El foment i l’oferta activa de la llengua catalana enfront de la precarietat de l’ús de les llengües cooficials a l’Administració de justícia
DOI:
https://doi.org/10.7203/Just.2.24900Paraules clau:
Llengua oficial, normalització lingüística, drets lingüístics, Carta europea de llengües regionals o minoritàries, Administració de justícia, Tribunal Superior de Justícia, Illes BalearsResum
En el model plurilingüe que deriva de la Constitució, la declaració d’oficialitat d’una llengua suposa el seu reconeixement per part de tots els poders públics com a mitjà de comunicació entre ells i la ciutadania, amb plena validesa i eficàcia. Tanmateix, l’abast de l’oficialitat a l’àmbit de l’Administració de justícia presenta singularitats importants a causa, sobretot, de la configuració unitària i centralitzada del poder judicial i de la interpretació restrictiva que fa el Tribunal Constitucional de la regulació lingüística a l’àmbit de la justícia. Existeixen causes estructurals que afecten a la precarietat de l’ús de les llengües pròpies cooficials davant la Administració de justícia, com la resistència de la carrera judicial, la formació majoritàriament en llengua castellana en els graus en Dret de les universitats del domini lingüístic català o la manca de textos normatius o terminologia jurídica en català. En aquest estudi es presenta la iniciativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per fomentar l’ús català en l’àmbit judicial. Tot i que encara no es poden valorar els seus efectes, aquesta és una bona oportunitat per facilitar una millora significativa dels drets lingüístics i també un canvi de mentalitat de la judicatura.
Descàrregues
Referències
Ballester Cardell, Maria. 2021. «Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre 2020. L’impuls dels drets lingüístics també en època de crisi». Revista de Llengua i Dret 75: 253-261. http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3617.
Cobreros Mendazona, Edorta. 1990. «La distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria lingüística». Revista Catalana de Dret Públic 12: 205-217.
Colom Pastor, Bartomeu. 2002. «La llengua catalana en l’Administració de justícia de les Illes Balears». Revista de Llengua i Dret 38: 19-45.
CGPJ = Consejo General del Poder Judicial. 1997. Libro blanco de la justicia. Madrid: CGPJ.
Consejo General del Poder Judicial. 2020. Carta de derechos de los ciudadanos.https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Servicios/Atencion-Ciudadana/Modelos-normalizados/Carta-de-Derechos-de-los-Ciudadanos.
Consejo General del Poder Judicial 2021. Memoria anual 2021 correspondiente al ejercicio 2020. Madrid: CGPJ. https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Consejo-General-del-Poder-Judicial/Actividad-del-CGPJ/Memorias/Memoria-anual-2021--correspondiente-al-ejercicio-2020-.
Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears. 2021. Debat sobre els escrits del president del Tribuna Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant el qual es tramet les memòries del Tribunal Superior de Justícia. Diari de Sessions de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, núm. 53, 2021.
Consell d’Europa. 1992. Informe explicatiu. Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. STE núm. 148. https://rm.coe.int/16806d3644.
Consell d’Europa. 2019. Cinquè Informe del Comité d’Experts respecte d’Espanya, adoptat en la 1356a reunió, del 9 d’octubre de 2019. Estrasburg: Consell d’Europa.
Consell d’Europa. 2021. Evaluation by the Committee of Experts of the implementation of the recommendations for immediate action contained in the Committee of Experts’ fifth evaluation report on Spain. Estrasburg: Consell d’Europa.
Consell d’Europa. 2021. Recommendation of the Committee of Ministers of the Council of Europe in the application of the Charter by Spain. Estrasburg: Consell d’Europa.
Departament de Justícia. 2005. Llibre verd de l’Administració de justícia. Documents de treball. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Justícia. 2012. La llengua catalana a la justícia. Barcelona: Generalitat de Catalunya
Duarte i Montserrat, Carles. 1983. «Taula rodona sobre la normalització lingüística en l’activitat jurídica a Catalunya». Revista de Llengua i Dret 1: 117-118.
Govern de les Illes Balears. s.d. Justícia en català. http://www.illesbalears.cat/sites/justiciaencatala/ca/presentacio/?campa=yes.
Jiménez-Salcedo, Juan & Carbonneau, Jean-Rémi. 2021. «Bilingüisme de sentit únic: els obstacles a la plenitud institucional de les llengües perifèriques de l’Estat espanyol». Revista de Llengua i Dret 76: 1-21. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3728.
Llabrés Fuster, Antoni. 2021. «L’Administració de justícia a les Illes Balears, també en català». Blog de la Revista de Llengua i Dret. https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2021/09/30/ladministracio-de-justicia-a-les-illes-balears-tambe-en-catala-antoni-llabres-fuster/.
Marí Mayans, Isidor. 2004. «Cinc qüestions entorn del plurilingüisme estatal». Llengua, Societat i Comunicació 2: 25-28. https://doi.org/10.1344/LSC-2004.2.5.
MPTFP = Ministerio de Política Territorial y Función Pública. 2014. Cuarto informe sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa 2010-2012. Madrid: Gobierno de España.
Ministerio de Política Territorial y Función Pública. 2017. Quinto informe sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa 2014-2016. Madrid: Gobierno de España.
