factors sociohistòrics dominants en els anys en qüestió i els anteriors.

En la pràctica jurídica, hi subjau una interacció dinàmica entre mantenir les lleis vigents (que es poden percebre com a desfasades per la diferència entre el progrés legislatiu i l’evolució social) i introduir-ne d’altres (noves en el moment que es creen). L’examen dels textos legislatius revela aquesta dinàmica i il·lustra la capacitat de les lleis per adaptar-se a les transformacions socials alhora que demostra la contínua juridificació de les societats (Teubner 1987) en resposta als contextos històrics i les necessitats contemporànies. Aquest procés reflexiu estableix un pont entre el passat i el present, a través del qual el paisatge jurídic del moment es configura en la interacció dinàmica de factors socials, polítics i ideològics en evolució, seguint una trajectòria no lineal. En la interacció, intervenen marcs jurídics nacionals i internacionals, amb instruments, mecanismes i institucions transnacionals de drets humans que salvaguarden els drets de les minories, ofereixen vies de reparació i mecanismes de rendició de comptes.

En aquest marc, les anàlisis diacròniques faciliten l’estudi comparatiu d’elements coherents (ja sien terminològics, textuals o culturals) en distints períodes de la història jurídica. Analitzar l’evolució dels drets de les minories a través dels textos legislatius revela una adaptació contínua als canvis socials que se succeeixen a partir dels contextos històrics i els valors contemporanis. Les metodologies interdisciplinàries, en especial, en els marcs de la jurilingüística, potencien la interpretació jurídica en posar l’èmfasi en les interseccions entre el dret i disciplines com la sociologia, l’antropologia i la lingüística. Aquest enfocament multidisciplinari enriqueix el contingut jurídic i les anàlisis discursives, i ofereix una comprensió matisada dels drets de les minories i les implicacions jurídiques d’aquests.

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories invita la comunitat científica a presentar propostes d’articles per a un monogràfic que adopta una perspectiva diacrònica per estudiar el discurs jurídic sobre els drets de les minories. S’invita la comunitat científica a presentar propostes que capten la natura evolutiva del discurs jurídic centrat en els drets de les minories arreu del món. Aquest número pretén encoratjar un discurs interdisciplinari entre disciplines acadèmiques diverses, com ara els estudis de traducció i interpretació, la jurilingüística, les ciències socials, les ciències polítiques, els estudis del desenvolupament i l’antropologia. Les editores invitades conceben aquest diàleg com a clau en l’examen dels drets de les minories a fi d’entendre i avançar en l’equitat i la justícia social. En combinar perspectives de diverses disciplines acadèmiques, el monogràfic aspira a enriquir la nostra comprensió dels drets de les minories, generar idees crítiques i fomentar enfocaments innovadors per avançar en la justícia social i l’equitat en societats pluralistes.

Els treballs sobre els aspectes diacrònics del discurs jurídic sobre els drets de les minories es poden presentar en anglés, català o espanyol. Les editores invitades tenen un interés especial per estudis multi i interdisciplinaris sobre els temes següents, entre d’altres:

  • la diacronia en la terminologia jurídica relacionada amb els drets de les minories;
  • els aspectes diacrònics de les traduccions jurídiques que articulen els drets de les minories i pretenen materialitzar-los;
  • les perspectives diacròniques sobre la biopolítica del llenguatge en l’àmbit dels drets de les minories.

 

La diacronia en la terminologia jurídica sobre els drets de les minories. En els darrers anys, s’ha incrementat l’interés acadèmic per l’evolució històrica dels canvis lingüístics (vegeu Dury & Picton 2009; Picton 2011; Rousseau 2021; Dury 2022) en distints àmbits, entre aquests, el jurídic. En relació amb la terminologia jurídica, acadèmiques i acadèmics com Peruzzo (2017; 2018; 2019), Laske (2020) i Curti-Contessoto, Barros i Oliveira (2021), per exemple, han produït contribucions concretes sobre l’evolució dels termes i els conceptes jurídics. Tanmateix, continua havent-hi un buit en el discurs acadèmic al voltant de l’evolució del lèxic sobre les minories en documents jurídics al llarg de la història (amb excepcions, com, per exemple, Serpa & Curti-Contessoto 2023). En concret, aquesta deficiència s’observa en una manca d’estudi de la variació diacrònica de la terminologia jurídica materialitzada en els marcs jurídics relatius a les minories per distingir-ne distints fenòmens associats a l’evolució temporal, entre aquests, la neologia, la necrologia i el ressorgiment.

