Derechos lingüísticos y enseñanza

Derechos lingüísticos y enseñanza de lenguas minorizadas

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories

Editan:

Anna Marzà & Joaquim Dolz

 

Les societats actuals són multilingües, és a dir, compostes per grups que parlen llengües diferents. Des d’un punt de vista social, el multilingüisme es concep com el conjunt de pràctiques i varietats, amb estatus econòmic i simbòlic divers, que coexisteixen en un context social i cultural. Els moviments de la població, especialment, les migracions internes, les internacionals i el turisme, han accentuat la cohabitació entre les llengües dins d’un mateix territori. Així, avui, el multilingüisme es pot considerar com un fenomen universal que es desenvolupa de maneres diverses segons les situacions, l’estatus i les representacions sobre les llengües que coexisteixen i les polítiques lingüístiques dels països i les institucions. En canvi, parlem de bilingüisme o de plurilingüisme per a parlar dels individus que coneixen i practiquen més d’una llengua, així com dels sistemes educatius que tenen com a objectiu el desenvolupament simultani de diverses llengües o un tractament holístic de les llengües presents a l’escola (Coste, Moore & Zarate [1997] 2009; Béacco & Byram 2007). 

 

La repartició de recursos lingüístics tant des del punt de vista social com en els sistemes educatius no sempre és equitable (Leglisse 2017). Això es manifesta sobretot a l’anomenat sud global, països excolonitzats on els drets epistèmics de les persones són racialment devaluats (Mignolo 2009). La glotofòbia i la discriminació són fenòmens més generals, estan presents en diverses situacions de minorització lingüística arreu del món (Blanchet 2005; 2016; Monzó-Nebot & Jiménez-Salcedo 2017) i exigeixen una reflexió ètica i jurídica sobre els usos lingüístics i, en particular, sobre llur aplicació en l’àmbit educatiu. És amb aquesta finalitat que proposem un número temàtic al voltant dels tres àmbits següents: 

• els drets lingüístics de les minories lingüístiques, 
• la seua implementació en els sistemes educatius, 
• les innovacions pedagògiques i didàctiques que els caracteritzen.

 

Els drets de les llengües i, especialment, de les minories lingüístiques s’han convertit en un objecte d’estudi (de Varennes 1996; Henrard 2000; Patrick & Freeland 2004; May (2001) 2012). Igualment, han rebut atenció per part d’institucions internacionals (Ramón i Mimó 1997), amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Consell d’Europa 1992) com a màxim exponent. En l’informe presentat per la relatora especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories (Izsák-Ndiaye 2012), s’esmenten nou preocupacions respecte als drets de les minories lingüístiques, de les quals, tres semblen particularment importants per a aquest número temàtic: primer, el reconeixement de les llengües minoritàries i dels drets lingüístics; segon, l’ús de les llengües en la vida pública i, finalment, el lloc que ocupen les llengües en l’educació.

 

Sistemes educatius. Front al problema del multilingüisme desigual, els països responen amb polítiques lingüístiques que poden ser molt variades pel que fa a l’àmbit educatiu. En aquest número, volem justament posar el focus sobre les propostes d’organització lingüística dins dels sistemes educatius en contextos diferents. L’anàlisi comparativa de l’aplicació dels drets lingüístics de les minories en relació amb els contextos sociolingüístics és especialment rellevant. La comparació permet contrastar les solucions en funció de les situacions, observar les adaptacions necessàries front al fenomen de la minorització i avaluar-ne la pertinença i l’eficàcia. En especial, ens interessa reunir els treballs de recerca que analitzen l’impacte de l’aplicació de les diverses polítiques educatives en defensa dels drets lingüístics de les minories (Milian i Massana 1992; Kontra et al. 1999; Flors-Mas & Manterola 2021). 