Ministerio de Política Territorial y Función Pública. 2021. Report on the recommendations for immediate action made by the Committee of Ministers of the Council of Europe in its recommendation of 11 December 2019 on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages. Madrid: Gobierno de España.
Normand, Martin. 2021. «Active offer as a norm for public services delivery». En Dimensions of cultural security for national and linguistic minorities, edició de Jean-Rémi Carbonneau, Fabian Jacobs & Ines Keller, 97-115. Berlín: Peter Lang.
Pla i Boix, Anna M. 2005. El règim jurídic de les llengües a l’Administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Plataforma per la Llengua. 2019. Dades de l’ús de la llengua als Graus de Dret i Màsters d’Advocacia de les universitats catalanes. Barcelona: Plataforma per la Llengua. https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/257/dades-de-lus-de-la-llengua-als-graus-de-dret-i-masters-dadvocacia-de-les-universitats-catalanes.
Pradilla Cardona, Miquel A. & Isidor Marí Mayans. 2022. Pacte Nacional per la Llengua. Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Pons Parera, Eva. 2011. «Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya». Revista d’Estudis Autonòmics i Federals 12: 120-152.
Pons Parera, Eva. 2019. La jurisprudència del Tribunal Constitucional i la garantia dels drets lingüístics a l’Estat espanyol. València: Càtedra de Drets Lingüístics-Universitat de València.
Pou i Pujolràs, Agustí. 2007. «El català a l’Administració de justícia i el nou Estatut». Revista de Llengua i Dret 48: 133-186.
Segura Ginard, Lluís. 2019. «Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes». Revista de Llengua i Dret 72: 5-20. http://dx.doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3376.
Tasa Fuster, Vicenta. 2017. «El sistema español de jerarquía lingüística. Desarrollo autonómico del artículo 3 de la Constitución: lengua del Estado, lenguas cooficiales, otras lenguas españolas y modalidades lingüísticas. Teoría y praxis». Revista de Derecho Político 100: 51-79. https://doi.org/10.5944/rdp.100.2017.20682.
Triadú i Vila-Abadal, Joaquim. 2002. «Perspectiva constitucional i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries». Revista de Llengua i Dret 37: 129-151.
TSJIB = Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. 2022. Memòria 2021. Estat, funcionament i activitats. https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunales-Superiores-de-Justicia/TSJ-Illes-Balears/Actividad-del-TSJ-Baleares/Memoria-Judicial/Memoria-del-Tribunal-Superior-de-Justicia-Illes-Balears-2021.
Universitat de les Illes Balears. 2020. Enquesta sobre els usos lingüístics a la UIB, setembre 2019. https://pl.uib.es/digitalAssets/613/613923_usos-lingaistics-a-la-uib.pdf.
Urrutia Libarona, Iñigo. 2013. «Derechos fundamentales y derechos lingüísticos en el ámbito de la Justicia». En Poder Judicial y modelo de Estado, edició de Manuel Gerpe Landín & Miguel Ángel Cabellos Espiérrez, 151-195. Barcelona: Atelier.
Fonts jurídiques
Legislació
Acord de 28 d’abril de 2011, del Ple del Consell General del Poder judicial, pel qual s’aprova el Reglament 2/2011 de la carrera judicial. BOE núm. 110, 09/05/2011, 46297-46405.
Constitució espanyola. BOE núm. 311, 29/12/1978, 29313-29424.
Instrument de ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries feta a Estrasburg el 5 de novembre de 1992. BOE núm. 222, 15/09/2001, 34-733-34749.
Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. BOE núm. 157, 02/07/1985.
Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. BOE núm. 52, 01/03/2007.
Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, per la qual es reforma la Llei orgànica del poder judicial. BOE núm. 268, 09/11/1994, 34605-34628.
Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears. BOCAIB núm. 15, 20/05/1986, 255-263.
Reial decret 905/2007, de 6 de juliol, pel qual es creen el Consell de Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat i l’Oficina per a les Llengües. BOE núm. 172, 19/07/2007, 31373-31375.
Jurisprudència
Interlocutòria del Tribunal Constitucional 166/2005, de 19 d’abril.
STC = Sentència del Tribunal Constitucional 25/1981, de 14 de juliol.
STC 82/1986, de 26 de juny.
STC 84/1986, de 26 de juny.
STC 56/1990, de 29 de març.
STC 36/1991, de 14 de febrer.
STC 87/1997, de 24 d’abril.
STC 105/2000, de 13 d’abril.
STC 253/2005, d’11 d’octubre.
STC 31/2010, de 28 de juny.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum580
-
PDF144
Número
Secció
Llicència
Les autores i autors atorguen a la revista el dret de primera publicació amb el treball protegit amb una llicència Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional que permet a terceres parts copiar i redistribuir l’obra en qualsevol mitjà i format per a qualsevol finalitat, fins i tot comercial, sempre que no es transforme el material, i assegurant que se n'acredita l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Les autores i els autors conserven els drets d’autoria, se’ls permet publicar el seu treball en línia i se’ls encoratja a fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o al seu lloc web) una vegada publicat, ja que pot donar lloc a intercanvis productius (vegeu The Effect of Open Access). S'aconsella adoptar una perspectiva de gènere en la difusió dels treballs.