Els aspectes diacrònics de la traducció jurídica. Els reptes i les estratègies inherents a la traducció dels documents jurídics s’han estudiat àmpliament (per exemple, Šarčević 2000; Monzó-Nebot 2002; Gémar & Kasirer 2005; Zhao & Cao 2013; Frade 2015; Prieto Ramos, Cerutti & Guzmán 2019). Aquests estudis s’endinsen en els reptes lingüístics, culturals, socials i jurídics que acara qui tradueix i proposen enfocaments pràctics. Això no obstant, hi ha una deficiència notable i persistent d’investigacions acadèmiques que s’ocupen de la convergència de la traducció jurídica i la diacronia, especialment, en l’àmbit dels drets de les minories. Aquesta bretxa abasta les complexitats de traduir les variacions diacròniques entre diversos marcs legals. A més, subratlla la necessitat d’una exploració matisada de les influències temporals que configuren les pràctiques de traducció i la relació recíproca entre la història de les minories i la traducció.

Perspectives diacròniques sobre la biopolítica del llenguatge en l’àmbit dels drets de les minories. Entre les investigacions acadèmiques que aprofundeixen en els fonaments històrics del llenguatge, l’àmbit delimitat com a biopolítica del llenguatge(Cimatti 2017; Wodak & Forchtner 2017) estudia el llenguatge com a eina de poder per regular i controlar poblacions, amb una atenció especial a com el llenguatge interactua amb les tècniques com són la vigilància, la disciplina i la normalització. Des d’una perspectiva diacrònica, aquestes investigacions estudien el nexe entre l’evolució lingüística i els marcs polítics i governamentals, que influeixen en la conducta dels individus i col·lectius orientant-los cap a objectius predefinits (Foucault 2004). Entre els estudis centrats en les minories, cal destacar els de King (2020; 2023), que subratllen la importància de les anàlisis lingüístiques dins la biopolítica per desentranyar la complexitat de les interseccions entre símbols lingüístics, identitats i categoritzacions racials, potenciant així els marcs analítics per comprendre els individus que pertanyen a grups marginats. Tanmateix, la interacció entre les arrels històriques i les expressions contemporànies de les polítiques públiques i com perduren o es dissipen en els entorns socials a través del llenguatge continua sent un tema que ha rebut una atenció escassa.

A partir de les tres àrees temàtiques descrites anteriorment, es proposen les preguntes següents per orientar la preparació de les contribucions d’aquest monogràfic:

  1. Quins fenòmens diacrònics s’associen a l’evolució de la terminologia jurídica en l’àmbit dels drets de les minories?
    1. Com ha evolucionat la terminologia jurídica relativa als drets de les minories en els documents jurídics?
    2. Predominen els casos de neologia, necrologia o ressorgiment en aquest context, o l’evolució conceptual se sol produir sense canvis significatius en la terminologia?
    3. Quins factors socioculturals i polítics configuren l’evolució de la terminologia jurídica sobre els drets de les minories?
  2. Quins aspectes diacrònics fonamentals caracteritzen la traducció jurídica dels drets de les minories en el marc de l’evolució històrica?
    1. Quins són els principals obstacles a l’hora de traduir variacions diacròniques dels textos jurídics sobre els drets de les minories?
    2. Quins principis de traducció s’han de prioritzar a l’hora de considerar les dimensions diacròniques dels textos jurídics sobre els drets de les minories?
    3. Com configuren les perspectives contemporànies el procés de traducció de textos històrics que tracten els drets de les minories?
  3. Quines dinàmiques històriques de la biopolítica del llenguatge s’entrellacen amb la promoció i la protecció dels drets de les minories?
    1. Quins mecanismes lingüístics han modelat històricament el discurs biopolític i la materialització dels drets de les minories durant períodes successius?
    2. Fins a quin punt influeix el patrimoni jurídic d’un Estat en la formulació i la implementació dels drets de les minories?
    3. Quines qüestions biopolítiques contemporànies relatives als drets de les minories necessiten un escrutini a causa de la perpetuació de les ideologies històriques?

Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories és una revista científica dedicada a difondre estudis sobre la protecció, l’observança i la promoció dels drets de les minories lingüístiques, així com temes afins que sorgeixen de la confluència de la llengua, les dinàmiques socials de dominació i opressió, i el dret. Les persones interessades a remetre un article poden enviar-ne un resum d’entre 500 i 700 paraules directament a les editores invitades, Talita Serpa (talita.serpa@unesp.br) i Beatriz Curti-Contessoto (bfcurti@gmail.com), abans de l’1 d’agost de 2024. Cal incloure, en un fitxer diferent, una breu nota de 150 paraules sobre les persones que fan la proposta, les seues afiliacions i les dades de contacte. Tots els resums i manuscrits han de seguir l’adaptació al català del Chicago Manual of Style (CMS) de Just (https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions), tant per a la citació com per a altres aspectes de la redacció. En acceptar els resums, es remetrà una invitació a presentar l’article complet que s’haurà de situar entre les 6000 i les 8000 paraules (sense comptar-hi el resum ni les referències, però incloent-hi les notes al peu). Els manuscrits es remetran a una avaluació de cec doble per part d’un mínim de dues persones expertes.

La publicació d'aquest monogràfic seguirà el calendari editorial següent:

Tramesa dels resums (entre 500 i 700 paraules) a les editores

1 de febrer de 2025

Decisió sobre els resums

1 d’abril de 2025

Remissió de manuscrits complets

1 d’octubre de 2025

Versions finals dels articles

1 de juliol de 2026

Decisió sobre la publicació

15 d’octubre de 2026

Publicació del monogràfic

23 d’abril de 2027

Referències

Bloed, Arie & Pieter Van Dijk. 2000. «Declaration on the rights of persons belonging to national or ethnic, religious and linguistic minorities». En Protection of minority rights through bilateral treaties, edició d’Arie Bloed & Pieter Van Dijk, 199–203. Leiden: Brill Nijhoff. https://doi.org/10.1163/9789004479333_013.

Cimatti, Felice. 2017. «Biopolitics or biolinguistics? On language and human nature (with some glosses on Agamben and the “sovereign power”)». Rivista italiana di filosofia del linguaggio 11 (1): 168–182. https://doi.org/10.436/20170604.

Curti-Contessoto, Beatriz, Lidia A. Barros & Isabelle de Oliveira. 2021. «Changes in the concept designated by the term mariage civil throughout the history of French law 1791-2013». Terminology 27: 140–162. https://doi.org/10.1075/term.00061.cur.

Deconchy, Jean-Pierre. 1985. «The paradox of ‘orthodox minorities’: When orthodoxy infallibly fails». En Perspectives on minority influence, edició de Serge Moscovici, Gabriel Mugny & Eddy Van Avermaet, 187–200. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511897566.011.

Dury, Pascaline. 2022. «Diachronic variation». En Theoretical perspectives on terminology: Explaining terms, concepts and specialized knowledge, edició de Marie-Claude L’Homme & Pamela Faber, 421–434. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tlrp.23.19dur.

Dury, Pascaline & Aurélie Picton. 2009. «Terminologie et diachronie: vers une réconciliation théorique et méthodologique?». Revue française de linguistique appliquée 14 (2): 31–41. https://doi.org/10.3917/rfla.142.0031.

Foucault, Michel. 2004. Naissance de la biopolitique. París: Gallimard.

Frade, Celina. 2015. «Legal Translation in Brazil: An Entextualization Approach». International Journal for the Semiotics of Law 28 (1): 107–124. https://doi.org/10.1007/s11196-014-9357-x.

Gémar, Jean-Claude & Nicholas Kasirer. 2005. «Preface». En Jurilinguistique: entre langues et droits - jurilinguistics: between law and language, edició de Jean-Claude Gémar & Nicholas Kasirer. Montréal: Thémis Bruylant.