 

El nombre d’experiències pràctiques que promouen les llengües minoritzades en el món educatiu presenta una gran diversitat (Rispail 2017): els programes d’immersió (Artigal 1997; Björklund, Mård-Miettinen & Savijärvi 2017), la incorporació i el tractament de llengües minoritzades i familiars en aules d’acollida o generals (Maynard, Armand & Brissaud 2020; Sales, Marzà i Ibàñez & Torralba 2023; Prasad & Bettney Heidt 2023), la intercomprensió (Bonvino 2015; Carrasco Perea & de Carlo 2019), o l’educació inicial en llengua minoritzada (Tupas 2015), entre d’altres. Existeix avui una enginyeria didàctica centrada en el tractament integrat de les llengües amb una preocupació particular per les llengües minoritzades pròpies dels territoris i de la migració (Perregaux et al. 2003; Pascual 2006; Dolz & Idiazabal 2013; García Azkoaga & Idiazabal 2015; Candelier 2016). L’anàlisi de les experiències educatives contempla els objectes d’ensenyament particulars, els tipus d’interaccions entre les llengües i els dilemes que es produeixen en les pràctiques educatives (de Pietro 2004; 2021). Els dispositius didàctics poden implicar tant un treball sobre les actituds lingüístiques, com sobre l’aprenentatge d’aquestes llengües per limitar-ne la minorització o, fins i tot, per evitar-ne l’assimilació o la desaparició (Cummins 2000; Candelier 2003; 2008).

 

A partir d’aquests tres àmbits temàtics, les qüestions següents orienten el recull de contribucions per a aquest monogràfic:

 

1. Quins són els drets lingüístics fonamentals relacionats amb l’educació?

• Quina és la influència de la història dels drets lingüístics en l’educació plurilingüe?
• Quins són els fenòmens de minorització i discriminació lingüística en els diferents contextos sociolingüístics?
• Com els contextos (moviments de població, esdeveniments històrics, legislació vigent) afecten els drets lingüístics dels infants?

 

1. Com s’apliquen els drets lingüístics en els sistemes educatius?

• Com tracten els drets lingüístics de les minories els sistemes educatius, les polítiques educatives i els dissenys curriculars de diferents països o contextos?
• Quina avaluació s’efectua de les polítiques lingüístiques en educació?
• Quin és l’impacte de les mesures educatives en els drets lingüístics?

 

1. Quines són les experiències i els dilemes actuals de les pràctiques educatives basades en els drets lingüístics?

• Quines són les innovacions educatives per al desenvolupament de sistemes de creences, representacions i sabers positius sobre justícia lingüística a l’escola?
• Com són els dispositius d’enginyeria didàctica que afavoreixen el tractament de les llengües minoritzades?
• Quin és l’impacte del treball al voltant dels drets lingüístics en l’aprenentatge de llengües?

 

Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories és una revista dedicada a difondre estudis sobre la protecció, l’observança i la promoció dels drets de les minories lingüístiques, així com temes afins que sorgeixen de la confluència de la llengua, les dinàmiques socials de dominació i opressió, i el dret. Es convida la comunitat acadèmica a manifestar l’interés per presentar un article amb una proposta de 5 línies o remetre les consultes que puguen sorgir directament a les persones que editaran el volum, Anna Marzà (amarza@uji.es) i Joaquim Dolz (joaquim.dolz-mestre@unige.ch), abans del 15 de maig de 2024. S’invita igualment les autores i els autors a enviar l’article complet abans del 15 d’octubre de 2024 a través de la plataforma de la revista:https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions. El nombre de paraules ha de ser entre 6000 i 8000 mots (sense comptar-hi el resum ni les referències, però incloent-hi les notes al peu). Els manuscrits es remetran a una avaluació de cec doble per part d’un mínim de dues persones expertes. Juntament amb el resum, caldrà incloure, en un arxiu diferent, una breu nota biogràfica de les persones que presenten la proposta. Tots els resums i manuscrits han de seguir l’adaptació del Chicago Manual of Style (CMS) de Just (https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions), tant per a la citació com per a altres aspectes de la redacció.

La publicació d’aquest número monogràfic seguirà el calendari editorial següent:

Tramesa d’articles complets	15 d’octubre de 2024
Recepció de comentaris (revisió de cec doble)	15 de gener de 2025
Tramesa de la versió final dels articles	15 de febrer de 2025
Recepció de la decisió final	15 de març de 2025
Publicació del número monogràfic	Abril de 2025

 

Referències bibliogràfiques

 

Artigal, Josep. 1997. «The Catalan immersion program». En Immersion education: International perspectives, edició de Robert Keith Johnson & Merill Swain, 133-150. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139524667.013.

Béacco, Jean-Claude & Michael Byram. 2007. De la diversité linguistique à l’éducation plurilingue : Guide pour l’élaboration des politiques linguistiques éducatives en Europe. Consell d’Europa (Estrasburg).

Björklund, Siv, Karita Mård-Miettinen & Marjo Savijärvi. 2017. «Swedish immersion in the early years in Finland». En Immersion education in the early years, edició de Tina Hickey & Anne-Marie de Mejía, 79-96. Nova York: Routledge.

Blanchet, Philippe. 2005. «Minoration, minorisation, minorités : essai de théorisation d’un processus complexe». Cahiers de sociolinguistique10: 17-47. https://doi.org/10.3917/csl.0501.0017.

Blanchet, Philippe. 2016. Discriminations : combattre la glottophobie. París: Textuel.

Bonvino, Elisabetta. 2015. «Intercomprehension studies in Europe: History, current methodology and future developments». En Intercomprehension and plurilingualism: An asset for Italian in the USA, edició de Roberto Dolci & Anthony J. Tamburri, 29-59. Nova York: John D. Calandra Italian American Institute Queens College, CUNY.

Candelier, Michel. 2003. L’éveil aux langues à l’école primaire. Brussel·les: De Boeck. https://doi.org/10.3917/dbu.cande.2003.01.

Candelier, Michel. 2008. «Approches plurielles,didactiques du plurilinguisme : le même et l’autre». Les cahiers de l’Acedle 5 (1): 66-90. https://doi.org/10.4000/rdlc.6289.

Candelier, Michel. 2016. «Activités métalinguistiques pour une didactique intégrée des langues». Le français aujourd’hui 192: 107-116. https://doi.org/10.3917/lfa.192.0107.

Carrasco Perea, Encarnación & Maddalena de Carlo. 2019. «¿Cómo implementar una educación plurilingüe y evaluarla? El ejemplo de la Intercomprensión». Lenguaje y Textos 50: 75-85. https://doi.org/10.4995/lyt.2019.12004.

Consell d’Europa. 1992. Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Estrasburg: Consell d’Europa.

Coste, Daniel, Danièle Moore & Geneviève Zárate. (1997) 2009. Compétence plurilingue et pluriculturelle. Estrasburg: Consell d’Europe.

Cummins, Jim. 2000. Language, power, and pedagogy: Bilingual children in the crossfire. Bristol: Multilingual Matters. https://doi.org/10.21832/9781853596773.

Dolz, Joaquim & Itziar Idiazabal. 2013. Enseñar (lenguas) en contextos multilingües. Bilbao: Universidad dels País Vasco.

Flors-Mas, Avelli & Ibon Manterola. 2021. «Els models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i Catalunya: una visió comparada». Revista de Llengua i Dret (75): 27-45. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3590.

García Azkoaga, Inés María & Itziar Idiazabal, ed. 2015. Para una ingeniería didáctica de la educación plurilingüe. Bilbao: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, Argitalpen Zerbitzua.

Henrard, Kristin. 2000. «Devising an adequate system of minority protection». En Minority languages in Europe, edició de Gabrielle Hogan-Brun & Steffan Wolff. Londres: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1163/9789004482500.

Izsák-Ndiaye, Rita. 2012. Report of the Independent Expert on minority issues, Rita Izsák. A/HRC/22/49. Nacions Unides. https://www.ohchr.org/sites/default/files/Documents/HRBodies/HRCouncil/RegularSession/Session22/AHRC2249_English.PDF.