King, Brian W. 2020. «Biopolitics and intersex human rights: a role for applied linguistics». En Applied linguistics & politics, edició de Christian W. Chun, 155–181. Nova York, NY: Bloomsbury. https://doi.org/10.5040/9781350098268.ch-007.

King, Brian W. 2023. «Beyond undoing raciolinguistics-Biopolitics and the concealed confluence of sociolinguistic perspectives». Journal of Sociolinguistics 27 (5): 436–440. https://doi.org/10.1111/josl.12640.

Laske, Caroline. 2020. Law, language and change: a diachronic semantic analysis of consideration in the common law. Leiden: Brill Nijhoff. https://doi.org/10.1163/9789004436169.

Marko, Joseph. 2003. «Minority protection through jurisprudence in comparative perspective: An introduction». Journal of European Integration 25 (3): 175–188. https://doi.org/10.1080/0703633032000133600.

Monzó-Nebot, Esther. 2002. «La traducción jurídica a través de los géneros: el transgénero y la socialización del traductor en los procesos de enseñanza/aprendizaje». Discursos. Revista de Tradução 2: 21–36.

Peruzzo, Katia. 2017. «Legal system: An additional variable in the analysis of short-term diachronic evolution of legal terminology». International Journal of Legal Discourse 2 (2): 291–313. https://doi.org/10.1515/ijld-2017-0016.

Peruzzo, Katia. 2018. «Diachrony in legal terminology: A case study on the rights of victims of crime in the EU». ASp74: 113–134. https://doi.org/10.4000/asp.5426.

Peruzzo, Katia. 2019. National law in supranational case-law: A linguistic analysis of European Court of Human Rights judgments in English. Trieste: EUT Edizioni.

Picton, Aurélie. 2011. «Picturing short-period diachronic phenomena in specialised corpora: a textual terminology description of the dynamics of knowledge in space technologies». Terminology: international journal of theoretical and applied issues in specialized communication 17 (1): 134–156. https://doi.org/10.1075/term.17.1.08pic.

Prieto Ramos, Fernando, Giorgina Cerutti & Diego Guzmán. 2019. «Building representative multi-genre corpora for legal and institutional translation research. The LETRINT approach to text categorization and stratified sampling». Translation Spaces 8 (1): 93–116. https://doi.org/10.1075/ts.00014.pri.

Rousseau, Delphine-Anne. 2021. «Terminologie historique et musique ancienne. Guidon et petite reprise, deux cas de résurgence terminologique». En Cahiers de lexicologie – Terminologie diachronique : méthodologies et études de cas, edició de Maria Tereza Zanola, 137–174. París: Classiques Garnier.

Šarčević, Susan. 2000. «Legal translation and translation theory: A receiver-oriented approach». En La Traduction Juridique. Histoire, théorie(s) et pratique / Legal Translation. History, Theory/ies and Practice, edició de GREJUT, 329–347. Ginebra: Université de Genève.

Serpa, Talita & Beatriz Curti-Contessoto. 2023. «La evolución de los términos denominativos de los pueblos indígenas en Brasil y sus aspectos socioculturales desde las Cartas Reales hasta el Marco Temporal». En La traducción y la interpretación como claves en la protección de los derechos lingüísticos de las comunidades indígenas, edició de Cristina V. Kleinert, Esther Monzó-Nebot & Vicenta Tasa Fuster, 151–178. Granada: Comares.

Teubner, Gunther, ed. 1987. Juridification of social spheres: A comparative analysis in the areas of labor, corporate antitrust and social welfare law. Berlín: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110921472.

Wodak, Ruth & Bernhard Forchtner, ed. 2017. The Routledge handbook of language and politics. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315183718.

Zalazar, María Luisa. 2017. «Minorías culturales en los discursos de la normativa legal del Nordeste Argentino». XXIII Comunicaciones Científicas y Tecnológicas, Corrientes.

Zhao, Xingmin & Deborah Cao. 2013. «Legal Translation at the United Nations». En Legal Translation in Context. Professional Issues and Prospects, edició d’Anabel Borja Albi & Fernando Prieto Ramos, 203–220.