Kontra, Mikl¢s, Robert Phillipson, Tove Skutnabb-Kangas & Tibor Várady, ed. 1999. Language: A right and a resource. Approaches to linguistic human rights. Budapest: Central European University Press. https://doi.org/10.1515/9789633865217.

Leglisse, Isabelle. 2017. «Plurilinguisme et hétérogéneité des pratiques langagières. Nouveaux chantiers et enjeux du Global South». Langage et Société 2-3 (160-161): 251-266. https://doi.org/10.3917/ls.160.0251.

May, Stephen. (2001) 2012. Language and minority rights: Ethnicity, nationalism, and the politics of language. Nova York: Routledge.

Maynard, Catherine, Francoise Armand & Catherine Brissaud. 2020. «Un dispositif plurilingue d’enseignement de l’orthographe grammaticale française pour favoriser les apprentissages d’élèves bi/plurilingues au secondaire». En “Cross-Linguistic Pedagogy,” edició de Susan Ballinger, Sunny Man Chu Lau & Claude Quevillon Lacasse. Special issue, Canadian Modern Language Review-Revue Canadienne des Langues Vivantes 76 (4): 335-355. https://doi.org/10.3138/cmlr-2020-0063.

Mignolo, Walter D. 2009. «Epistemic disobedience, independent thought and decolonial freedom». Theory, Culture & Society 26 (7-8): 159-181. https://doi.org/10.1177/0263276409349275.

Milian i Massana, Antoni. 1992. Drets lingüístics i dret fonamental a l’educació: un estudi comparat: Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.

Monzó-Nebot, Esther & Juan Jiménez-Salcedo, ed. 2017. Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. https://doi.org/10.6035/EstudisTraduccio.2017.22.

Pascual, Vicent. 2006. El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

Patrick, Donna & Jane Freeland, ed. 2004. Language rights and language survival: Sociolinguistic and cultural perspectives. Londres: Routledge.

Perregaux, Christiane, Claire de Goumoëns, Dominique Jeannot & Jean François de Pietro, ed. 2003. Education et ouverture aux langues à l’école (EOLE). Neuchâtel: Secrétariat général de la CIIP.

de Pietro, Jean François. 2004. «Diversité des élèves et diversité des langues : EOLE et la lecture». Forum suisse sur la lecture 13: 27-30.

de Pietro, Jean François. 2021. «Is there a native speaker in the class? A didactic view of a problematic notion». En The changing face of the “native speaker”: Perspectives from multilingualism and globalization, edició de Nikolay Slavkov, Sílvia Melo-Pfeifer & Nadja Kerschhofer-Puhalo, 103-132. Berlín: De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9781501512353-005.

Prasad, Gail & Esther Bettney Heidt. 2023. «Be(com)ing multilingual listeners: Preparing (monolingual) teacher candidates to work with multilingual learners in mainstream classrooms». Language Awareness 32 (4): 600-620. https://doi.org/10.1080/09658416.2023.2280030.

Ramón i Mimó, Oriol. 1997. «Declaración Universal de Derechos Lingüísticos». Revista Iberoamericana de Educación 13: 281-289.

Rispail, Marielle. 2017. Abécédaire de sociodidactique. 65 notions et concepts. Saint Étienne: Publications de l’Université de Saint-Étienne.

Sales, Auxiliadora, Anna Marzà i Ibàñez & Gloria Torralba. 2023. «“Daddy, can you speak our language?” Multilingual and intercultural awareness through identity texts». Journal of Language Identity and Education 22 (6): 510-526. https://doi.org/10.1080/15348458.2021.1901586.

Tupas, Ruanni. 2015. «Inequalities of multilingualism: Challenges to mother tongue-based multilingual education». Language and Education29 (2): 112-124. https://doi.org/10.1080/09500782.2014.977295.

de Varennes, Fernand. 1996. Language, minorities and human rights. La Haia: Kluwer. https://doi.org/10.1163/9789004479258.